Taló d'Aquil·les: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
traducció de la Wikipèdia anglesa
 
Cap resum de modificació
Línia 5:
[[Fitxer:Peter Paul Rubens 181.jpg|thumb|left|Pintura a l'oli (c. 1625) de [[Peter Paul Rubens]] amb la deessa Tetis submergint el seu fill Aquil·les al riu [[Estígia]], a l'[[Hades]]. Al fons, el barquer [[Caront (mitologia)|Caront]] du amb la seva barca els morts cap a l'altra riba del riu]]
 
En la [[mitologia grega]], quan [[Aquil·les]] era un nadó, es va predir que moriria jove. Per evitar-li la mort, la seva mare [[Tetis (mare d'Aquil·les)|Tetis]] va dur [[Aquil·les]] al riu [[Estígia]], que segons deien concedia el poder de la invulnerabilitat, i l'hi va submergir; però, com que Tetis agafava Aquil·les pel [[taló]], l'aigua del riu màgic va tocar tot el cos del nen llevat del taló. Aquil·les va fer-se gran i va esdevenir un guerrer que va sobreviure moltes batalles importants, fins que li van disparar una fletxa[[sageta enverinada]] que li va entrar al taló i el va acabar matant.
 
La mort d'Aquil·les no s'esmenta a la ''[[Ilíada]]'' d'[[Homer]], però apareix en obres gregues i romanes posteriors<ref>Ovidi, ''Metamorfosis'' 12.580–619</ref> que tracten els esdeveniments de la [[Guerra de Troia]] successius als narrats a la Ilíada, i s'hi diu que Aquil·les va morir d'una ferida al taló provocada per una fletxasageta (probablement [[verí de sageta|enverinada]]) disparada per [[Paris de Troia]].<ref>Vegeu P. J. Heslin, ''The Transvestite Achilles: Gender and Genre in Statius’'' Achilleid, Cambridge: Cambridge University Press: 2005, 166–169.</ref>
 
Els [[mite]]s clàssics atribueixen la invulnerabilitat d'Aquil·les al fet que la seva mare Tetis li havia aplicat [[ambrosia]] i li havia cremat la mortalitat amb el foc de la llar a tot el cos llevat del taló, per on el sostenia. També diuen que [[Peleu]], el pare, en descobrir el tractament, es va alarmar de veure Tetis mantenint el nadó a les flames i així la mare es va ofendre i va deixar el tractament a mitges.<ref>Apol·loni, ''Argonàutiques'' 4.869–872</ref> Segons un mite posterior, la mare havia submergit el nen al riu [[Estígia]] sostenint-lo pel taló, i per això Aquil·les va esdevenir invulnerable on l'aigua l'havia tocat, això és, a tot el cos excepte les zones del taló que havien quedat tapades pel polze i l'índex de la mare.<ref>Estaci, ''Aquil·leida'' 1.122f.,269f,480f.</ref>
Línia 13:
L'ús de "taló d'Aquil·les" per significar "zona de debilitat, punt feble" és bastant recent. En anglès, segons l'''[[Oxford English Dictionary]]'', la primera aparició de l'expressió és del 1840, amb un ús implícit fet el 1810 per [[Samuel Taylor Coleridge]]: "Ireland, that vulnerable heel of the British Achilles!" ("Irlanda, aquell taló vulnerable de l'Aquil·les britànic!").<ref>[http://www.oed.com/view/Entry/272524?redirectedFrom=Achilles%20heel# OED online]</ref>
 
El tendó llarg i prominent dels [[músculs bessons|bessons]] i el [[múscul soli]] del [[panxell]] s'anomena [[tendó d'Aquil·les]], probablement per la localització de la ferida mortal d'Aquil·les. Com que els tendons no contenen [[vasos sanguinis]], es poc probable que una ferida hi pugui ser fatal; tanmateix, el mite diu que la fletxasageta era enverinada amb la sang de la [[Hidra de Lerna]]. Si suposem una fletxasageta sense verí, una explicació més plausible anatòmicament seria que la ferida fos a l'[[artèria tibial posterior]] que hi ha darrere del [[mal·lèol]] medial, entre els tendons del [[múscul flexor llarg dels dits del peu]] i la [[vena tibial posterior]], i que també hauria pogut quedar tapada pels dits de Tetis.
 
==Exemples==