Obre el menú principal

Canvis

m
m
El conjunt d'edificis del monestir de Montserrat estan protegits com a [[bé cultural d'interès local]]. Principalment, són dos blocs d'edificis: per un costat, la basílica amb les dependències monacals, i, per l'altre, els edificis destinats a atendre els pelegrins i visitants. Altres elements que conformen el conjunt són les capelles que envolten el conjunt central, les ermites, les estacions del Viacrucis i els Misteris, les estàtues monumentals, els monuments a catalans il·lustres i les fons marianes.<ref name="patmapa"/>
 
=== La nau ===
La [[basílica de Montserrat]] és d'una sola [[Nau (arquitectura)|nau]], construïda el {{segle|XVI|s}} amb una estructura encara [[arquitectura gòtica|gòtic]]a. Les [[pilastra|pilastres]], [[balustrada|balustrades]] i [[ornamentació]], però, responen a models [[renaixement|renaixentistes]]. De l'antic conjunt romànic, només en resta una portalada que ara és situada, entrant a l'església, al començament del lateral dret del claustre construït en atri de la basílica. Està formada per cinc arquivoltes en degradació, quatre de les quals recolzen en columnes a partir d'una imposta (en part restaurada); l'última imposta protegeix tot el portal i està parcialment destruïda. La iconografia que es troba a la decoració escultòrica oposa l'Antic i el Nou Testament: Samsó amb els lleons i Adam i Eva, per un costat, i escenes de la Verge Maria i la vida de Jesús, per l'altre. També hi ha gran varietat d'animals i monstres, i decoració vegetal. Al timpà hi ha una imatge de la Mare de Déu d'època posterior.<ref name="patmapa"/>
 
La zona de la capçalera, que inclou el cambril, va ser dissenyada en un estil neoromànic amb tres absis; el central està profusament decorat amb elements propis del romànic del {{segle|XI}} (arcuacions cegues, bandes llombardes i finestrals de mig punt) i del {{segle|XII}} (rosetons). Aquesta obra fou executada per Francisco de Paula del Villar, i en la seva realització hi col·laborà Antoni Gaudí.<ref name="patmapa"/>
 
=== Exterior ===
[[Fitxer:Montserrat- 048.jpg|thumb|Plaça de Santa Maria i façana nova del monestir]]
La façana de la basílica de Montserrat té un fons de pedra tallada a carreus, amb la decoració escultòrica superposada, igual que façanes plateresques com la de la Universitat de Salamanca. La part inferior és de format horitzontal i està dividida en tres franges verticals. En cada franja s'obre una porta amb un [[Timpà (arquitectura)|timpà]] esculturat i les franges estan separades per [[columnes corínties]] que aguanten un [[entaulament]]; aquestes columnes estan en un pla més avançat que les portes, d'aquesta manera es crea un ritme ondulant. La part superior de la façana està disposada de manera vertical i no ocupa tota l'amplada de la façana, com en la part inferior, sinó el centre. Aquí, primer hi ha les figures de Jesús amb els dotze apòstols amb dosserets individuals; per sobre hi ha un gran [[rosetó]], flanquejat per columnes i relleus, i, a un nivell superior, un rellotge. Per acabar, hi ha una creu. Tota la façana, excepte el fons, que es pot veure a banda i banda de la part superior, està profusament decorada amb relleus, columnes de diferents tipus, entaulaments, gerros i [[pinacle]]s.<ref name="patmapa"/>
A la plaça de l'Abat Oliba hi ha els edificis que serveixen per albergar els pelegrins i els turistes, amb les anomenades ''cel·les'' i un hotel de tres estrelles. La plaça està presidida per una estàtua de [[bronze]] dedicada al fundador del monestir, obra de [[1933]] de l'escultor [[Manuel Xuclà]].
 
=== Interior ===
[[Fitxer:Montserrat - Església del monestir.jpg|thumb|Nau de l'església, vista des del cambril]]
A l'interior de la basílica de Montserrat hi ha diferents elements escultòrics, com el sepulcre de Bernat de Vilamarí. Es tracta d'un monument funerari de marbre que presenta, en el cos central, el vas funerari amb la coberta decorada amb la figura jacent del difunt reclinat sobre un coixí. L'acull un arc de mig punt amb un baix relleu que representa la Mare de Déu amb l'Infant i dos àngels a banda i banda. Sota el sepulcre i separades per columnes hi ha representades tres figures femenines. Dos grans pilars massissos flanquegen aquest cos central i a cadascun hi ha dos parells de nínxols que acullen figures femenines (santes amb els seus atributs). Tot el conjunt és coronat per la figura de Déu flanquejat per dos angelets. Tots els elements decoratius i arquitectònics són propis de l'escultura renaixentista del segle XVI.<ref name="patmapa">{{ref-web | url= http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_16806 | títol=Monestir de Montserrat | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=28 agost 2014 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
El nou [[orgue de Montserrat]], inaugurat l'any 2010, està col·locat sota el creuer, al lateral esquerre de la basílica, per on surten els escolans i els celebrants, i substitueix l'antic orgue de 1958, que continua situat a la part del darrere de la basílica.
 
=== Claustre i refectori ===
El [[claustre]] del monestir és obra de l'arquitecte [[Josep Puig i Cadafalch]]. És de dos pisos sostinguts per columnes de pedra. El pis inferior es comunica amb el jardí i disposa d'una font a la part central. A les parets del claustre es poden veure peces antigues, algunes del [[segle X]]. El jardí, molt extens, inclou la capella de Sant Iscle i Santa Victòria, romànica, accessos als edificis del noviciat i l'escolania i diverses escultures, com la de marbre del Bon Pastor de [[Manolo Hugué]] o algunes de les escultures que [[Josep de Sant Benet]] va fer al {{segle|XVIII}} per al campanar del monestir i que mai no s'hi van instal·lar.
 
|}
 
== Accés ==
 
Cal deixar el vehicle a l'àrea de pícnic que es troba a la dreta sortint de [[Monistrol de Montserrat]], a prop del camp de futbol. Agafem el corriol que enfila pel marge, ignorem el trencall a la dreta i arribem al Camí de les Aigües ([[GR 5]]). Girem a l'esquerra i seguim la pista en sentit est, ignorant els desviaments que anirem trobant. El primer puja a la dreta cap a una reserva d'aigua, el segon baixa a l'esquerra (cap a Monistrol) i el tercer, senyalitzat, és la drecera dels Tres Quarts (GR 96). Passem el Pla de Sant Bernat i seguim guanyant altura sobre el [[riu Llobregat]]. Ignorem un trencall a l'esquerra que baixa a la [[Colònia Gomis]] i pugem les escales fins a la confluència amb el GR 96, molt a prop del Coll de Baranes. El camí segueix un tub d'aigua i va perdent pendent fins a enllaçar amb el Camí de la Santa Cova. Trenquem a la dreta i pugem per les amples escales fins al monestir. Fem la tornada pel mateix camí o, si ho preferim, baixem amb l'[[aeri de Montserrat|aeri]] o el [[Cremallera de Montserrat|cremallera]]. Al Coll de Baranes tenim l'opció de baixar per la drecera dels Tres Quarts.<ref name="Balcells i Badia, David, [[2014]].">Balcells i Badia, David, [[2014]]. ''Montserrat: 50 indrets amb encant''. Valls: Cossetània Edicions. Col·lecció Khroma, 12. {{ISBN| 9788490342084}}. Pàg. 18.</ref>
 
== Darrers abats de Montserrat ==
{{article principal|Llista d'abats de Montserrat}}
Del [[1858]] fins a l'actualitat, els abats de Montserrat han estat
36.206

modificacions