Argentina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Esports: pos. im.
m →‎Esports: pos. imatges
Línia 240:
=== Esports ===
[[Fitxer:Pato-2118950755.jpg|thumb|200px|esquerra|Partit de [[pato (esport)|pato]] ]]
[[Fitxer:Manu free throw.JPG|thumb|200px|[[Manu Ginóbili]] llançant un [[Tir lliure (bàsquet)|tir lliure]] jugant amb els ''[[Spurs]]'' ]]
[[Fitxer:Pascual Perez derriba Yoshio Shirai - 1954.jpg|thumb|esquerra|[[Pascual Nicolás Pérez]] fent caure a [[Yoshio Shirai]] el 1954 ]]
L'esport nacional és el [[pato (esport)|pato]], del qual es té notícies d'ençà el segle XVII.<ref>{{ref-web |url= http://www.argentina.ar/_es/deporte/el-pato/index.php|títol= El Pato, deporte nacional argentino| consulta= 8 febrer 2009 | cognom= de Azara|nom= Félix (citat)| llengua= castellà| editor= Argentina - Portal oficial de promoción de la República Argentina| citació= L'any 1610, trenta anys després de la segona fundació de Buenos Aires i dos-cents anys abans de la ''Revolución de Mayo'', un escrit de l'antropòleg militar espanyol [[Félix de Azara]] descriu una escena esportiva que es va realitzar a la ciutat: "s'ajunten per això dos quadrilles d'homes i cavalls i s'assenyales dues llocs apartats com una ''[[legua]]''. Després cusen un cuir en el qual s'ha introduït un ànec viu que deixa el cap fora, tenint el referit cuir dos o més nanses, de les que se prenen els dos més forts de cada quadrilla al mig de la distància dels punts assignats i ''metiendo espuela'' tiran fortament fins que els més poderos es lleva l'ànec, caient el seu rival a la terra si no l'abandona. El vencedor tira a córrer i els del band contrari el segueixen i ho en volten fins a prendre-lo d'alguna de les nanses, tiran de la mateixa mena, quedant a la fi vencedora la quadrilla que arriba amb l'ànec al punt assenyalat".''}}</ref> El [[1941]], es va fundar la ''Federación Argentina de Pato'' i el [[1953]], durant el govern de [[Juan Domingo Perón|Perón]], va ser declarat esport nacional.
 
D'altra banda, el [[futbol]] és l'esport més conegut i amb més afició a l'Argentina. Membre de la [[FIFA]], la [[Selecció de futbol de l'Argentina]] va participar en catorze dels divuits [[Copa del Món de Futbol|mundials]], aconseguint el campionat dues vegades (Argentina, 1978 i Mèxic 1986), a més a més obtenir la segona posició tres vegades (Uruguai, 1930, Itàlia 1990 i Brasil 2014). També va obtenir dos medalles d'Or als [[Jocs Olímpics]] d'Atenes 2004, i [[Jocs Olímpics d'estiu de 2008]], i catorze campionats en la [[Copa Amèrica de futbol]]. El futbolista [[Diego Armando Maradona]] i [[Lionel Messi]] són considerats dels més grans jugadors de la història d'aquest esport.
[[Fitxer:Pascual Perez derriba Yoshio Shirai - 1954.jpg|thumb|esquerra|[[Pascual Nicolás Pérez]] fent caure a [[Yoshio Shirai]] el 1954 ]]
[[Fitxer:Manu free throw.JPG|thumb|200px|[[Manu Ginóbili]] llançant un [[Tir lliure (bàsquet)|tir lliure]] jugant amb els ''[[Spurs]]'' ]]
 
En [[boxa]], l'Argentina té més de trenta títols mundials,<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Campeones del mundo |url= |llengua= castellà | editorial=Federación Argentina de Boxeo |data=13 febrer 2009 |pàgines= |isbn=}}</ref> a banda de set medalles d'or, set d'argent i deu de bronze als [[Jocs Olímpics]]. Alguns dels més destacats boxejadors argentins van ser [[Carlos Monzón]], campió mitjà entre [[1970]] i [[1977]], i considerat com un dels més importants boxistes de la seva categoria; [[Pascual Nicolás Pérez|Pascual Pérez]], campió mundial del [[pes mosca]] i campió olímpic; [[Nicolino Locche]], ''El Intocable'', campió de [[pes welter]] d'extraordinària defensa; [[Víctor Emilo Galíndez]], campió mundial del [[pes semipesat]]; a 2012, [[Sergio Gabriel Martínez]] ha guanyat el campionat mundial de mans de [[Julio César Chávez, Jr.]] A més dels campions mundials, a l'Argentina també han assolit important popularitat alguns boxejadors que no van arribar mai a arribar a dominar la seva categoria. Tal és el cas de boxejadors com ara [[Luis Ángel Firpo]], [[Oscar Bonavena]] o [[José María Gatica]].