Verí de sageta: diferència entre les revisions

Exemples notables són el verí secretat per la pell de la granota [[dendrobàtid]] i el [[curare]] (o «ampi»), que és un terme genèric per a un conjunt de plantes verinoses usades pels indígenes d'Amèrica del Sud.<ref name="curare">{{ref-web|url=http://www.blueplanetbiomes.org/curare.htm|títol=Curare|consulta=2006-08-09|urlarxiu= http://web.archive.org/web/20060810181857/http://www.blueplanetbiomes.org/curare.htm|dataarxiu= 10 agost 2006 | deadurl= no}}</ref> En la [[mitologia grega]] apareixen les fletxes enverinades d'[[Heracles]] contra el [[centaure]] Nessus. També Ulisses utilitza sagetes enverinades amb la planta [[marxívol]] i a la Guerra de Troia, segons Homer, les utilitzaven els aqueus contra els troians.<ref>{{ref-llibre|nom=Adrienne |cognom=Mayor |títol=Greek Fire, Poison Arrows and Scorpion Bombs: Biological and Chemical Warfare in the Ancient World |any=2009 |editorial=[[The Overlook Press]] |edició=Revised |isbn=978-1-59020-177-0}}</ref>

Les paraules doctes «tòxic» i «[[toxina]]» deriven de la paraula grega antiga {{lang|grc|(φάρμακον) τοξικόν }} ''(farmacón) toxicón '', que literalment significa «(metzina) que pertany al tir a l'arc».<ref>{{GDLC|tòxic}}</ref><ref>{{ref-llibre|url=http://www.etymonline.com/index.php?term=toxic|títol=Online Etymology Dictionary|capítol =toxic (adj.)|llengua = anglès}} </ref>

*A Amèrica del Sud tribus com els Noanamá Chocó i Emberá Chocó de [[Colòmbia]] enverinen els seus darts amb el verí de tres espècies de granotes del gènere ''[[Phyllobates]]''. Al Departament de Chocó s'utilitza ''[[Phyllobates aurotaenia]]'' al de Risaralda ''P. bicolor'' i al de Cauca ''P. terribilis''. Normalment per obtenir el verí es rosteixen les granotes però en el cas de ''P. terribilis'' n'hi ha prou amb passar el dart per la pell de la granota sense haver de matar-la. <ref>{{GDLC|Dendrobàtids}}</ref>

*Al nord del [[Desert de Kalahari]], elveríla metzina més usatusada deriva de les larves i pupes d'escarabats del gènere ''[[Diamphidia]]''. La seva toxina és lenta i els animals caçats poden sobreviure 4-5quatre a cinc dies abans de morir .<ref>{{ref-web|url=http://www.museums.org.za/bio/insects/beetles/chrysomelidae/arrows.htm|títol=How San hunters use beetles to poison their arrows|editor=Iziko Museums of Cape Town|consulta=2006-08-09 |urlarxiu= http://web.archive.org/web/20060506073955/http://www.museums.org.za/bio/insects/beetles/chrysomelidae/arrows.htm <!-- Bot retrieved archive --> |dataarxiu= 2006-05-06}}</ref>