Alfred Hitchcock: diferència entre les revisions

El suspens i l'[[humor negre]], convertits en la marca de fàbrica de Hitchcock, continuarien apareixent en les seves realitzacions americanes. Ràpidament, Hitchcock quedarà impressionat pels superiors recursos de què disposaven els estudis americans, en comparació amb les restriccions financeres amb les quals s'havia trobat sovint a Anglaterra.

El setembre del 1940, els Hitchcock compren Cornwall, un ranxo de 200 acres (0,81 km²) situat a prop de la petita ciutat de Scotts Valley, a les muntanyes Santa Cruz, al nord de Califòrnia. El ranxo continuarà sent la seva residència principal fins a la seva mort, malgrat que conservarà la seva casa de Bel Air.

==== Els anys 1940 ====

Hitchcock no dirigirà més que quatre pel·lícules per a Selznick (''[[Rebecca]]'' el 1940; ''[[Spellbound (pel·lícula de 1945)|Spellbound]]'' el 1945; ''[[Notorious]]'' el 1946 i ''[[The Paradine Case]]'' el 1947, abans de decidir ser el seu propi productor, el 1947. Tanmateix, produir una pel·lícula és car i les primeres obres independents d'Alfred Hitchcock (''[[La soga]]'' i ''[[Under Capricorn]]'') no aconsegueixen gaire recaptació. El 3 de gener del 1949, el realitzador signa amb la [[Warner Bros.|Warner Bros]] un contracte pel qual es compromet a rodar quatre pel·lícules en sis anys.<ref name="Legrand422">[[#Legrand|Legrand]], pàg. 422</ref>

 

== Hitchcock: el mestre del suspens ==

Alfred Hitchcock va desenvolupar, en les seves pel·lícules, una tendència cap a temes que es repeteixen i mecanismes cinemàtics com el suspens, el públic com a [[voyeur]], i el seu conegut "MacGuffin", un detall aparentment menor que serveix de pivot sobre el qual fer girar la narració. Hom pot gairebé sentir moltes vegades que, com a director, es repeteix la mateixa pel·lícula.

Altres temes que apareixen repetidament en les seves pel·lícules són els ocells, la mare o les dones rosses.

{{article principal|Estil d'Alfred Hitchcock}}

 

==== La influència d'Alfred Hitchcock ====

Les innovacions i la visió de Hitchcock han influenciat un gran nombre de cineastes, per exemple, [[François Truffaut|Truffaut]], [[Claude Chabrol|Chabrol]], [[Roman Polanski]] o [[Steven Spielberg]],<ref group="n.">Sobre això,Spielberg declararà tanmateix, en una entrevista després de l'estrena de ''[[Encontres a la tercera fase]]'' (1977): «Es diu massa que sóc un seguidor d'Alfred Hitchcock. No he vist més que un terç de les seves pel·lícules. Només he vist dues vegades ''Psicosi '' i ''Vertigen ''. Només la gent veu semblances entre les seves pel·lícules i les meves, i conten que passo el meu temps mirant còpies en 16 mm de les seves pel·lícules a casa meva, cosa que mai he fet. He passat deu vegades més temps a mirar les pel·lícules de [[John Ford|Ford]] que les de Hitchcock, però ningú no comenta mai les meves qualitats fordianes... ». Citat per David Overbey, Steven Spielberg, «Entrevista amb Steven Spielberg», a ''L'Écran fantastique'', n° 5 (1978), pàg. 45.</ref> de productors i d'actors. Aquesta influència s'ha notat sobretot en la tendència que tindran els directors de controlar els aspectes artístics de les seves pel·lícules, malgrat els productors.

''Els ocells ''anuncia les pel·lícules de catàstrofes, encara que el terme serveixi més aviat per designar pel·lícules on es pregunta per desastres factibles, en qualsevol cas més comuns que un atac massiu d'ocells. Es podria dir que crea un subgènere abans que el gènere mateix existeixi, un subgènere en el qual es pot encabir una pel·lícula com ''[[Jaws (pel·lícula)|Jaws]] ''(1975) de [[Steven Spielberg]], i moltes d'altres, d'una qualitat sovint ben més discutible. Certs ingredients d'''Els ocells '' es trobaran en la majoria de les pel·lícules de catàstrofes: la descripció d'una història personal -sovint les històries personals són multiplicades en les pel·lícules de catàstrofes posteriors, «clàssiques»-, la descripció d'una comunitat i de les seves reaccions de cara a la catàstrofe, i la descripció, en diverses escenes xoc, de la catàstrofe en si mateixa. ''Jaws'' s'acosta clarament al model ofert per ''Els ocells''. Les dues pel·lícules són adaptacions d'obres literàries, però la tria dels elements que es troben en la pantalla és quasi idèntica a ''Jaws'': descripció de la família del cap Brody (Melanie, Mitch i la seva mare), de la comunitat d'Amity (Bodega Bay) -amb, en les dues pel·lícules, una bufetada: Melanie la dóna en ''Els ocells'' i Brody la rep en ''Jaws''-, i escenes d'emoció forta destil·lades progressivament en la pel·lícula.

 

[[Fitxer:Hitchcock walk of fame.jpg|thumb|Estrella del [[passeig de la Fama]].|308x308px]]

{{article principal|Els cameos d'Alfred Hitchcock}}

* {{ref-llibre|cognom= DeRosa|nom=Steven | títol=Writing with Hitchcock |editor= Faber and Faber|llengua=anglès |any=2001|isbn= 1887664351}}Un examen de la col·laboració entre Hitchcock i el guionista John Michael Hayes, el guionista amb qui col·laborà més sovint a Hollywood. Les seves pel·lícules inclouen ''Rear Window'' i ''The Man Who Knew Too Much''.

* {{ref-llibre|cognom=Deutelbaum|nom=Marshall|cognom2=Poague|nom2=Leland | títol= A Hitchcock Reader|editor= Iowa State University Press|llengua=anglès |any=1986|isbn= 0813808928}} Una àmplia col·lecció d'assajos acadèmics sobre Hitchcock.

|any= 1992|editor= The University of Chicago Press|llengua=anglès |isbn=9780226424897|ref= Kapsis}}

 

== Enllaços externs ==