|
=== Temes relacionats ===
* '''Solipsisme'''
En filosofia (''solus ipse'', només jo) el ''[[solipsisme]]'' ens dóna una visió radical [[idealista]], immaterial, que només reconeix la realitat del propi [[jo]] i que deriva en una manifestació social d'arrogància i moral d'[[egoisme]] sense entrar en l'acció material de l'individu com és el cas de l’individualistal'individualista. El solipsisme arriba a dubtar de l’existèncial'existència d’altresd'altres éssers. L’L'[[existencialisme]] declara com indubtable l’ésserl'ésser del propi individu però també el de “l’altre”“l'altre”, com a [[Subjecte (filosofia)|subjecte]], amb qui es relaciona i es limita, recíprocament.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Sartre|nom=Jean Paul|títol=L'ésser i el no-res (selecció)|url=|edició=|llengua=Català|data=1999|editorial=Edicions 62|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=84-2974-547-5}}</ref> El filòsof i economista escocès [[Stuart Mill]] fixa com únic límit de la llibertat de cada individu la llibertat dels altres i defensa com a bones les accions que donin resultats beneficiosos; <ref name=":15" /> l’existencialismel'existencialisme manifesta la crítica que aquest límit no es respecta mai doncs les relacions amb “l’altre”“l'altre” són de [[conflicte]].
* '''Personalisme'''
Entenem com “[[persona]]” un individu amb els atributs i qualitats que el distingeixen de les altres persones i des del moment que té les capacitats de sobreviure. El [[Personalisme]] és la doctrina que manté el valor superior de la persona per sobre del de l’individul'individu.<ref name=":3" /> Per [[Carlos Castilla del Pino|Castilla del Pino]] l'individu és dintre de la realitat, però ell no és la realitat; a la persona li corresponen les actituds i la conducta per establir una dialèctica amb els altres però a l'individualista la conducta no li estableix cap diàleg amb l’entornl'entorn.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Castilla del Pino|nom=Carlos|títol=Dialèctica de la persona, dialèctica de la situación|url=|edició=2ª2a|llengua=Castellà|data=1970|editorial=Edicions 62|lloc=Barcelona|pàgines=14|isbn=Dip. Lgl. B. 36.222 1970}}</ref> Els atributs i característiques de la persona faciliten la seva classificació i accés. El "sotmetiment" és un vincle que correspon en primer lloc a la persona, mentre que a l'individu li correspon el vincle de "dependència".
* '''Submissió'''
És l'extrem oposat a l'individualisme que [[William Shakespeare|Shakespeare]] presenta en l'obra [[Antoni i Cleòpatra]] i en múltiples altres situacions.<ref name=":6">{{Ref-llibre|cognom=Shakespeare|nom=William|títol=Antoni i Cleòpatra|url=|edició=1ª1a|llengua=Català|data=1987|editorial=Editorial Vicens-Vives|lloc=Barcelona|pàgines=95|isbn=84-316-2507-4}}</ref><ref name=":5">{{Ref-llibre|cognom=La Boétie|nom=Étienne|títol=La servitud voluntària|url=|edició=1ª1a|llengua=Català|data=2001|editorial=Editorial Quaderns Crema|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=84-7727-346-4}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Orwell|nom=George|títol=1984|url=|edició=|llengua=|data=2010|editorial=Editorial Educaula|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=8492672691}}</ref> Les dones tenen ''retallat'' l'individualisme estant en situació de dependència.
* '''Individualisme metodològic'''
L'individualisme metodològic és una formulació en les ciències socials que vol explicar els fenòmensfenomens col·lectius com a resultat de l'agregació de les accions de tots els individus que componen la col·lectivitat de referència.<ref name=":9">{{Ref-llibre|cognom=Smith|nom=Adam|títol=La riqueza de las naciones|url=|edició=1ª1a|llengua=Castellà|data=1994|editorial=Alianza Editorial|lloc=Madrid|pàgines=|isbn=84-206-3596-0}}</ref>
* '''Estructuralisme'''
Segons aquest pensament, iniciat per [[Ferdinand de Saussure]] (Curs de lingüística general) i continuat per [[Claude Lévi-Strauss]], [[Louis Althusser]] i [[Michel Foucault]], el que dóna realitat a un individu és el fet de formar part d'un sistema. Aquest sistema, consistent, cohesionat, es regula autonòmicament i l’individul'individu que n’ésn'és part se’lse'l considera tant com a subjecte com a objecte.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Lantéri-Laura, Lévi-Strauss i altres|nom=|títol=Estructuralismo|url=|edició=1ª1a|llengua=Castellà|data=1969|editorial=Editorial Nueva Visión|lloc=Buenos Aires (Argentina)|pàgines=|isbn=Dipòsit 11.723}}</ref>
* '''Holisme'''
Segons [[Jan Smuts]], autor d'una [[monografia]] política sobre l'[[holisme]] (del grec ὅλος / hólos total, sencer), la natura té la tendència a constituir conjunts que arriben a ser de valor superior a la suma de les seves parts mitjançant una evolució creadora.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Smuts|nom=Jan|títol=Holism and Evolution|url=|edició=|llengua=anglès|data=1926|editorial=Editorial Macmillan & Co Ldt,|lloc=Londres|pàgines=|isbn=}}</ref> Aquesta concepció, és contraposada al [[reduccionisme]].
* '''La por'''
La família és la primera societat en la qual l’individul'individu es relaciona (excepte casos desgraciats o estructures socials modificades com els [[Quibuts|Qibbuts]]) i és la font de dependència, d’aprenentatged'aprenentatge i del sentiment de seguretat. L’infantL'infant aprèn a desconfiar de l’entornl'entorn exterior desconegut. La [[por]] que es crea dins el món reprimeix les llibertats individuals, pertorbant els sentits. És una “mà invisible” que anul·la la valentia i l’audàcial'audàcia.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Couto|nom=Mia|article=Fortalecer el miedo|publicació=La Maleta de PortBou num 2|url=|data=novembre-desembre 2013|pàgines=6}}</ref> L’individualismeL'individualisme necessita la valentia per alliberar-se de la por que prové del món exterior, valentia que també prové de la societat.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Marina|nom=JoséAntonio|títol=Anatomia del Miedo-Un tratado sobre la valentía|url=|edició=1ª1a|llengua=Castellà|data=2006|editorial=Editorial Anagrama-Circulo de Lectores|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=978-84-672-2493-1}}</ref>
== Art ==
| 