|
== Història ==
''Per la seva història anterior vegeu:'' [[Bizanci]].
L'emperador Constantí la va fundar el [[330]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Browning |nom=Robert |títol=The Byzantine Empire (Revised Edition) |url=http://books.google.cat/books?id=qp8ocRg7r2sC&pg=PR19&dq=Byzantine+Empire+330&hl=ca&sa=X&ei=jRItUZ3-D8XPhAfu8oGIAw&ved=0CGIQ6AEwCDgU#v=onepage&q=Byzantine%20Empire%20330&f=false |llengua=anglès |editorial=CUA Press |data=2002 |edició=2a ed. |pàgines=xix |isbn=0813207541}}</ref> li va dir "Nova Roma" tot i que el nom oficial fou Constantinòpolis i fou posada sota l'advocació de la verge Maria. La ciutat es va inaugurar amb uns jocs a l'hipòdrom i una sèrie de ritus que van durar quaranta dies; l'[[11 de maig]] del [[330]] és considerat el dia oficial de la fundació de la ciutat.
El [[401]] Arcadi va reparar les muralles, danyades per un terratrèmol que va patir aquell mateix any. El [[413]], durant la minoria de [[Teodosi II]], el prefecte del pretori Antemi va enderrocar les velles fortificacions i va fer unes noves muralles, que foren enfonsades per un terratrèmol el [[447]], però refetes en tres mesos pel prefecte Cir. La ciutat va tenir uns 500.000 habitants al [[segle VI]], en temps de [[Justinià I]] ([[527]]-[[559]]), que la va embellir i en fou considerat el segon fundador, sobretot després que, el [[532]], les faccions del circ protagonitzessin l'anomenada [[sedició de Nika]], que va deixar la ciutat en cendres, i l'emperador la fes reconstruir als anys següents.
El [[616]] el rei persa [[Cosroes II]] (Khosraw) va assetjar la ciutat durant deu anys, però fou deslliurada per [[Heracli]], que també va rebutjar el [[Setge de Constantinoble (627)|setge dels àvars]] el [[627]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Nicolle |nom=David |cognom2=Haldon |nom2=John |cognom3=Turnbull |nom3=Stephen Richard |títol=The Fall of Constantinople: The Ottoman Conquest of Byzantium |url=http://books.google.cat/books?id=BDtiMmArKaAC&pg=PA111&dq=Blachernae+627&hl=ca&sa=X&ei=azOZUd7-Ae-07QbtzIGwDg&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=Blachernae%20627&f=false |llengua=anglès |editorial=Osprey Publishing |data=2007 |pàgines=111 |isbn=1846032008}}</ref> El primer setge dels àrabs fou el [[668]] i va durar fins al [[675]], però foren rebutjats gràcies sobretot a l'anomenat ''[[foc grec]]''; el segon setge fou del [[716]] al [[718]], també sense èxit. El [[865]] va patir l'atac dels [[víkings]] de Rus ([[Kíev]]), al qual va seguir una segona expedició el [[904]], [[Guerra rusobizantina|una tercera]] el [[941]] i una quarta el [[1043]].
El [[1203]] [[Setge de Constantinoble (1203)|fou assetjada]] pels llatins de la [[Quarta Croada|quarta croada]],<ref name=HT>{{ref-publicació|cognom=Phillips |nom=Jonathan |article=The Fourth Crusade and the Sack of Constantinople |url= |llengua=anglès |consulta= |publicació=History Today |volum=vol.54 |exemplar=n.5 |data=2004 |pàgines= }}</ref> que el [[1204]] [[Setge de Constantinoble (1204)|l'ocuparen i saquejaren]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Nicolle |nom=David |títol=The Fourth Crusade, 1202-04 |url=http://books.google.cat/books?id=QdBWiR_3O8AC&pg=PA58&dq=1203+St.+Romanus+Constantinople+crusaders&hl=ca&sa=X&ei=J4qOUcuQM4KQ7AbojoCABA&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=1203%20St.%20Romanus%20Constantinople%20crusaders&f=false |llengua=anglès |editorial=Osprey Publishing |data=2011 |pàgines=63 |isbn=1849083207}}</ref> i la convertiren, fins al [[1261]], en capital de l'anomenat [[Imperi Llatí de Constantinoble|Imperi llatí de Constantinoble]]. El [[25 de juliol]] de [[1261]] [[Setge de Constantinoble (1260)|fou reconquerida]] per l'emperador de [[Imperi de Nicea|Nicea]], [[Miquel VIII Paleòleg]].
El [[1422]] fou [[Setge de Constantinoble (1422)|assetjada per Murat II]], però els [[Imperi Otomà|otomans]] no la van poder ocupar fins a [[Mehmet II]], que la va prendre a l'assalt el [[29 de maig]] de [[1453]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Philippides |nom=Marios |cognom2=Hanak |nom2=Walter K. |títol=The Siege and the Fall of Constantinople in 1453: Historiography, Topography, and Military Studies |url=http://books.google.cat/books?id=qvvdVXckfqQC&pg=PA266&dq=29+May+1453+Constantinople&hl=ca&sa=X&ei=n5LdUIigHM2KhQeZt4CYBg&ved=0CDgQ6AEwAQ#v=onepage&q=29%20May%201453%20Constantinople&f=false |llengua=anglès |editorial=Ashgate Publishing, Ltd. |data=2011 |pàgines=p.xiii |isbn=1409410641}}</ref> El darrer emperador, [[Constantí XI Paleòleg]], va morir als seus murs. La [[caiguda de Constantinoble]] significà la fi de més de mil anys d'existència de l'[[Imperi romà d'Orient]].
== Monuments i edificis ==
[[Fitxer:Hagia Eirene inside.jpg|thumb|300px|Basílica de Santa Irene]]
[[Fitxer:Patriarchate Constantinopolis.jpg|thumb|300px|Cerimònia religiosa a la Basílica Patriarcal de Sant Jordi, al Patriarcat de Constantinoble]]
Els monuments d'aquesta època foren molt nombrosos; entre aquests, a part del circ i l'hipòdrom, palaus, esglésies, arcs triomfals, etc. Entre els monuments principals destaquen:
* Casa de Placídia Augusta
* Casa de Marina
* Casa de Pulquèria Augusta
* Casa d'Augusta Placídia
* Casa d'Augusta Eudòxia
* Casa d'Augusta Pulquèria
* Palau de Flacil·la
* Banys d'Arcadi
* Banys de Zeuxippos
* Banys de Coròsia
* Banys d'Honori
* Banys d'Eudòxia
* Banys d'Anastàsia
* Banys de Constantí
* Senat
* Teatre
* Amfiteatre
* Estadi
* Circ Màxim
* Tribunal del Fòrum
* [[Torre de Gàlata]]
* Port Nou
* Els ports del Bòsfor
* Port de Neori
* Miliarium Aureum
* Augusteum
* Gran Nimfeu
* Nimfeu
* Galera de Marbre
* Porticó de Sigma
* Pòrtic de Fanió
* Pòrtic del Fòrum
* Estàtues eqüestres
* Escales de Timàsios
* Escales de Sicena
* Cisterna de Teodosi
* Obelisc tebà
* Pritaneu
* Stratègion
* Fòrum de Teodosi
* Fòrum de Constantí
* Pilar de Constantí
* Pilar de Teodosi
* Basílica de Teodosi
* Basílica de Constantinoble
* Església de Santa Irene
* Església de Santa Anastàsia
* Església de Sant Pau
* [[Santa Sofia (Istambul)|Església de Santa Sofia]]
* Església vella
* Església de Cenòpolis
* Església d'Omonees
* Església de Sant Acàtios
* Església dels Apòstols
* Església de Santa Menna
== Referències ==
{{commonscat}}
{{referències}}
{{Cronica de Ramon Muntaner}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Constantinoble| ]]
| 