Metformina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m →Història: espanyo |
||
Línia 11:
[[Fitxer:Galega officinalis1UME.jpg|right|thumb|''[[Galega officinalis]]'', una font natural de galegina.]]
El 1918 es va redescobrir la utilitat de la planta com a tractament antihiperglicemiant (que no hipoglicemiant), identificant-se tres derivats de la guanidina: monoguanidinas (galegina), diguanidinas (sintalina) i biguanidas, formades per la unió de dos molècules de guanidina i l'eliminació de un radical amino.<ref name=simoa>{{ref-publicació|cognom= Simóa|nom=Rafael |títol= Tratamiento de la diabetes mellitus: objetivos generales y manejo en la práctica clínica |url= http://www.elsevier.es/cardio/ctl_servlet?_f=40&ident=13035236|llengua=
Amb el temps, l'interès en la metformina reapareix al final de la dècada de 1940 . Després, el 1950 es va demostrar que la metformina, a diferència d'altres compostos similars, no causava una disminució de la [[Pressió arterial|pressió arteria]]<nowiki/>l i la [[freqüència cardíaca]] en els animals d'experimentació.<ref name="pmid15405470">{{ref-publicació|autor=Dawes GS, Mott JC |títol=Circulatory and respiratory reflexes caused by aromatic guanidines |publicació=Br J Pharmacol Chemother |volum=5 |exemplar=1 |pàgines=65–76 |any=1950 |mes=Marzo |pmid=15405470 |pmc=1509951 |doi= |url=}}</ref> Aquest mateix any, un prominent metge filipí, Eusebio Y. García ,<ref name="Carteciano">Información sobre Eusebio Y. Garcia, véase: {{ref-web|url=http://sntpost.stii.dost.gov.ph/frames/aprtojun05/Search_for_DOST_NRCP_13to14.htm |títol=Search for DOST-NRCP Dr. Eusebio Y. Garcia Award |autor=Carteciano J |data=2005 |editor= Philippines Department of Science and Technology|consulta= 5 de desembre de 2009}}</ref>va utilitzar la metformina, que va anomenar «fluamina», per tractar la grip i va assenyalar que el medicament va aconseguir baixar els nivells de sucre en sang fins límits fisiològics en els pacients tractats i sense toxicitat. García també va atribuir a la metformina accions bacteriostàtiques, antivirals, antipalúdiques, antipirètiques i analgèsiques.<ref name="Carteciano"/>
Línia 18:
Va ser només amb la retirada d'altres biguanides en la dècada de 1970 que es va difondre un ampli interès en la metformina. La metformina va ser aprovada a Canadà el 1972, però no va rebre l'aprovació per les autoritats pertinents als Estats Units sinó fins a 1995 . Recentment s'ha estudiat l'ús de la metformina en pacients amb diabetis mellitus tipus 1,<ref>{{ref-publicació|cognom=Lund SS, Tarnow L, Astrup AS, Hovind P, Jacobsen PK, et al.|data=2008|títol=Effect of Adjunct Metformin Treatment in Patients with Type-1 Diabetes and Persistent Inadequate Glycaemic Control. A Randomized Study|publicació=PLoS ONE|volum=3(10): e3363|doi=10.1371/journal.pone.0003363|url=http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pone.0003363|consulta=12 febrer 2018|llengua=anglès}}</ref> així com els beneficis sobre la salut de persones sense diabetis.<ref>{{ref-publicació|cognom=Onken B, Driscoll M|data=2010|títol=Metformin Induces a Dietary Restriction–Like State and the Oxidative Stress Response to Extend C. elegans Healthspan via AMPK, LKB1, and SKN-1|publicació=PLoS ONE|volum=5(1): e8758|doi=10.1371/journal.pone.0008758|url=http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pone.0008758|consulta=15 febrer 2018|llengua=anglès}}</ref>
==Síntesi==
La síntesi química de la metformina, descrita originalment el 1922 i reproduïda posteriorment en diversos estudis i publicacions, consisteix en la reacció de clorhidrat de dimetilamina amb la 2-cianoguanidina (dicandiamida) per efecte del calor.<ref>{{ref-publicació|autor=Shapiro SL, Parrino VA, Freedman L |títol=Hypoglycemic Agents. I Chemical Properties of β-Phenethylbiguanide. A New Hypoglycemic Agent |publicació=[[J Am Chem Soc]] |volum=81 |exemplar=9 |any=1959 |pàgines=2220–5 |doi=10.1021/ja01518a052}}</ref>
| |||