Trotskisme: diferència entre les revisions

Segons la teoria de la revolució permanent, als països on no s'ha completat la revolució burgesa democràtica, la classe capitalista s'oposa a la creació de qualsevol mena de situació revolucionària, principalment perquè tem que això pugui dur la classe treballadora a lluitar per la seva revolució en contra de la seva explotació pel capitalisme. Durant la Revolució de 1905, a Rússia, on la classe obrera, una minoria en una societat majoritàriament agrària, estava agrupada en grans fàbriques capitalistes i amuntegada en districtes obrers, la classe capitalista va acabar considerant necessari aliar-se amb els elements reaccionaris com ara la noblesa feudal terratinent i la mateixa autocràcia tsarista per protegir la seva propietat de l'expropiació per la classe obrera. Per tant, als països endarrerits, la classe capitalista és feble i incapaç de dur a terme el canvi revolucionari, ja que es troba lligada a la classe dels terratinents feudals. A més, segons Trotski, com que una gran part de la indústria russa s'havia originat gràcies a l'acció del govern, a vegades mitjançant subvencions, la classe capitalista hi estava vinculada a l'oligarquia dirigent; a més, la classe capitalista russa es trobava sota la dependència del capital europeu.