Trotskisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 38:
Trotski admetia que, en un país com Rússia, un estat i una economia socialistes no podrien resistir-hi ni l'hostilitat del món capitalista ni tampoc les contradiccions de la seva endarrerida economia. Per tant, calia que la revolució es propagués ràpidament cap als països capitalistes, donant origen a una revolució socialista d'àmbit mundial. És, doncs, en aquest sentit que la revolució és permanent, movent-se primer del nivell burgès al proletari, i d'ací, ininterrompudament, cap a revolucions d'abast europeu o mundial. Fins aleshores, el socialisme havia vist el capitalisme com el seu rival a ser eliminat internacionalment. Aquesta idea fou admesa per tots els marxistes fins que, el [[1924]], Stalin va començar a defensar la idea del [[socialisme en un sol país]].
== La visió trotskista de la Revolució Russa de 1917 ==
El [[1917]], Trotsky fou elegit president del [[Soviet de Petrograd]], però aviat va passar a dirigir el [[Comitè Militar Revolucionari]], que comptava amb el suport de la guarnició de Petrograd, a través del qual va dirigir la insurrecció militar d'octubre de [[1917]].
Abans de la [[Revolució de Febrer]], [[Lenin]] havia llençat la idea de fer una crida per a la dictadura democràtica del proletariat i la pagesia; tot i així, igual com Trotski, Lenin va continuar defensant la idea, pròpia del marxisme clàssic, que la pagesia forma la base del desenvolupament del capitalisme no pas del socialisme. Lenin sempre havia considerat que la revolució russa necessitava provocar una revolució socialista a l'Europa occidental per tal que la societat socialista europea acudís en ajuda de la revolució a Rússia i la capacités per arribar al socialisme, una idea del tot coincident amb el concepte de Revolució Permanent exposat per Trotski; per això, després de la [[Revolució d'Octubre de 1917|Revolució d'Octubre]], la teoria de la Revolució Permanent fou adoptada pels [[bolxevisme|bolxevics]] i
admesa oficialment per l'estat soviètic fins a la mort de Lenin ([[1924]]).
Per la seva banda, després de Febrer, Trotski, que el [[juliol]] de [[1917]] va adherir-se als bolxevics, va admetre la idea de Lenin del [[centralisme democràtic]], segons la qual per dur a terme la revolució proletària cal disposar d'un partit organitzat i disciplinat, cosa que, segons Trotski i els trotskistes, cal no confondre amb la manera com s'organitzà el partit sota el domini d'[[Stalin]]; d'ací la visió trotskista que la pèrdua de la democràcia a la [[Unió Soviètica]] es degué al fracàs d'expandir la revolució a nivell internacional i, doncs, foren les guerres, l'aïllament i la intervenció imperialista, i no pas el sistema d'organització bolxevic el que va dur al totalitarisme.
== Estat obrer degenerat ==
Després de mort [[Lenin]], dins de la [[Unió Soviètica]] va donar-se una lluita pel poder que acabà resolent-se a favor d'[[Stalin]]; per això, Trotski, el principal opositor a Stalin, fou expulsat del [[Partit Comunista de la Unió Soviètica]] (PCUS) el [[12 de novembre]] de [[1927]] i enviat a l'exili el [[1929]]; al seu torn, dins de la Unió Soviètica molts dels seguidors de Trotsi, agrupats dins de la facció denominada [[Oposició d'Esquerra]], foren empresonats i, a tot arreu del món, els partits comunistes expulsaren els seus sectors trotskistes. A més, a la Unió Soviètica va encunyar-se la idea que trotskista era sinònim de traïdor, cosa que va aplicar-se sovint durant la [[Guerra Civil Espanyola]], on, en els llocs controlats per comunistes, qualificar algú de trotskista equivalia a titllar-lo d'espia o d'agent provocador.
Llavors, Trotski va desenvolupar la teoria que la Unió Soviètica havia esdevingut un [[estat obrer degenerat]]. Certament, no s'hi havia restaurat el capitalisme i, per tant, la nacionalització de la indústria, decretada per Lenin, estava encara en vigor; ara bé, l'estat estava sota el control d'una casta burocràtica amb interessos hostils als de la classe obrera, per la qual cosa, l'[[estalinisme]] era una força contrarevolucionària. Calia doncs engegar una revolució proletària a l'URSS per recuperar-hi la democràcia socialista ja que, si no, arribaria un moment en què la burocràcia estalinista arribaria al punt de restaurar el capitalisme per enriquir-se
==La IV Internacional==
Trotski va organitzar l'[[Oposició d'Esquerra Internacional]], que fins l'ascens de [[Hitler]] el [[1933]], es considerà una fracció de la [[
Segons Trotski, la desfeta de la classe obrera alemanya i la instauració del [[III Reich]] el [[1933]] fou en gran part deguda als errors polítics de la [[III Internacional|Komintern]]; a més, la incapacitat dels partits comunistes d'aprendre la lliçó d'aquesta desfeta demostrava que resultava impossible reformar-los; per això calia organitzar una nova internacional obrera. Aleshores, el trotskisme era un corrent polític important en països com ara [[Vietnam]], [[Sri Lanka]], [[Bolívia]] o [[Xina]], on s'havia adherit al trotskisme [[Txen Duxiu]], el fundador del moviment comunista xinès.
A tot arreu on prengueren el poder, els comunistes consideraren una tasca prioritària perseguir i eliminar els trotskistes, als qual consideraven com el pitjor enemic. A causa d'aquesta repressió, doncs, després de la [[Segona Guerra Mundial]], el trotskisme esdevingué marginal dins del moviment comunista. Tot i així, la IV Internacional va dur a terme congressos mundials el [[1948]] i [[1951]] en el darrer dels quals es definí els nous règims comunistes del [[Bloc de l'Est]] com a estats obrers degenerats. Per altra banda, la Internacional va escindir-se en dues faccions el [[1953]] que es reunificaren deu anys més tard.
▲Trotski va organitzar l'[[Oposició d'Esquerra Internacional]], que fins l'ascens de [[Hitler]] el 1933, es considerà una fracció de la [[Internacional Comunista]], tot i la persecució que els seus militants patien per part de l'Estalinisme.
Actualment existeixen, arreu del món, un nombre elevat d'organitzacions trotskistes que provenen de les agrupades en la Quarta Internacional. En el seu moment es van veure enfortides en certa manera per la per ells previst caiguda de la [[Unió Soviètica]]. En alguns països, com a [[França]], [[Argentina]] i [[Bolívia]], les organitzacions trotskistes tenen prou força{{cal citació}}.
A l'Estat espanyol han existit nombroses organitzacions trotskistes, entre les quals cal destacar la Lliga Comunista Revolucionaria (LCR), de la que en deriva [http://es.wikipedia.org/wiki/Espacio_Alternativo Espacio Alternativo]. També cal destacar el [[Partit Obrer Revolucionari]] (POR), actualment integrat a [[Esquerra Unida i Alternativa]] (EUIA).
| |||