Fortalesa de la Ciutadella: diferència entre les revisions

La desfeta de l'[[Diada Nacional de Catalunya|11 de setembre de 1714]] va representar un conjunt de reformes i de grans canvis en el conjunt del sistema defensiu de la ciutat de [[Barcelona]], i a partir de 1715, un cop descartat el projecte del comte de Lecherrainne per construir una fortalesa a les [[Drassanes de Barcelona]].<ref name="Ref">{{Ref-llibre |cognom=Cortada i Colomer |nom=Lluís |títol=Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial |url=http://books.google.cat/books?id=3yJUduBFvB8C&pg=PA566&dq=ciutadella+barcelona+enderroc+ribera&hl=ca&sa=X&ei=pnjIUY2dAc2N7AaAsIH4BQ&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=ciutadella%20barcelona%20enderroc%20ribera&f=false |llengua= |editorial=Institut d'Estudis Catalans |data=1998 |pàgines=50 |isbn=1998}}</ref> l'enginyer militar espanyol d'origen flamenc [[Joris Prosper Van Verboom]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Cámara Muñoz |nom=Alicia |títol=Los Ingenieros militares de la monarquía hispánica en los siglos XVII y XVIII |url=http://books.google.cat/books?id=jEl6dvjy3ewC&pg=PA188&dq=Verboom+ciutadella+barcelona&hl=ca&sa=X&ei=_HbIUZSmMenW7Qa1rYD4Ag&ved=0CEQQ6AEwAg#v=onepage&q=Verboom%20ciutadella%20barcelona&f=false |llengua=castellà |editorial=CEEH |data=2005 |pàgines=188-189 |isbn=8493464317}}</ref> ideà un projecte on va replantejar totes les defenses militars barcelonines. Aquest projecte preveia refer i ampliar el [[castell de Montjuïc]], reforçar el paper de les [[Drassanes Reials de Barcelona|Drassanes]] com a caserna militar, revisar el sistema de bastions i afegir defenses exteriors, com el [[Fort Pius|Fort Pienc]] i el fort de Don Carles. A l'interior de la ciutat de Barcelona es van construir noves casernes militars, tot reconvertint edificis civils, com els Estudis al capdamunt de la [[Rambla]], o religiosos, com el [[Convent de Sant Agustí Vell]]<ref name=GC>{{ref-web|url=http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_39527488_1.pdf |títol=La Reial Acadèmia de Matemàtiques i l'enginyeria militar del segle XVIII |consulta=22/2/2015 |obra= |editor=Generalitat de Catalunya |data= |llengua= }}</ref> o el monestir de les Jonqueres. Però l'element clau que configurava totes aquestes reformes i el nou sistema defensiu i repressiu de la ciutat fou la construcció d'un nou fort de considerables dimensions: la Ciutadella.

 

[[Fitxer:BNE.Barcelona.planos.1806.jpg|thumb|esquerra|Plànol de Barcelona del 1806 amb la Ciutadella integrada dins les muralles i el [[passeig de l'Esplanada (Barcelona)|passeig de l'Esplanada]] inaugurat el 1802, separant-la de la ciutat]]

La proposta no era nova, ja que anteriorment els enginyers militars castellans van voler fer realitat aquesta idea, però per manca de mitjans econòmics no es va realitzar mai. El bastiment d'aquesta fortalesa naixia d'una doble necessitat: millorar la pròpia defensa de la capital catalana, i buscar el control militar de la ciutat, amb la intenció ben explícita de "dominar al pueblo de Barcelona". En primer lloc, era necessari fortificar considerablement la ciutat, atesa la seva vàlua estratègica, i que requeria un fort i nombrós contingent militar. Calia transformar la ciutat en una peça al servei de la monarquia, i que esdevingués en la principal plataforma militar del regne a la Mediterrània.