Diferència entre revisions de la pàgina «Santiago Segura Silva»

m
Robot treu enllaç igual al text enllaçat
m (Robot treu enllaç igual al text enllaçat)
Els curtmetratges en [[Súper 8 (format de pel·lícula)|Super 8]], filmats seguint l'ordre cronològic de les escenes perquè no tenia mitjans per muntar, van ser sens dubte un bon exercici per poder passar a [[35 mm]]. Aquest va ser el format professional que Santiago Segura triaria per realitzar tres curtmetratges posteriors.
 
El 1994 van ser tots editats en un VHS distribuït per ell mateix, del qual van sortir 666 còpies signades, anomenat ''JIStory'', com homenatge al recopilatori de [[Michael Jackson]] [[HIStory: Past, Present and Future, Book I|''HIStory'']]. En ell s'incloïen l'esmentat'' Relats de mitjanit'', ''Evilio'','' Evilio torna'', etc. Per finançar-los va participar en força concursos de la tele (com ''No te rías, que es peor'', ''Locos por la tele'', ''Vivan los novios'' o ''El huevo de Colón'') mentre completava la carrera de Belles Arts. En aquesta època, també dedicat a la historieta, amb el seu amic José Antonio Calvo i sota el pseudònim Mónica & Bea, va crear per a ''[[El Víbora|]]''El Víbora'']] el còmic eròtic ''Pequeñas viciosas'' i va escriure relats per a publicacions com ''Lib Internacional'', ''Supertetas'' o ''Culos calientes''. També va treballar com a actor de doblatge, extra en algunes pel·lícules, va publicar en programes televisius, va fer de cambrer i va ser venedor de llibres a domicili.
 
Va anar a nombrosos festivals de curtmetratges, on va establir relacions amb tots els joves que, per aquells llavors, aspiraven a ser directors de cinema: [[Óscar Aibar]], [[Javier Fesser]], [[Miguel Bardem]], [[Álvaro Fernández Armero]], [[Icíar Bollaín]], [[Chus Gutiérrez]], [[Pablo Berger]] i [[Álex de la Iglesia]]; i amb altres que després es van dedicar a treballs dins del cinema o afins al mitjà: [[Jordi Costa Vila|Jordi Costa]], [[Antonio Trashorras]], [[Jesús Palacios]], [[Miguel Ángel Lamata]] o [[Daniel Monzón]].
 
===Consagració===
A partir d'aquest moment, es va anar cobrant a poc a poc més protagonisme fins a aconseguir la fama absoluta amb el seu propi llargmetratge, ''[[Torrente, el brazo tonto de la ley|]]''Torrente, el brazo tonto de la ley'']], pel·lícula que el va portar a aconseguir bastants objectius, com treballar amb [[Tony Leblanc]], fent la pel·lícula espanyola més taquillera fins aleshores, aconseguint el [[Goya al millor director novell]] de 1998. Assolit aquest punt, la seva fama era ja innegable: Segura havia creat un símbol, [[Torrente]], que té fins i tot una figura en un museu de cera. És aquest un personatge ple d'influències i referències, des de [[Paco Martínez Soria]] i les seves pel·lícules com a protagonista, fins a personatges populars com el [[Antonio Tejero Molina|Teniente Coronel Antonio Tejero]].
 
Després de donar-li un paper a ''[[Perdita Durango]]'', De la Iglesia el va fitxar per última vegada, fins al moment, per donar-li un paper coprotagonista amb el [[Gran Wyoming]] a ''[[Muertos de risa]]'' (Morts de riure), pel·lícula en la qual encarnava a un còmic que acaba a trets amb la seva parella humorística. A la vida real, el rodatge d'aquesta pel·lícula va distanciar De la Iglesia i Segura, que havien estat bons amics.
En els darrers anys, com a actor, ha protagonitzat pel·lícules com ''[[La màquina de ballar]]'', ''[[El oro de Moscú]]'', ''[[Una de zombis]]'', ''[[Isi/Disi. Amor a lo bestia]]'', ''[[El asombroso mundo de Borjamari y Pocholo]]'' i, com a productor, ha realitzat ''Una de zombis'', ''Assassí de debò'' i'' Mitjana Roig''. Apareix a Astèrix i Obèlix en els Jocs Olímpics, entre altres.
 
El 30 de setembre de 2005 es va estrenar a tot Espanya la tercera part de la famosa saga de ''[[Torrente 3: el protector|]]''Torrente 3: el protector'']].
 
Després d'un polèmic intent a Antena 3, el 2006 i part del 2007 va compaginar els seus treballs en el cinema amb el de presentador de televisió, amb el programa ''Sabies al que venies'', de [[La Sexta]]. Tot i fer 26 programes i emetre dues temporades (2006 i 2007), el programa, esperat el millor show de la televisió i de Santiago Segura va acabar sent un fracàs i un mal gust de boca per als fans i per al mateix Segura. Per aquesta raó mai ha parlat del xou televisiu.
1.282.689

modificacions