Cocotte: diferència entre les revisions

Els '''''cocottes''''' eren, a França, sota el [[Segon Imperi Francès|Segon Imperi]],   [[Treball sexual|prostitutes]] de luxe (designades anteriorment amb el terme de [[Cortesana|courtisanes]]) conegudes per arruïnar els seus rics amants en despeses sumptuàries. Per extensió, el terme fou emprat en èpoques següents, sobretot en el moment de la [[Belle Époque]].

El terme&nbsp;demi-mondaine que designava inicialment les dones de món caigudes en la prostitució a continuació va acabar per designar igualment les ''cocottes ''de baixa o elevada condició, anomenades també «Grans Horitzontals».<ref> ''<nowiki>{{{títol}}}</nowiki>''.ouvrage|langue=en| [[Especial:Fontsprénom =Virginia bibliogràfiques/1-58234260-1|ISBN 1-58234260-1]].<spannom class="Z3988" titleRounding |titre="ctx_ver=Z39.88 Grandes Horizontales : The Lives and Legends of Four Nineteenth-2004&rft_val_fmtCentury Courtesans|éditeur=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genreBloomsbury USA |année=book&rft.btitle2003|pages totales=&rft.aufirst=Rounding&rft. 352|isbn=1-58234260-1" id="cxRounding2003" tabindex="0">&nbsp;</span>}}</ref>

Entre les altres denominacions designant una cocotte, es troba, amb accepcions més o menys diferents&nbsp;:&nbsp;'' danseuse, lorette, fille de noce, grisette, fille de brasserie, buveuse, trotteuse, pierreuse, lionne''..<ref>[http://www.arte.tv/guide/fr/057413-000/cocottes-et-courtisanes-dans-l-oeil-des-peintres Documentaire ''Cocottes et courtisanes dans l’œil des peintres''] diffusé sur [//fr.wikipedia.org/wiki/Arte [Arte]]</ref>

''Cocottes ''cèlebres&nbsp;: Cora Pearl (1835-1886) (el Príncep Napoleó, el duc de Morny…) ; Laure Hayman (1851-1932) (Paul Bourget, el rei de Grècia, el príncep Karageorgevich, el príncep Karl de Fürstenberg).<ref>{{ref-llibre|nom=David Charles |cognom=Rose, ''|títol=Oscar Wilde's Elegant Republic: Transformation, Dislocation and Fantasy in fin-de-siècle Paris'', |editorial=Cambridge Scholars Publishing, {{lire en ligne|lienurl=https://books.google.fr/books?id=cwv5DAAAQBAJ&pg=PA322&lpg=PA322&dq=Laure+Hayman++Karageorg%C3%A9vitch&source=bl&ots=2oMHwOAHc1&sig=eyXow97EULQlkVV1Z8vOWbFaHug&hl=fr&sa=X&ved=0ahUKEwiVxqWy0dLYAhXMLFAKHZVyBZEQ6AEIaDAO#v=onepage&q=Laure%20Hayman%20%20Karageorg%C3%A9vitch&f=false}}</ref> Cal ressaltar que diversos hotels particulars de [[París]] foren construïts per «cocottes», com l'Hotel de&nbsp; la Païva als&nbsp; [[Avinguda dels Camps Elisis|Champs-Élysées]].

Diversos autors del XIXeXIX venvan escriure sobre les cocottes com per exemple [[Émile Zola]] amb ''[[Nana (novel·la)|Nana.]]'' Aquesta novel·la descriu la vida i el destí tràgic d'una d'aquestes noies, que fa tornar bojos d'amor i porta a la ruïna els homes poderosos amb qui es troba.

Per a certes dones humils, esdevenir una cocotte era també un mitjà d'arribar a la bonança financera abans d'establir-se. Algunes saberen gestionar la seva fortuna, d'altres moriren en la misèria, i altres finalment, com [[Sarah Bernhardt]], que als seus inicis era una ''cocotte'', esdevingueren actrius adul·ladesadulades.

* Richard Balducci, ''Les PrincesesPrincesses de ParísParis - L'EdatÂge d'araor bé de lesdes cocottes'', Acuites de la Ciutat, 1994.

* Catherine Guigon, ''ElsLes Cocottes - Reines DelDu ParísParis 1900'', Parigramme, 2012.