Revisió del 06:19, 24 set 2018 (modifica) Rocafera (discussió \| contribucions) (dialecte>llengua) Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 07:56, 24 set 2018 (modifica) (desfés) Rocafera (discussió \| contribucions) (Errada corregida) Etiquetes: des de mòbil via aplicació mòbil Android app edit Edició següent →
{{Llengua}} [[Fitxer:Linguistic_map_of_Italy.png\|thumb\|300px\|El toscà dins les parles d'Itàlia]] El '''toscà''' és ununa llengua [[italià\|italiana]] que, en la seva modalitat florentina, esdevingué la base de la llengua literària. La [[Toscana]], per condicionaments geogràfics i històrics, conservà un [[llatí]] poc contaminat;<ref>"Toscà" a [http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0214517 ''Gran Enciclopèdia Catalana'']. Accés el 18 de gener de 2009.</ref> per això el toscà és, entre les llengües italianes, la que menys s'ha distanciat del llatí. Aquesta llengua ha evolucionat d'una manera linear i homogènia, sense majors influències de llengües estrangeres. El toscà és la base de l'idioma italià gràcies als escrits de [[Dante Alighieri]], [[Francesco Petrarca]] i [[Giovanni Boccaccio]], però també dels de [[Nicolau Maquiavel]] i [[Francesco Guicciardini]], que li van conferir la dignitat de ser la "llengua literària" de la península italiana. En el moment de la unificació d'Itàlia, el [[1861]], el toscà va ser seleccionat com a llengua d'ús, entrant en una discussió centenària en la qual havia participat també Dante,<ref>Dante Alighieri. ''De Vulgari Eloquentia''.</ref> que veia dues faccions principals: una que sostenia el naixement d'una llengua italiana sobre la base d'una de les llengües de la península itàlica i una altra que es proposava crear una nova llengua que prengués característiques de diverses d'aquestes llengües. Amb el suport d'[[Alessandro Manzoni]], va ser elegida la versió literària del toscà. == Referències ==

Diferència entre revisions de la pàgina «Toscà»

Toscà (modifica)

Revisió del 07:56, 24 set 2018