Impressió xilogràfica del Japó: diferència entre les revisions

La '''impressió xilogràfica al Japó''' (木版画, '''''moku hanga''''') és una tècnica que sobretot es coneix pel seu ús en el gènere artístic de l’''[[ukiyo-e]]''; tanmateix, també es va utilitzar àmpliament per a imprimir llibres en el mateix període. La [[impressió xilogràfica]] s’havia utilitzat a la [[Xina]] durant segles per a imprimir llibres, molt abans de l’arribada dels [[tipus mòbils]], però no es va adoptar de forma general al [[Japó]] fins molt més tard, durant el [[període Edo]] (1603-1867). Tot i que semblant al [[gravat xilogràfic]] occidental en alguns aspectes, el ''moku hanga'' es diferencia en gran part perquè s’usen tintes basades en l’aigua (en contraposició a la [[xilografia]] occidental, que usa tintes basades en l’oli), la qual cosa permet una àmplia gamma de colors intensos, vidrats i la transparència en els colors.

 

Els llibres impresos xilogràficament als temples [[budistes]] xinesos ja es van veure al [[Japó]] en el segle VIII. L’any 764 l’emperadriu Shotuku va encarregar un milió de petites pagodes de fusta, cadascuna de les quals contenia un petit rotlle xilogràfic imprès amb un text budista (''[[Hyakumanto Darani]]''). Es van distribuir pels temples de tot el país en senyal d’agraïment per la repressió de la [[Fujiwara no Nakamaro|rebel·lió Emi]] del 764.<ref>{{format ref}} http://www.schoyencollection.com/Pre-Gutenberg.htm#2489</ref> Aquests són els exemples més antics de la impressió xilogràfica coneguda, o documentada, del Japó.

 

La impressió xilogràfica es va seguir usant després del declivi de l’''ukiyo-e'', i de la introducció del tipus mòbil i d’altres tecnologies, com a mètode i mitjà per imprimir textos i per produir art, tant en els modes tradicionals com ara l’''ukiyo-e'', com en una varietat de formes occidentals o més radicals que es podrien interpretar com a [[art modern]].

 

[[Fitxer:Shoki2.jpg|150px|thumb|"Shōki zu" (Shoki avançant), d’[[Okumura Masanobu]], c. 1741-1751. Un exemple de [[gravat]] en format pilar de 69,2 x 10,1 cm.]]

La tècnica per a imprimir textos i imprimir imatges era en general prou similar. Les òbvies diferències eren el volum produït quan es treballava amb textos (moltes pàgines per a una sola obra), i la complexitat dels múltiples colors que es podien trobar al treballar amb imatges. Les imatges dels llibres eren gairebé sempre monocromàtiques (només tinta negra), i durant un temps els gravats artístics eren també monocroms o fets només amb dos o tres colors.

* {{nihongo|''[[Nishiki-e]]''|錦絵||"estampes brocades"}} – un mètode en què s’usaven diferents tacs de fusta per a les diferents parts de la imatge, la qual cosa permetia fer servir una varietat de colors per a aconseguir unes imatges increïblement complexes i detallades; es gravava cada tac per a aplicar la tinta només a la part de la imatge dissenyada per a un color determinat. Per a garantir la correspondència entre l’aplicació de cada tac, s’utilitzaven unes marques de registre anomenades ''kentō'' ({{lang|ja|見当}}).

 

El gravat japonès, com moltes altres branques de l’art japonès, tendia a organitzar-se en escoles i moviments. Les escoles i, després, moviments més notables del ''moku hanga'' eren:

 

Altres artistes, com ara [[Utamaro]], [[Sharaku]] i [[Hiroshige]], no formaven part d’una escola determinada i provenien d’una tradició més àmplia.

 

Hi havia una certa quantitat de mides estàndard per als gravats en el [[període Edo]], algunes de les quals es detallen a sota. (Totes les mides en [[centímetre]]s són aproximades.)

 

Els termes japonesos per als formats vertical (retrat) i horitzontal (paisatge) són ''tate-e'' (立て絵) i ''yoko-e'' (横絵), respectivament.

 

* [[Uki-e]]

 

<references />

 

== Enllaços externs ==

{{commonscat}}

* [http://www.loc.gov/exhibits/cwaj/online/index.html Gravats japonesos contemporanis del 50è aniversari del Festival de Gravat Japonès del College Women's Association]

* [http://www.univie.ac.at/karikaturen/ Caricatures ukiyo-e 1842-1905] Base de dades del Departament d’Estudis de l’Àsia Oriental de la Universitat de Viena

* [http://media.excite.co.jp/ism/086/index.html El procés de la impressió xilogràfica] Pel·lícula de Adachi Woodcut Print

* [http://www.asian.library.ucsf.edu/ Col·lecció de xilografies japoneses], Universitat de Califòrnia, San Francisco

 

{{ORDENA:Impressio Xilografica Del Japo}} <!--ORDENA generat per bot-->