Auckland: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Local |
mCap resum de modificació |
||
Línia 30:
| coordenades = {{coord|36|50|25.50|S|174|44|23.53|E| display=inline,title}}
| distància1 = 493
| dist_ref1 = [[Wellington]]<ref> {{
| distància2 = 2.156
| dist_ref2 = [[Sydney]]<ref> {{
| distància3 = 8.840
| dist_ref3 = [[Tòquio]]<ref> {{
| nuclis =
| concepte_llengua =
Línia 59:
{{bandera|Japó}} [[Tomioka]] (Japó)<br />
{{bandera|Japó}} [[Utsunomiya]] (Japó)<ref>«[http://www.aucklandcouncil.govt.nz/EN/AboutCouncil/internationalrelationships/Pages/internationalrelationshome.aspx International relationships]». Auckland Council. [Consulta: 15/07/2012.] {{en}} </ref>
| web = [http://www.aucklandcouncil.govt.nz/ www.aucklandcouncil.govt.nz]
}}
'''Auckland''' (en [[maori]]: '''Tāmaki Makaurau''' o '''Ākarana''') és una ciutat de l'[[illa del Nord]] de [[Nova Zelanda]], la més gran del país pel que fa a població.
Està situada entre el golf d'Hauraki a l'est (obert al [[Pacífic]]), els turons d'Hunua Ranges al sud-est, el port de Manukau al sud-oest (obert al [[mar de Tasmània]]) i la carena de Waitakere a l'oest i al nord-oest. La part central de la connurbació ocupa l'estret istme entre els ports de Manukau i Waitemata.
Linha 71 ⟶ 67:
== Història ==
===Maoris i europeus===
L'istme va ser descobert i colonitzat pels [[maoris]] vora de l'any 1350 i va ser apreciat per la terra rica i fèrtil
Després que fos acordat el [[Tractat de Waitangi]] el febrer de 1840, el nou Governador de Nova Zelanda, [[William Hobson]], escollí l'àrea com a la seva nova capital, i l'anomenà en honor a [[George Eden]], Earl d'Auckland, i aleshores [[Governador General de l'Índia]].<ref>
===Creixement i desenvolupament de la ciutat===
Linha 80 ⟶ 76:
En resposta a la contínua rebel·lió per part de [[Hone Heke]] en la dècada de 1840 el govern incentivà a soldats britànics retirats que amb les seves famílies immigressin a Auckland per a formar una línia defensiva al voltant de la colònia del port. Els primers colonitzadors foren [[catòlics]] i el 1841 van establir el [[Saint Peter's College (Auckland)|Saint Peter's College]], el primer col·legi d'Auckland de qualsevol tipus que començà a donar classes el 27 de setembre de 1841. Quan els primers soldats britànics retirats arribaren a la ciutat el 1848, el rebels al nord van ser vençuts, així que aquests pobles defensors van ser construïts al sud formant una línia d'[[Onehunga]] a l'oest fins a [[Howick]] a l'est. Cadascun de les quatre fortificacions tenien uns 800 colonitzadors, els homes essent a totes hores armats en cas d'emergència, però la majoria del temps es ficaren a construir carreteres i unir pobles. A principis de la dècada de 1860, Auckland va esdevenir una base contra la ideologia i moviment de [[Kīngitanga]]. Això, i la construcció de més i més carreteres cap a [[Waikato]] permeté la continuació de la influència dels [[Pākehā]] (neozelandesos europeus) fora d'Auckland. La població creixé ràpidament, de 1.500 el 1841 a 12.423 el 1864. El creixement ocorregué similarment a altres ciutats dominades econòmicament pel comerç. El creixement a Auckland particularment es veié a l'àrea del port on la densitat poblacional incrementava cada cop més. Auckland tenia una vasta població de soldats llicenciats, molts dels quals eren irlandesos; un 50% de la població originava d'Irlanda, el qual contrastava fortament amb altres ciutats com Wellington, [[Christchurch]] i [[New Plymouth]] on les poblacions majoritàries eren els anglesos. La majoria dels irlandesos, però, provenien de famílies [[protestantisme|protestants]] i no pas catòliques.
Tramvies i ferrocarrils ajudaren a Auckland a expandir ràpidament en la primera meitat del segle XX, però aviat la dominància del vehicle motoritzat emergiria; avui en dia aquest impacte és present encara, les autovies dominen el paisatge en diverses seccions de la ciutat. Permeteren a més expandir massivament fins a crear noves àrees urbanes com ara [[North Shore City|North Shore]], especialment després de la construcció del [[Pont del Port d'Auckland]] (''Auckland Harbour Bridge''), i [[Manukau City|Manukau]] al sud. Segons el cens del 1961, els maoris i oceànics formaven el 5% de la població de la ciutat; els asiàtics menys de l'1%.<ref> {{
Un gran percentatge d'Auckland és dominada per un estil suburbà d'edificis, donant a la ciutat una [[densitat poblacional]] relativament petita. Però, degut a una història de gran creixement poblacional i la localització en un istme, Auckland té de les més grans densitats de població d'[[Oceania]].
==Religió==
Similar a la resta del país, més de la meitat dels residents d'Auckland són [[cristians]], però menys del 10% regularment van a l'església i un 40% dels residents de la ciutat no són religiosos segons el cens del 2001. Les denominacions principals són els catòlics, els [[anglicans]] i els [[presbiterians]]. Les Esglésies [[Pentecostalisme|Pentacosta]] i [[Moviment carismàtic|Carismàtica]] són les que més ràpid creixen. Una petita comunitat de [[Església Ortodoxa Copta|cristians coptes ortodoxos]] també hi és present.<ref>
Immigració recent asiàtica ha afegit a la diversitat religiosa de la ciutat; i un 10% de la població segueix religions com ara el [[budisme]], l'[[hinduisme]], l'[[islam]] i el [[sikhisme]], encara que no hi ha figures sobre l'atendència religiosa d'aquestes. Hi ha, a més, una petita comunitat de [[judaisme|jueus]].<ref>
==Clima==
Linha 202 ⟶ 198:
L{{'}}''Auckland Council'' és el consell municipal encarregat de dirigir els afers locals. També hi formen part les àrees rurals del voltant i les illes del [[Golf de Hauraki]].
Del 1989 al 2010 la zona era governada per una pletora de consells municipals i consells i locals. Des de l'inici del segle, el govern central de Nova Zelanda i parts de la societat d'Auckland sentien que aquell gran nombre de governs i les poques competències del consell regional (''Auckland Regional Council''}}, era un fre al desenvolupament i el progrés de la ciutat. El 2007 es creà la ''Royal Commission on Auckland Governance'' (Comissió Reial sobre la Governació d'Auckland) i el 2009 va proposar la creació d'un govern local unificat per la fusió de tots els consells.<ref> {{ref-web|llengua=
Len Brown, l'anterior batlle de [[Manukau City|Manukau]] van guanyar les eleccions locals del 9 d'octubre de 2010 amb el 49% del vot.<ref> {{ref-web|url=http://www.aucklandcouncil.govt.nz/EN/AboutCouncil/HowCouncilWorks/Elections/Pages/Finalresults-Mayor.aspx |títol =Final results – Mayor|editor=Auckland Council|consulta=15/07/2012|llengua = anglès}}</ref> Brown va ser l'alcalde de la nova entitat fins al 2016, quan no va tornar a presentar-se. Va ser succeït a l'alcaldia per Phil Goff.<ref>{{ref-publicació|url=http://m.nzherald.co.nz/nz/news/article.cfm?c_id=1&objectid=11724629|consulta=9 October 2016|article=Phil Goff elected Mayor of Auckland|publicació = New Zealand Herald|data=8/10/2016}}</ref>
| |||