Nadal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Revertides les edicions de 88.6.103.83. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 2:
{{Infotaula d'esdeveniment}}
[[Fitxer:Christmas tree sxc hu.jpg|dreta|thumb|L'[[arbre de Nadal]] és un dels elements típics de la festa arreu del món.]]
'''Nadal''' és la festivitat cristiana del naixement de [[Jesús]] que correspon al [[25 de desembre]], i el [[Cicle de Nadal|cicle de temps]] entre l'[[advent]] i l'[[epifania|epiHfania]]. És, juntament amb la [[Pasqua de Resurrecció|Pasqua]], la festa cristiana més important. De les esglésies cristianes, la [[Església Catòlica|Catòlica]], la [[Protestantisme|Protestant]] i algunes de les [[Església Ortodoxa|Esglésies Ortodoxes autocèfales]], com ara la [[Església Ortodoxa Grega|grega]], la [[Església Ortodoxa Romanesa|romanesa]] i la [[Església Ortodoxa Búlgara|búlgara]], celebren Nadal el [[25 de desembre]] (la tradició afirma que des de [[Liberi I]]). Altres [[Església Ortodoxa|Esglésies Ortodoxes autocèfales]], en canvi, com ara la [[Església Ortodoxa de Constantinoble|de Constantinoble]] i la [[Església Ortodoxa Russa|russa]], el celebren el [[7 de gener]], ja que no van acceptar el [[calendari gregorià]] que va reformar el [[calendari julià]] de l'època romana.
 
Malgrat el seu origen marcadament religiós amb la [[missa del gall]] com a element central, Nadal ha esdevingut una tradició que se celebra arreu del món, fins i tot per gent que no pertany a aquesta religió, com és el cas de la [[Xina]] i el [[Japó]]. En català, la paraula ''Nadal'' ve de "natalici", "naixement". Els anglosaxons usen el terme ''Christmas'', que significa "missa de Crist", i en algunes llengües germàniques com l'alemany la festa s'anomena ''Weihnacht'', que significa "nit de benedicció".
Línia 12:
Nadal als [[Països Catalans]] disposa de les seves particularitats pròpies. Un exemple és la realització del [[pessebre]] (que també es fa en molts altres indrets de tradició cristiana) i una altra el [[tió de Nadal]] (una tradició compartida amb [[Aragó]] i [[Occitània]]), també anomenat tronc, tronca o simplement tió. També ho és el fet de celebrar [[Sant Esteve (festivitat)|Sant Esteve]], l'endemà de Nadal, per poder-se reunir, així, amb l'altra part de la família amb qui no s'havia pogut estar per Nadal.
 
A moltes comarques es fa la rabassa de Nadal, on el fillol dóna una felicitació al padrí, i aquest li respon amb un regal, que segons el lloc pot ser un tortell de Nadal o un present. També és molt típic a molts pobles de Catalunya anar a veure [[Els Pastorets]], representació teatral centrada en l'adveniment de Jesús. A més, des del darrer mig segle es fan en molts lTLERlocsllocs [[Pessebre vivent|pessebres vivents]], que són escenificacions del pessebre amb persones i animals de carn i ossos.<ref name=soler/> HITLER NYNYNYYNYN
 
Com a fet diferencial de la Nit de Nadal, a [[Mallorca]] i a l'[[Alguer]] s'interpreta tradicionalment, de l'edat mitjana ençà, el [[Cant de la Sibil·la]], un drama litúrgic i cant gregorià que s'interpreta a les [[Matines de Nadal]], i que relata com serà la fi del Món i el dia del judici final. La tradició del cant de la Sibil·la a Mallorca va ésser declarada patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la [[UNESCO]] l'any 2010. A Menorca, Ontinyent, Barcelona, Gandia i altres poblacions dels [[Països Catalans]] s'ha recuperat des de fa uns anys el Cant de la Sibil·la i s'interpreta en algunes esglésies.