Visigots: diferència entre les revisions

'''Segons la historiografia tradicional, els '''visigots''' són una branca dels pobles [[germànics]], i el seu nom significaria "[[gots]] de l'oest". Els visigots van ser un poble sorgit a conseqüència de la divisió que van patir els gots arran de les invasions dels [[huns]], cap al [[370]]. Serien els "gots de l'oest", en oposició als de l'est, els [[ostrogots]]. Una altra versió més recent, defensada per J. Rosales<ref>[http://www.saber.ula.ve/handle/123456789/16399 Les quatre mentides sobre els gots de Jurate Rosales]</ref> i admesa per Fermín Miranda-García,<ref>{{citar ref | cognom =Miranda-García | nom =Fermín | títol =Breve historia de los godos | editorial = Nowtilus| lloc =Madrid | data =2015 | pàgines =17-32 | url = | llengua =castellà | isbn =978-84-9967-736-1}}</ref> defensa que els gots eren d'origen bàltic.'''

'''Els gots, aprofitant la passivitat dels emperadors romans pel que fa a la [[Germània (regió)|Germània]], s'hi van establir, fins que a principis del segle III es van instal·lar a la vora del [[mar Negre]], a la zona de [[Crimea]], d'on van ser expulsats pels [[huns]] el 376. Però llavors els gots s'havien separat en dos grups: visigots i [[ostrogots]].'''

''El'' poble germànic ''dels gots va ser anomenat ja per [[Tàcit]], que els esmenta com ''Gotones''. Llavors habitaven el nord de [[Germania (regió)|Germània]], en terres que abans van poblar els [[bois]], [[getes]] i [[escites]]. Van ampliar els seus territoris i van incorporar a altres grups veïns (d'origen germànic i sàrmata) i van dominar del [[Tisza]] al [[Riu Don|Don]] i des de la regió del [[Pont Polemoniac]] a la [[mar Bàltica]].''

<u>Van integrar la nació dels gots pobles diversos: [[hèruls]], [[rugis]], [[lemovis]], [[escirs]], [[helvecons]], [[sidenis]], [[turcilinges]], [[gèpids]], [[vàndals]] i altres, alguns dels quals van acabar desapareixent en el conjunt, mentre altres van formar els seus propis grups.</u>