Muntanya mitjana: diferència entre les revisions

La '''muntanya mitjana''' és aquell territori muntanyenc que, a l'àrea dels [[Països Catalans]], va des de l'[[estatge basal]] (600 a 900 metres) fins l'inici de l'[[alta muntanya]] (a partir de 1.600 metres).

Hi domina el [[clima submediterrani]] i en algunes comarques, com el [[Ripollès]] i la [[Garrotxa]], el de tipus medioeuropeu amb estius[[estiu]]s plujosos.

La [[vegetació]] dominant és del domini [[euro-siberià]] composta per arbres caducifolis de [[fulla]] tendra i caduca, que formen boscos[[bosc]]os frescos a l'[[estiu]] i d'un verd clar, els quals perden enterament la fulla a la [[tardor]].

Segons les condicions d'humitat de cada lloc es poden trobar, com a vegetació potencial, diversos tipus de [[roureda]], que sovint es troben substituïdes per una [[castanyeda]] i, en els indrets més humits, diversos tipus de [[fageda]], constituïdes pel [[faig]] (''[[Fagus sylvatica]]'').

La vegetació actual on sovint les rouredes han estat substituïdes per boscos artificials de [[pi roig]] o, més rarament, de pinassa (''[[Pinus nigra]]'').

A la [[muntanya mitjana]] hi ha predominat tradicionalment el poblament disseminat en cases de pagès aïllada ([[masia]]) i l'[[economia de subsistència]] i autoabastiment. Actualment els factors de crisi de l'economia tradicional junt amb altres com les dificultats de comunicació i l'emigració cap a zones industrials n'ha accentuat el despoblament.