Companyia Reusenca de Tramvies: diferència entre les revisions

== Història ==

La història del ferrocarril de Reus a Salou va ser una llarga successió de projectes fallits. Ja el [[1802]] l'enginyer Gabriel Betancourt va fer una proposta per construir un tramvia de tracció animal, que fou refusada en favor de la construcció d'un [[Canal de Reus a Salou|Canal]]. El [[1833]] una primera proposta de ferrocarril no va arribar a quallar, tot i l'informe favorable de les autoritats provincials. El [[1857]], Ramon Alba, que havia estat [[alcalde de Reus]], es presentà al Consistori reusenc a explicar el projecte de ferrocarril de Reus a Salou, que permetria reutilitzar el port i demanà el suport de l'Ajuntament. El [[1859]] es presentà un nou projecte, que proposava dues línies, una directa a Salou, de 8.500 metres, i l'altra passant per [[Vila-seca]], de 9.400 metres. El [[1861]] es tornava a reclamar el ferrocarril. El [[1863]] el governador de la província signà un decret anunciant el projecte de la "construcción de un ferrocarril de Reus al puerto de Salou". El [[1865]] es tornà a proposar el projecte, aquesta vegada un ferrocarril lleuger, i el [[1866]] els comerciants reusencs van fer una nova proposta, ja que la línia de València a Barcelona no passava per Reus, però sí per Salou. Es van fer noves propostes per part de la [[Junta Revolucionària de Reus|Junta Revolucionària]] el [[1868]], i per diversos comerciants el [[1871]] que no van tirar endavant.<ref name=":0" /> El [[1875]] els reusencs [[Sebastià Cabot Anguera|Sebastià Cabot]] i Antoni Fusté, que ja havien participat en una petició anterior, demanen la concessió al govern civil d'un tramvia a tracció animal amb una línia de pas per [[Vila-seca]], que no és aprovada pel govern espanyol fins al [[1881]] i que no s'arribà a realitzar.<ref name=":0" /><ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Colección legislativa de España: primer semestre de 1881. Tomo CXXVI|url=|edició=|llengua=|data=1881|editorial=Imprenta del Ministerio de Gracia y Justicia|lloc=Madrid|pàgines=47-49|isbn=}}</ref> Es van començar les gestions a través de la "Sociedad Reusense de Tranvias", que buscà accionistes. En aquesta societat hi havia [[Felip Font Trullàs|Felip Font]], Cristobal Montagut, administrador del [[Banc de Reus]], Josep Iglesias, [[Leopold Suqué|Leopold Suqu]]<nowiki/>é, Antoni Llorens i [[Jaume Aguadé Mestres|Jaume Aguadé]]. [[Güell i Mercader]] va fer diverses gestions personals prop del Ministre de Foment [[Eugenio Montero Ríos|Montero Ríos]] per a agilitzar el projecte.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Duarte|nom=Àngel|títol=Possibilistes i federals: política i cultura republicanes a Reus (1874-1899)|url=|edició=|llengua=|data=1992|editorial=Associació d'Estudis Reusencs|lloc=Reus|pàgines=218|isbn=8460418499}}</ref> Es començaren les obres el [[1886]] i el [[1887]] es feren les primeres proves i la inauguració.<ref name=":0">Anguera, Pere. ''Economia i societat al Baix Camp a mitjan segle XIX''. Tarragona: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics, 1982. pàg. 100-104</ref>

La línia va servir com a transport de mercaderies, sobretot per enllaçar amb la línia fèrria de Barcelona a València, i es va construir una estació específica amb magatzems i vies mortes al lloc que havia estat inicialment l'estació del tren [[Línia Tarragona-Reus-Lleida|de Reus a Tarragona]], construïda el [[1856]]. I també pel transport de passatgers a les platges durant els estius, sobretot durant la [[Segona República Espanyola|República]], quan es van popularitzar els banys a la platja, i després, a la postguerra. L'estació pels passatgers es va instal·lar primer al [[Ravals de Reus|raval de Robuster]] i el trenet circulava per dins de la ciutat. Després es va traslladar l'estació al carrer del Palo Santo, més als afores.<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Amigó|nom=Ramon|títol=Les places del mercat a la ciutat de Reus. (un assaig historicista)|url=|edició=|llengua=|data=1999|editorial=Centre de Lectura|lloc=Reus|pàgines=45|isbn=8487873316}}</ref>