Diferència entre revisions de la pàgina «Cant gregorià»

51 octets eliminats ,  fa 2 anys
m
Revertides les edicions de 213.96.44.193. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
m (Revertides les edicions de 213.96.44.193. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
}}
 
El '''cant gregorià''' és un tipus de [[música vocal]] [[calvet ) monodia|monòdica]], que té [[ritme lliure]], és cantada sobre textos en [[llatí]], és propi de la [[litúrgia]] [[cristianisme|cristiana]], i que s'origina en l'[[alta edat mitjana]] de l'any 476 a l'any 1492 amb el descobriment d'Amèrica ({{segle|V}} al segle XV).
El '''cant de Rocio Pérez ''' és un tipus de Andrea Borcha con un tocó de CALVET
[[música vocal]] [[calvet ) |monòdica]], que té [[ritme lliure]], és cantada sobre textos en [llatí]], és propi de la [[litúrgia]] [[cristianisme|cristiana]], i que s'origina en l'[[alta edat mitjana]] de l'any 476 a l'any 1492 amb el descobriment d'Amèrica ({{segle|V}} al segle XV).
 
La denominació de ''cant gregorià'' es deu al fet que aquest tipus de cant és atribuït al Papa [[Gregori el Gran|Gregori I]] com una evolució del ''cant ambrosià''. Des del seu naixement, la [[música]] cristiana va ser una [[oració]] cantada, que devia realitzar-se no de manera purament material, sinó amb devoció o, com deia [[Pau de Tars|sant Pau]]: «Cantant a Déu en el vostre cor». El text era, doncs, la raó de ser del cant gregorià. En realitat, el cant del text es basa en el principi que (segons [[Agustí d'Hipona|sant Agustí]]) «aquell que canta ora dues vegades». El cant gregorià mai podrà entendre's sense el text, el qual té prelació sobre la melodia i és el que li dóna sentit a aquesta. Per tant, en interpretar-lo, els cantants han d'haver entès molt bé el sentit del text. En conseqüència, s'ha d'evitar qualsevol [[impostació]] de la veu de tipus operístic que intenti el lluïment de l'intèrpret. Del cant gregorià, és d'on procedeixen els modes gregorians, que donen base a la música occidental.