Catedral de València: diferència entre les revisions

En l'interior de la capella, sobre un altar, hi ha una taula gòtica, amb una pintura de Sant Jordi i un rètol que diu: ''Sant Jordi en la batalla del Puig de Santa Maria. Any 1237''. Esta pintura és molt pareguda -en xicoteta escala- al quadrequadro que es conserva en el [[Victoria and Albert Museum]] de [[Londres]] i que allà es diu ''Saint George in the Battle of Puig''.<ref> El retaule de Sant Jordi d'aquest museu és una de les seues peces més grans (670 x 486 cm); pintat al tremp cap al 1400, el seu autor és el valencià Andreu [[Marçal de Sax]] [[Victoria and Albert Museum]]</ref>

D'estil gòtic ([[segle XIV]]-[[segle XV|XV]]), està format per un prisma octogonal de dos cossos superposats, amb huit [[vitrall|finestrals]] de fina [[traceria]] calada en cada cos. El primer cos o part baixa és d'autor desconegut, del segle XIV, mentre que el segon cos o part alta és obra de [[Martí Llobet]] (de cap al [[1430]]). El [[cimbori]] dota de llum natural sempre blanca alen el [[creuer (arquitectura)|creuer]], gràcies a les finestres translúcides d'[[Alabastre (mineral)|alabastre]] i al fet que la seua carcassa de pedra està reduïda al mínim.<ref> Mira i Casterà, Joan Francesc, pàg. 28.</ref>

En les [[Petxina (arquitectura)|petxines]], davall de les trompes del cimbori figuren quatre escultures d'estuc del segle XVIII que representen els quatre evangelistes amb els atributs amb què s'identifiquen: [[Lluc (evangelista)|Sant Lluc]] amb el bou, obra de Josep Pujol, [[Sant Joan Evangelista|Sant Joan]] amb l'àguila del mateix autor, [[Sant Mateu apòstol|Sant Mateu]] amb l'àngel, de Josep Esteve i «Sant Marc amb el lleó», de Francesc Sanchis. En la seua part superior hi ha una campana (''el cimboriet'') de 1805 que actualment no es fa servir.

Obra d'[[Andreu Julià]] en estil gòtic florit (1356-1369), l'actual capella del [[Sant Calze]] es destinava en un principi a la celebració de reunions del [[capítol (catolicisme)|capítol]] de la catedral, açoaçò és, aen [[capítol (catolicisme)|Sala Capitular]]. També s'emprava per al soterrament de prelats i canonges, i en el seu subsòl hi ha una [[cripta]] que hui es troba cegada. Després va servir de càtedra de [[teologia]], sent també aprofitada per a reunir-se les [[Corts Valencianes|Corts]] del [[Regne de València|Regne]]. Més tard va rebre el nom de ''Capella del Crist de la Bona Mort'', però el 1916 es va decidir el trasllat del Sant Calze a la capella, d'on prové el seu actual nom.

Originàriament era una capella exempta, però en 1496 [[Pere Comte]] va concloure el passadís, en estil gòtic florit, que l'unia amb la resta de la Seu. Per a accedir-hi, cal entrar per la porta dels Ferros i trencargirar a mà dreta fins que trobem una entrada al passadís, al final del qual hi ha una portalada gòtica tallada en pedra que hi dónadona accés. En aquesteste corredor trobem cinc sepulcres gòtics de pedra, un dels quals és del bisbe [[Vidal de Blanes]], que manà edificar la Sala Capitular, hui del Sant Calze. A més hi trobem un crist tallat en fusta, sotadavall eldel qual hi ha un fresc passat a llenç de l'''Adoració dels Pastors'', obra de 1472, de [[Paolo de San Leocadio]]. AquestaEsta obra, que es troba en un estat de conservació pèssim, era un dels frescs que realitzà per a mostrar el seu mestratge i acreditar-se per a pintar el presbiteri i és, alhora, una de les primeres pintures renaixentistes –si no la primera- feta aen la península Ibèrica. Davant d'aquesteste fresc hi ha un retaule de Sant Miquel posterior, de la primeria del XVI, obra primerenca de [[Vicent Macip]], encara d'estructura gòtica, tot i que de transició al Renaixement. Resulta interessant comparar-lo tant amb l'Adoració dels Pastors de [[Paolo de San Leocadio]] com amb el quadrequadro del Baptisme del Crist, obra de maduresa del mateix Macip (vegeu foto a l'apartat de la ''porta dels Ferros'').

Fitxer:Seu_santcalze3Seu santcalze3.jpg|Detall de la part central del retaule gòtic

Fitxer:Seu_santcalze4Seu santcalze4.jpg|Vista zenital de l'elegant volta de creueria de huit nervis

Fitxer:Seu_macip_joveSeu macip jove.jpg|Retaule de [[Vicent Macip]] alen el passadís d'entrada

Fitxer:Seu_sanleocadioSeu sanleocadio.jpg|Detall del quadrequadro de [[Paolo de San Leocadio|San Leocadio]] en el passadís

També cal ressaltar el retaule, tallat en alabastre, que emmarca el Sant Calze, que procedeixprocedix de l'antiga façana gòtica del [[rerecor]], i que va ser col·locar ací el 1777, en ser substituït aquell per un altre de neoclàssic, hui desaparegut. És obra dels arquitectes [[Antoni Dalmau (arquitecte)|Antoni Dalmau]] i [[Julià lo Florentí]] (1441-1446), i a més van intervenirintervindre-hi els escultors Joan de Sagrera, Joan de Sogorb i Arnau de Brussel·les. En la part superior del retaule destaquen els dotze relleus de Julià lo Florentí, que són una de les primeres obres del [[Renaixement]] aen [[Espanya]]. Les escenes inferiors corresponen a l'[[antic testament]], mentre que les superiors corresponen al [[nou testament|nou]].

La capella presenta a més una sèrie de bancs de pedra, que circumden el recinte, i van servir percom a seient en l'antiga aula d'estudis. D'altra banda, en el mur de la dreta, hi ha el púlpit gòtic de pedra des del qual [[Sant Vicent Ferrer]] explicava la seua càtedra de teologia, mentre a la seua dreta hi ha el quadrequadro l'Adoració dels Reis de Julià lo Florentí (1469-1472), pintat al fresc, restaurat i passat a llenç.

En el mur, a major alçària, es troben penjats dos grans trossos ―de cinquanta-nou i de setanta metres, respectivament― de grosses cadenes. Són les que antany tancaven el port de [[Marsella]], que tenia fama d'inexpugnable, i que el 19 de novembre de 1423 [[Saqueig de Marsella|va trencar]] la nau de [[Romeu de Corbera]], alen el capdavant de les altres galeres de l'estol d'[[Alfons el Magnànim]] en l'atac a la capital de la [[Casa d'Anjou]], rival del rei. Les cadenes del port foren preses com a trofeu, portades a València i donades pel mateix rei a la catedral.

En la mateixa acció també foren preses com a botí de guerra les relíquies de Sant Lluís de [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]], patró de [[Marsella]], que foren igualment donades a la Seu (si bé retornades a França per [[Ferran VI d'Espanya]]). En un primer moment, les cadenes foren dipositadesdepositades en el presbiteri però amb les reformes de l'any 1779 es van ubicar en l'actual capella del Sant Calze.

També hi ha un quadrequadro de [[Vicent López]], del segle XIX, que representa l'expulsió dels moriscosmoriscs, i una pintura sobre taula del segle XV que representa [[Sant Cristòfol màrtir|sant Cristòfol]].

Enfront del mur on es troba el púlpit hi ha una portada gòtica d'arc mixtilini que enquadra en una motlluramotlura una escena de l'Anunciació de [[Joan de Kassel]], del [[1497]]. AquestaEsta condueixconduïx al museu de la catedral, on hi ha obres de pintors primitius valencians, com ara [[Jacomart]] i [[Roderic d'Osona|Osona]], i d'altres autors, com [[Joan de Joanes]], Correggio, [[Pedro Orrente|Orrente]],[[Jeroni Jacint Espinosa|Espinosa]], [[Vicent López]], [[Francisco de Goya]], etc. (Vegeu més avall)

El tresor més important que alberga aquestaesta sala, del qual rep el nom, és el [[Sant Greal|Sant Calze]], donat pel rei [[Alfons el Magnànim]] el 1437 i alçat aen la sala de relíquies fins que el 1916 es traslladà a aquestaesta capella. Fins a 1744 el calze era emprat amb regularitat, però li va caure a un religiós en terra i es va clavillar; després deixà de gastar-se i restà com a simple objecte de culte. Actualment es troba protegit per un fanal i descansa sobre una mènsula dins del retaule gòtic d'alabastre abans esmentat. La copa és de pedra de tipus [[àgata]] oriental o [[calcedònia (mineral)|calcedònia]] reixada, de la varietat anomenada [[cornalina]], de color roig fosc. El seu diàmetre és aproximadament de deu centímetres i la seua alçària de set. Tant la superfície exterior com la interior són llises. La base és xicoteta i circular i està datada en el [[segle I dC]].

El peu de la copa està constituït per una naveta, en posició invertida, també de [[calcedònia (mineral)|calcedònia]], molt translúcida, ribetejada en [[or]]. La unió entre el peu i la copa i les duesdos anses estan finament treballades en or. La muntura, de fina [[orfebreria]], està encastada amb valuoses perles i [[maragda|maragdes]]. Tant el peu com les anses foren muntades en temps medievals.

La llegenda d'aquestaesta relíquia menciona que, aen la mort de la [[Mare de Déu]], els deixebles de [[Jesús]] es van repartir tot el que guardava i que [[Sant Pere]] es va portar el Calze a [[Roma]]. A causa de les freqüents persecucions patides pels cristians, el papa [[Sixt II]] va entregar la preada relíquia a [[Sant Llorenç màrtir|sant Llorenç]], el seu diaca, el qual va fer traslladar el calze a [[Osca]], la seua pàtria. Allí va estar el Sant Calze fins a l'any 712, que els cristians, fugint dels musulmans, es van refugiar en els [[Pirineus]] i finalment en el [[monestir de Sant Joan de la Penya]], prop de [[Jaca]].

El [[Sant Greal|Sant Calze]] va estar en poder dels monarques de la [[Corona d'Aragó]] fins que l'any 1437 [[Alfons el Magnànim]], que havia portat a València la relíquia per a la capella del seu palau reial, havent-se d'absentar del [[Regne de València]], les va entregar a la catedral, que des de llavors ençà alberga el Sant Calze.<ref> [[Joan Francesc Mira]] considera que si aquesta veneració pel Sant Calze s'haguera escampat més àmpliament o si els valencians hagueren tingut l'habilitat promocional dels gallecs, a hores d'ara la catedral de València seria un centre de pelegrinatge tant important com [[Santiago de Compostel·la]] (Mira i Casterà, Joan Francesc, pàgs. 30-32).</ref>

És una de les parts més antigues de la catedral, ja que per ací és que enon es començà la construcció el 1262. La [[girola]], espai destinat perquè els fidels puguen deambular a través de les capelles sense interrompre el culte de l'Altar Major, no és un element molt habitual aen les esglésies de [[València]], per tal com només apareix aen la Seu i aen [[església de Santa Caterina (València)|Santa Caterina]].

En el [[deambulatori]], enfront de la sagristia, es troben les [[campana|campanes]] conegudes com ''del rotglerogle'' (roda de campanes) que s'utilitzen tots els dies, així com unes altres duesdos campanetes d'avisos, que segons la tradició hi foren dutes per Jaume I el 1238 per a marcar la nova cultura sonora dels cristians, ben diferent ade la musulmana.

* '''Capella de la Mare de déu del Puig'''. Neoclàssica d'[[Antoni Gilabert Fornés|Antoni Gilabert]] i [[Llorenç Martínez]]. Amb la intura de la Mare de Déu del Puig d'Agustí de Ridaura (deixeble de Ribalta) i a sotadavall una representació de la ciutat de valènciaValència del s. XVIII. També dos llenços ([[Sant Antelm]] i [[Hug de Lincoln|Sant Hug de Lincoln]]) de [[Ribalta]].

* '''Capella del Crist de la Bona Mort'''. Neoclàssica d'[[Antoni Gilabert Fornés|Antoni Gilabert]] i [[Llorenç Martínez]]. El crist Crucuficat s'atribueixatribuïx a A. Cano o a Joan Muñoz i és del s. XVII, els fons del retaule s'ha atribuït a [[Baccio Bandinelli]] o al [[Mestre d'Alzira]], és d'estil manierista. AEn l'esquerra de la capella es troba el sepulcre del tercer bisbe de València, [[Andreu d'Albalat]] qui va iniciar la construcció de la catedral.

* '''Capella de [[Sant Jaume el Major|Sant Jaume]] Apòstol'''. Neoclàssica d'[[Antoni Gilabert Fornés|Antoni Gilabert]] i [[Llorenç Martínez]]. Fou en aquestaesta capella on es col·locà la primera pedra de la catedral.

* '''Capella de la Mare de Déu del Pilar'''. En aquestaesta capella s'ha suprimit la decoració neoclàssica i es pot observar el gòtic original (s.XIII). Sepulcre gòtic de Raimon Gastó, bisbe de València al s.XIV. AEn les parets hi ha pintures sobre taula de [[Joan de Borgonya]].

La Capella de la Resurrecció, popularment coneguda com ''la Coveta'' es troba al reraltar de la catedral. Cap a l'any [[1510]]<ref name="Bérchez"/> es construí el magnífic pòrtic d'[[Alabastre (mineral)|alabastre]]. El pòrtic s'adapta a l'enfront poligonal del presbiteri amb tres arcs, els dos laterals de mig punt i el central i més gran, rebaixat. S'articula amb pilars, columnes i entaulament, tot ornamentat amb elements renaixentistes que recorden els motius de l'[[orgue]] immediat (dissenyat per [[Yáñez de la Almedina]]), com ara, rètols als arcs, àguiles amb les ales desplegades i cap girat sobre [[Fistó|garlandes]] de carnosos fruits als [[carcanyol]]s, grotescos alsen els daus de les pilastres (vasos amb peu d'urpa, [[Querubí|querubins]], [[Griu|grius]], [[Àguila|àguiles]], mascarons enfrontats, volutes vegetalitzades), rosetes a l'[[intradós]] dels arcs, els capitells són d'[[ordre compost|orde compost]], [[Fust|fusts]] amb [[èntasi]], escotadures foliades i llaços suspesos.

Destaca el tractament estereotòmic del conjunt,<ref name="Bérchez">Bérchez, J., ''Arquitectura renaixentista valenciana (1500-1570)''. València, Bancaixa, 1994, pàg. 37 {{ISBN|84-87684-49-1}}</ref> amb la ubicació del pòric sobre una planta trasavada que obliga a disposar obliquament els arcs laterals en relació amb eelel pla del parament. AquestosEstos ''[[Arc esbiaixat|arcs en esbiaix]]'' amb perspectiva fabricada, serien una de les primeres temptatives de declinar l'innovador estil, el renaixement, en l'art de tallar pedra, que fins aleshoresllavors només s'havia emprat en gòtic.

AEn l'interior de la capella hi ha un bell alt relleu renaixentista de la '''Resurrecció de Crist''', fet també en pedra alabastrina polida i abrillantada. La manà fer el llavors bisbe cardenal de València [[Roderic de Borja]], futur papa [[Alexandre VI]], en memòria del seu oncle [[Calixt III]]. Conserva restes de policromia i del daurat que el decoraven i ha estatsigut atribuït successivament a [[Damià Forment]], [[Pedro Berruguete]] i altres, però finalment s'ha documentat com de [[Gregorio Pardo]], fill de [[Felipe Vigarny]].<ref>[Josep Martínez Rondán. ''El retaule de la Resurrecció de la Seu de València''. Sagunt, 1998.</ref>

En el centre del relleu hi ha la figura de [[Crist]] Ressuscitat eixint del sepulcre acompanyat de diversos àngels, mentre que diverses figures que representen els guàrdies gesticulen espantats i altres personatges no identificats s'agiten de forma violenta. La incorporació de tots aquestsestos personatges pareix que té la clara intenció de donar una sensació de moviment i profunditat a l'escena, i de crear en l'espectador una sensació de dramatisme.

Cal dir que dins d'aquestaesta capella es troba exposat l'anomenat braç incorrupte de [[Sant Vicent Màrtir]], que fou donat a la catedral en [[1970]]. D'aquesteste sant, diaca de [[Saragossa]], diu la tradició que fou martiritzat aen València cap a l'any [[304]], fet arran del qual el seu culte es va difondre amb rapidesa. De fet, abans de l'arribada dels musulmans, la seua basílica sepulcral, situada extramurs de la ciutat de València, era molt visitada.

La tradició conta que durant la dominació musulmana les relíquies del sant van desaparèixerdesaparéixer i que cap a l'any [[1104]] el llavors bisbe mossàrab de València va anar en pelegrinatge a [[Terra Santa]], on pensava portar-hi el braç esquerre del sant. AquestEste bisbe va morir, però, inesperadament aen [[Bari (Pulla)|Bari]], i allí van romandre les seues despulles mortals i el suposat braç del sant, fins a una data tan tardana com el 1970.

La sagristia és una de les parts més antigues de la catedral, gòtica del segle XIII. Es troba en el cantó dret alen el començament de la girola, en la seua intersecció amb el creuer. És un espai de planta quadrada cobert amb [[volta de creueria]] octopartita i [[Trompa (arquitectura)|trompes]] en els cantons. Té un gran finestral gòtic de sis metres d'alcària que la il·lumina. Es comunica amb una altra habitació que és l'actual [[Sala Capitular]] en la qual hi ha la galeria de retrats de tots els prelats que han ocupat la seu catedralícia.

AEn una altura inaccessible i sense escala està l'antic [[reconditori]], on es guardaven les relíquies com la «Santa Espina» enviada per [[Sant Lluís de França]]. AquestEste reconditori està decorat amb pintures del [[gòtic lineal]].

L'Altar Major de planta poligonal està cobert per una volta de sis nervis. Té cinc finestrals i es comunica amb la girola a través de duesdos portes laterals. Tant la volta com els murs estaven ornamentats amb murals encarregats a Miquel Alcanyís, que féufeu el 1432, però que van desaparèixerdesaparéixer en un incendi el 1469. Posteriorment, cap al 1474, es van encarregar noves pintures, d'estil renaixentista, a [[Paolo de San Leocadio]] i [[Francesco Pagano]]. AquestesEstes pintures van ser tapades, però, per una luxosa ornamentació barroca durant 1674-1682, duta a terme sota la direcció de [[Juan Pérez Castiel]]. L'absis gòtic de planta poligonal quedà recobert amb noves voltes, superposició d'adorns, imatges, [[pilastra|pilastres]], [[columna salomònica|columnes salomòniques]], [[permòdol]]s, [[mènsula|mènsules]], [[petxina (arquitectura)|petxines]], [[timpà (arquitectura)|timpans]] partits, [[fistó|fistons]], àngels daurats, etc. La riquesa de marbres i daurats, la sumptuositat de les formes i profusa decoració evocava l'estil [[rococó]].

Així fou fins a juny de 2004, quan per atzar foren trobades sotadavall de la volta de [[Juan Pérez Castiel]] unes pintures de gran bellesa que han sigut datades en 1474 (segle XV). AquestesEstes pintures, que representen àngels tocant instruments musicals, són les abans esmentades de Paolo de San Leocadio i Francesco Pagano. Poc després de l'incendi de 1469, cap al 1474, el que seria futur papa [[Alexandre VI]] va ordenar a tots dos pintors que realitzaren les pintures al fresc que ara es tornen a contemplar, després que la volta de Perez Castiel fórafora desmuntada.<ref> Simó, Trinitat i Sebastià, Anna, pàgs. 215-6.</ref>

Fitxer:Seu_angel_panderetaSeu angel pandereta.jpg|Àngel músic amb una [[pandereta]]

Fitxer:Seu_angel_citaraSeu angel citara.jpg|Àngel músic amb una [[cítara]]

Fitxer:Seu_angel_orguenetSeu angel orguenet.jpg|Àngel músic amb unaun [[orguenet]]

Fitxer:Seu_angel_dulcimerSeu angel dulcimer.jpg|Àngel músic amb un [[dulcimer]]

Fitxer:Seu_angel_llaütSeu angel llaüt.jpg|Àngel músic amb unaun [[llaüt]]

Fitxer:Seu_angel_violadarcSeu angel violadarc.jpg|Àngel músic amb una [[violaViola|viola d'arc]]

Fitxer:Seu_angel_arpaSeu angel arpa.jpg|Àngel músic amb una [[arpa]]

Fitxer:Seu_angel_violademàSeu angel violademà.jpg|Àngel músic amb una [[viola de mà]]

Fitxer:Seu_angel_dolçainaSeu angel dolçaina.jpg|Àngel músic amb una [[xeremia]]

Fitxer:Seu_angel_flauta_dobleSeu angel flauta doble.jpg|Àngel músic amb una [[flauta]] doble

Fitxer:Seu_angel_trompeta1Seu angel trompeta1.jpg|Àngel músic amb una [[trompeta]]

Fitxer:Seu_angel_trompeta2Seu angel trompeta2.jpg|Àngel músic amb una [[trompeta]]

En el presbiteri trobem a més un retaule que en realitat és un gran armari tancat per duesdos portes, que guardava un retaule renaixentista de plata (1492-1507) elaborat per l'orfebre Bernabo Thadeo de Piero de Posa, que fou fos aen [[Mallorca]] en 1812 per encunyar moneda en la guerra contra [[Napoleó]].<ref name="Sim"/>

Són en total sis taules dobles, és a dir, pintades per tots dos costats, la qual cosa fa un total de dotze pintures, d'1,94 metres x 2,27 metres cadascuna.

Ací es troba el sobri cor d'estil [[Arquitectura herreriana|herrerià]] (1594-1604) en fusta de boix i anouer, que originàriament comptava 155 setials i es trobava alen el centre de la nau principal, però que es va traslladar el 1939 al seu lloc actual.

[[Fitxer:Seu_naucentral.jpg|thumb|200 px|Nau central, amb el presbiteri alen el fons]]

L'estructura principal de la Seu, formada per les [[nau (arquitectura)|naus]], el [[transsepte]] i la [[girola]], es va bastir entre els segles XIII i XV, raó per la qual és principalment d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]] i, concretament, [[gòtic català]] o mediterrani, que es caracteritza per ser més primitiu, horitzontal i pesant<ref> Aquesta sobrietat del gòtic català és pròpia de l'estil gòtic [[Císter|cistercenc]], que predicava l'austeritat davant el luxe i sumptuositat de l'altra gran orde rival, la de [[Orde de Cluny|Cluny]](Sanchis Guarner, Manuel, pàg. 96).</ref> que el vertical i sumptuós gòtic francèsfrancés. Les naus de la Seu de València s'inspiren en les de la [[Seu de Tarragona|Tarragona]], per tal com totes duesdos presenten uns voluminosos [[pilar (arquitectura)|pilars]] voltats de columnes bessones i un traçat quadrat en cada tram de la nau major.

Entre 1300 i 1350 es van construir els tres primers trams de les tres naus -una central més gran i duesdos de laterals més petitesmenudes-, començant en el creuer i acabant alsen els peus, arribant fins a l'actual capella de Sant Francesc de Borja, però no més enllà.

El 1459 els mestres [[Francesc Baldomar]] i [[Pere Comte]] iniciaren l'ampliació de les naus de la catedral en un tram més, conegut com a ''Arcada Nova'' o ''Arcada de la Seu'', i la uniren definitivament amb la sala capitular i amb el Micalet. En aquesteste darrer tram va fer nombroses finestres i portes amb [[arc esbiaixat|arcs esbiaixats]] i una complexa [[volta (arquitectura)|volta]] d'unió tant entre el passadís entre la Seu i el Micalet, com entre aquestaesta i la sala capitular.

Entre 1594 i 1604 es féufeu el sobri [[cor (arquitectura)|cor]] d'[[Arquitectura herreriana|estil herrerià]] en fusta de [[boix]] i [[noguera|anouer]], i amb 155 setials o cadires, obra dels tallistes Domingo Fernández Ayarza, Joan Tormo i els italians Francesco Maria Longo i Jacome Antonio Como. AquestEste cor estigué aen la part central de la nau major fins a 1940, quan fou desmuntat per a traslladar-lo a l'altar major. La Seu comptava amb dos orguesòrguens situats aen tots dos costats del cor, del segle XVI, però després de la [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]] foren danyats i ja no es reconstruïren, tot i que l'actual orgue té peces de l'antic.

A partir de 1774 començà el cobriment de les voltes i pilars amb decoració neoclàssica, per a tapar el gòtic original de les naus i de tot el temple, però dos segles més tard, el 1972, va començar la [[repristinació]] de la catedral i les naus van recuperar l'aspecte gòtic original, amb [[pilar (arquitectura)|pilars]] nus i [[volta|voltes]] de creueria simple amb [[plementeria]] de [[maó (construcció)|maons]].

* '''Capella de Sant Pere Apòstol.''' Antigament era la parròquia de sant Pere, ara extinguida. Va estar tota pintada per frescosfrescs d'[[Antonio Palomino]] amb escenes de la vida de sant Pere, danyades el 1036 i ara tapades. Les parets estan decorades amb estuc. A més s'hi conserven sis grans llenços que [[Nicolau Falcó]] pintà per les portes que protegien l'orgue renaixentista.

* '''Capella de sant Francesc de Borja.''' Es tracta d'una de les capelles laterals de la part dreta de la nau central, dedicada a [[Sant Francesc de Borja]], la qual conté dos magnífics quadresquadros de [[Francisco de Goya y Lucientes|Goya]] de 1788.<ref name="Fuster"/> El de l'esquerra representa Sant Francesc de Borja acomiadant-se dels seus familiars alen el [[Gandia|Palau Ducal de Gandia]] per a ingressar en la [[Companyia de Jesús]]. A la dreta trobem Sant Francesc de Borja, ja sacerdot jesuïta, que assisteixassistix un moribund impenitent, representat alen el quadrequadro [[Sant Francesc de Borja i el moribund impenitent]].

|[[Fitxer:Seu_sfdborja2.jpg|thumb|200 px|center|[[Sant Francesc de Borja i el moribund impenitent|Sant Francesc de Borja assisteixassistix un moribund impenitent]]]]

* '''Capella de Sant Sebastià'''. Neoclàssica d'[[Antoni Gilabert Fornés|Antoni Gilabert]] i [[Llorenç Martínez]], amb el magnífic llenç del «Martiri de Sant Sebastià» de [[Pedro Orrente]].<br />

L'origen d'aquesteste museu es dónadona l'any 1923, quan l'arquebisbe Reig disposa la creació d'un «Museu arqueològic diocesà» alen el [[Palau Arquebisbal de València|Palau Arquebisbal]], amb peces de tota la diòcesi i de la catedral.

AquestEste ja tenia el precedent del ''Museu d'Antiguitats'' de l'Arquebisbe Mayoral de 1761, que reunia diverses peces d'escultura clàssica trobades aen la ciutat alen el [[Palau Arquebisbal de València|palau arquebisbal]].<ref>{{ref-publicació|cognom=García Martínez|nom=José Luis|títol=El desaparecido patrimonio mueble del Palacio Arzobispal de Valencia.|publicació=e-rph|data=2014|pàgines=183-203|exemplar=14|url=http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero14/estudiosgenerales/estudios/articulo.php}}</ref> Desgraciadament aquesteste museu fou destruït durant el bombardeig francés de la ciutat de [[1808]].

Anys després de la Guerra Civil, durant la qual els fons del museu van ser greument deterioradesdeteriorats (el mateix Palau arquebisbal va ser enderrocat), el [[1954]] es creà el Museu Catedralici i el [[1966]] l'arquebisbe [[Marcelino Olaechea]] dispoava que també sigafora diocesà i que s'habilite un edifici a la mateixa catedral per a allotjar-lo.

* '''Tercera Sala''': conté obres del renaixement tardà i manierisme, [[Vicent Macip]], el seuson fill [[Joan de Joanes]], [[Mestre d'Alzira]] i fragments del gran orgue renaixentista.

* '''Cinquena Sala''': en realitat és la Capella de [[Sant Francesc de Borja]], amb els dos grans llenços de [[Francisco de Goya y Lucientes|Goya]] de ''Sant Francesc de Borja acomiadant-se dels seus familiars alen el Palau Ducal de Gandia per a ingressar en la Companyia de Jesús'' i ''[[Sant Francesc de Borja i el moribund impenitent]]'', de [[1788]]. AEn l'altar de la capella el quadre quadro
*és de [[Mariano Salvador Maella Pérez|Maella]].

* [[Pere Balaguer]], mestre gòtic pedrapiquer que treballà aen la Seu

* [[Andreu Julià]], mestre gòtic pedrapiquer que treballà aen la Seu

* [[Sant Vicent Ferrer|Vicent Ferrer]], sant que predicà aen la Seu

* [[Ausiàs March]], poeta soterrat aen la Seu

* [[Martí Llobet]], mestre gòtic pedrapiquer i escultor que treballà aen la Seu

* [[Francesc Baldomar]], mestre gòtic pedrapiquer que treballà aen la Seu

* [[Pere Comte]], mestre gòtic pedrapiquer que treballà aen la Seu

* [[Vicent Macip]], pintor renaixentista que treballà aen la Seu

* [[Paolo de San Leocadio]], pintor renaixentista que treballà aen la Seu

* [[Yáñez de la Almedina]], pintor renaixentista que treballà aen la Seu

* [[Fernando de los Llanos]], pintor renaixentista que treballà aen la Seu

* [[Juan Pérez Castiel]], escultor barroc que treballà aen la Seu