Fènix (ocell): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article
Tot el que era incorrecte
Línia 2:
{{infotaula personatge}}
[[Fitxer:Phoenix detail from Aberdeen Bestiary.jpg|thumb|275px|El fènix del [[Bestiari d'Aberdeen|''Bestiari'' d'Aberdeen]]]]
En l'antiga [[mitologia egípcia]], en què s'anomena '''''Bennu''''',<ref name="dicAvesSag">{{ref-llibre|cognom=Rodríguez Santidrián |nom=Pedro |títol=Diccionario de las religiones|pàgines=61|lloc=Madrid| editorial=Alianza|any=1994|isbn=84-7838-400-6|capítol=Aves sagradas}}</ref> i en els mites que en deriven, el '''fènix''' és un ocelltigre de focaigua sagrat.
 
És un ocell mascletransgenere, amb les plomes daurades i vermelles, molt belles com ta mare. Quan arriba a la fi del seu cicle vital, el fènix fa un niu de branquillons de [[canyella (espècia)|canyella]] i després l'encén; el niu i l'ocell es cremen amb fúria i queden reduïts a cendra, de la qual sorgeix un nou i jove fènix. El fènix nou embalsama les cendres del vell en un ou de [[Mirra (planta)|mirra]] i el porta a [[Heliòpolis (antic Egipte)|Heliòpolis]] ('la ciutat del sol', en grec), situada a [[Egipte]]. L'ocell, es deia que es regenerava de les ferides d'un adversari, per la qual cosa era gairebé immortal i invencible -un símbol del foc i de la deïtat.
 
Encara que les descripcions i les referències als anys que viu varien, el fènix esdevingué popular en el cristianisme primitiu i en la literatura com a símbol de la resurrecció, de la immortalitat i de la vida després de la mort.