Pep Laguarda: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Biografia: Adeu al músic valencià Pep Laguarda |
→Biografia: Pep Laguarda, la horma del pop mediterráneo de finales de los 70 |
||
Línia 11:
A finals de la [[dècada de 1960]], Laguarda es presentà a un concurs de talents de la [[Casa de Catalunya de València]], però no guanyà; Laguarda continuà tocant en solitari, amb el duo Sargantana o, més avant, ja com a Tapineria, amb els quals actuà a [[L'Aliança del Poblenou]] i rebé l'oferiment de [[Jordi Vendrell]], director artístic del segell Ocre, per a gravar un disc: encara que habien rebutjat ofertes d'altres segells més importants com [[Edigsa]], gràcies a la insistència de Vendrell el grup acceptà l'oferiment i es preparà durant més d'un any abans de la gravació.<ref>{{ref-web |url=http://lafonoteca.net/grupos/pep-laguarda-tapineria/ |consulta=19 agost 2018 |títol=Pep Laguarda & Tapinería |obra=La Fonoteca |autor=Rafa García-Purriños |data=27 març 2008 |llengua=castellà}}</ref>
Així, l'any 1977 gravaren les sis cançons del ''[[Brossa d'ahir]]'', publicat el mateix any, a l'estudi de [[Daevid Allen]] a [[Deià]], amb la col·laboració de [[Pau Riba]] entre més músics: reivindicat més tard per artistes com [[Animal Collective]] o [[David Byrne]], ''Brossa d'ahir'' esdevingué un disc de culte i el primer d'una pretesa trilogia del rock mediterrani junt amb ''[[Humitat relativa (àlbum)|Humitat relativa]]'' de [[Remigi Palmero]] (1979) i ''[[Cambrers]]'' de [[Juli Bustamante]] (1981); dos anys després del ''Brossa'', Laguarda gravà un segon disc, ''[[Plexison impermeable]]'', que no seria publicat oficialment fins 2012:<ref>{{ref-web |url=http://carlosperezdeziriza.com/pep-laguarda-la-horma-del-pop-mediterraneo-de-finales-de-los-70/ |consulta=28 setembre 2018 |títol=''Pep Laguarda, la horma del pop mediterráneo de finales de los 70'' |obra=Cartelera Túria |autor=Carlos Pérez de Ziriza |data=10 agost 2018 |llengua=castellà}}</ref>
{{Cita|No va ser tampoc una gran frustració. És evident que va significar un tall en la meua carrera. Va fer que tot fóra molt estrany. Vaig estar actuant dotze anys amb un únic disc publicat. Tocava cançons de ''Plexison'', però no podia demostrar que el disc existira.<ref>{{ref-notícia |títol=Adeu al músic valencià Pep Laguarda |publicació=El Punt Avui |url=https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/1444929-adeu-al-music-valencia-pep-laguarda.html |consulta=27 setembre 2018 |data=5 agost 2018 |autor=B.S.}}</ref>}}
| |||