|patronatge = Escoles
}}
'''Josep de Calassanç''' ([[Peralta de la Sal]], [[1557]] - [[Roma]], [[1648]]) va ésser un [[sacerdot]] originari de [[la Llitera|la Llitera (Aragó)]], fundador de les [[escolapis|Escoles Pies]] per a l'ensenyament dels nens. És venerat com a [[sant]] per l'Església catòlica. [[Climent XIII]] el canonitzà el 16 de juliol de [[1767]].<ref>Monés i Pujol-Busquets, Jordi: ''Diccionari abreujat d'educació'', p. 51. Barcelona: Graó,. (Col·lecció Guix, núm. 10). {{ISBN|84-85729-43-9}}</ref>
[[Fitxer:CalassançMontserat.jpg|thumb|esquerra|Escultura a la plaça del monestir de Montserrat]]
[[Fitxer:La última comunión de san José de Calasanz, Francisco de Goya.jpg|thumb|esquerra|''La darrera comunió de Sant Josep de Calassanç'', oli de Goya]]
[[Fitxer:Parione - S. Pantaleo.JPG|thumb|esquerra|Església de St. Pantaleó, a Roma, on és enterrat el sant]]
[[Fitxer:San Pantaleo (Rome) 2.jpg|thumb|esquerra|Interior de l'església de S. Pantaleó]]
Josep de Calassanç va néixer a [[Peralta de la Sal]], petit poble catalanoparlant de la [[Llitera]], en el [[1557]]. Josep, era fill de Pere de Calassanç, ferrer i alcalde del poble, i de Maria Gascó. Amb dotze anys, Josep deixa el seu poble i se'n va a estudiar a [[Estadilla]], a 20 km. Realitza els seus estudis en el col·legi dels pares trinitaris. Era un jove estudiós, responsable, generós i amb una gran simpatia personal, que li permetia tenir molts amics entre els seus companys d'estudis.
Quan fa catorze anys, Josep de Calassanç manifesta la decisió de fer-se [[sacerdot]], ja que té una forta i vivencial fe en [[Déu]], augmentada per l'exemple i l'educació rebuda per la seva família. En un primer moment no compta amb l'aprovació paterna, ja que havent mort el seu germà gran, el seu pare pensava que Josep havia d'encarregar-se de l'administració de les propietats de la família. Finalment Josep aconsegueix l'autorització paterna i pot continuar el camí triat. Va estudiar [[Filosofia]] a la [[Universitat de Lleida]] i [[Teologia]] a les de [[Universitat de València|València]] i [[Alcalá de Henares]].
És ordenat sacerdot el [[1583]], als 25 anys. Després d'un curt periple per parròquies del [[bisbat d'Urgell]] (constafou que va estarrector de rector a [[Claverol (Conca de Dalt)|Claverol]] i Hortoneda, també oficial de Tremp, al [[Pallars Jussà]]), aconsellat pel [[bisbe]] d'Urgell, [[Andreu Capella]], Calassanç se'n va a [[Roma]] el [[1592]]. Abans de complir els sis anys de la seva estada a Roma, el riu [[Tíber]], es desborda, provocant la més catastròfica inundació del segle. Com a resultat d'aquesta, centenars de famílies pobres van quedar sense sostre, sense aliments i hi ha més de dos mil morts. Calassanç treballa infatigablement en l'operació d'ajuda als afectats.
S'integra en una confraria que es dedicava a ajudar alsels malalts, i comença a recórrer els barris. Observa llavors que molts nens no tenen manera de tenir formació per falta de mitjans econòmics. Comença a pensar a crear una escola gratuïta oberta a tots els [[nen]]s, especialment als més necessitats i proposa la seva idea a les autoritats eclesiàstiques i a nobles i rics que poguessin ajudar-lo, però no té èxit.
Calassanç, llavors, demana una vella sagristia en una parròquia d'un barri pobre de Roma, i així, a la parròquia de Santa Dorotea, comença el [[1597]] la primera escola gratuïta d'[[Europa]]. Els alumnes, pocs en un principi, no tenen recursos per comprar material escolar; Calassanç utilitza per això els pocs diners que rep del seu treball amb el cardenal de Colonna. Amb l'ajuda d'altres professors joves, als quals contagia el seu entusiasme, Calassanç dedicarà des d'aquell moment tota la seva vida a una mateixa idea: obrir les portes de les escoles a tots i, molt especialment, als més necessitats. Fundà així les [[escolapis|Escoles Pies]] en [[1597]] i en fou el [[primer]] Superior General, dignitat que ostentà fins a la seua [[mort]].
Calassanç no tornà mai a la seva terra, i morí a Roma l'agost de 1648.
|