Diferència entre revisions de la pàgina «Avinyó»

17 octets eliminats ,  fa 2 anys
orde del Císter
m (Corregit: "Císter")
(orde del Císter)
 
*[[Pou de glaç]] d'Horta d'Avinyó s'havia utilitzat per a conservar-hi gel per a utilitzar-lo els mesos càlids de l’estiu. Està situat al carrer Nou d’Horta d’Avinyó, just al peu de la carretera B-431 que uneix [[Avinyó]] amb [[Artés]]. Construït probablement entre els segles XVIII i XIX.
*[[Camí Ramader Central|Camí Ramader]] és una part del camí central de la ruta de la [[transhumància]] que travessava pel municipi d’Avinyó.  El Camí anava des de Poblet fins al Carlit, a la Cerdanya francesa. Era transitat, sobretot, pel bestiar d’aquest monestir de l’[[Orde del Cister|Ordreorde del Cister]]. S’ha recuperat el tram que va del Pont Vell fins a [[Santa Creu de Jutglar]] amb un recorregut total de 20,33 km. El camí passa pel Pont Vell, creuant la riera de Relat, un dels punts de pas més significatius dins el terme d’Avinyó. El camí continua cap el pla de l’Oliva en direcció  al Lluçanès. Entre la [[Torre dels Soldats (Avinyó)|Torre dels Soldats]] i la casa de l’Oliva s’hi conserva més d’un quilòmetre de paret de [[Paret seca|pedra seca]] que marcava la carrerada i evitava que el bestiar envaís els conreus. Prop del Pont Vell, la casa de la Verdagueria era un  important punt de parada. Hi havia lloc per tancar-hi els ramats i descansar els pastors. Els Camins Ramaders antigament eren una concessió reial de dret de pas per als ramats transhumants i bestiar de dins la comarca, que migraven estacionalment a la recerca de pastures, sobretot a l’hivern a  planes i a l’estiu a les muntanyes. Degut aquest trànsit es va fer del tot necessari la creació d’aquests camins, per tal de que el bestiar hi pogués transitar sense problemes. Un dels camins més importants fou el [[Camí Ramader de Marina. De la Cerdanya al Penedès|Camí Ramader de Marina.]]
 
== Festes locals ==
12.229

modificacions