Electromagnetisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de 93.176.136.118. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{electromagnetisme}}
L''''
El [[camp magnètic]] es produeix pel moviment de les càrregues elèctriques, com per exemple en el cas del [[corrent elèctric]]. El camp magnètic produeix
Un camp magnètic canviant produeix un [[camp elèctric]], es tracta del fenomen de la [[inducció electromagnètica]] que s'utilitza en el funcionament dels [[generador elèctric|generadors elèctrics]], els [[motor elèctric|motors elèctrics]] i els [[transformador]]s. De manera similar, un camp elèctric canviant genera un camp magnètic. Com a conseqüència d'aquesta interdependència entre els camps elèctrics i magnètics, té sentit considerar tots dos com una única entitat, el camp electromagnètic.
Línia 28:
Durant la segona meitat del [[segle XVIII]] els experiments elèctrics es van posar de moda com a entreteniment. Als salons de l'alta societat i davant el gran públic s'utilitzaven màquines electroestàtiques per electrificar les persones.
El [[1751]] [[Benjamin Franklin]] va publicar els seus experiments elèctrics, aprofitava el principi de [[conservació de la càrrega]], també descobert pel físic anglès [[William Watson]] i d'altres, però era el primer a utilitzar el terme positiu i
[[Joseph Priestley]] ([[1733]] - [[1804]]) va fer experiments sobre la [[Conductivitat elèctrica|conductivitat]] dels materials i treballant amb esferes carregades va arribar a la [[llei de la inversa del quadrat]] com a explicació del comportament de les càrregues elèctriques, però no va anar més enllà per generalitzar les seves observacions i el seu descobriment no va tenir més transcendència. El mateix li va passar a [[John Robison]] ([[1739]] – [[1805]]) que va arribar experimentalment a la llei de la inversa del quadrat però no va publicar les seves observacions i van restar oblidades.
Línia 36:
[[Henry Cavendish]] ([[1731]] - [[1810]]) va portar a terme un gran nombre d'experiments, però no van ser coneguts fins un segle més tard, quan [[James Clerk Maxwell]] els va recuperar i publicar el [[1879]] quan altres científics ja havien arribat als mateixos resultats. Cavendish va arribar a comprovar la llei de la inversa del quadrat de la distància, va crear una unitat de [[capacitància]] (una esfera d'una polzada de diàmetre), va trobar la fórmula de la capacitància d'un [[condensador]], va utilitzar el concepte de [[constant dielèctrica]] d'un material, va arribar al concepte de [[potencial elèctric]] i va establir la relació entre aquest i el corrent avui coneguda com a [[llei d'Ohm]] i va establir les lleis que regeixen la divisió del corrent als [[Circuit en paral·lel|circuits paral·lels]], avui atribuïdes a [[Charles Wheatstone]].
[[Luigi Galvani]] ([[1737]] – [[1798]]) va descobrir els efectes de l'electricitat sobre els [[músculs]] d'una [[granota]], iniciant el [[bioelectromagnetisme]]. El [[1790]] va portar a terme una sèrie d'experiments per estudiar la resposta als estímuls de l'electricitat sobre la
[[Fitxer:Volta batteries.jpg|thumb|Reproducció d'una il·lustració original publicada per Volta el 1800]]
[[Alessandro Volta]] ([[1745]] – [[1827]]), professor de física, primer a [[Como (ciutat d'Itàlia)|Como]] i després a la [[Universitat de Pavia]], es va dedicar a l'estudi l'electricitat i el [[1775]] va inventar un [[generador electroestàtic]] anomenat [[electròfor]]. Intentant mesurar la càrrega elèctrica va arribar a construir un aparell que molt més tard s'anomenaria voltímetre. En conèixer els treballs de Galvani va reproduir els seus experiments però va arribar a la conclusió que la granota no era un dipòsit d'electricitat sinó que es limitava a detectar la seva presència, actuava com un electròmetre. Experimentant amb les granotes i els arcs de metall de Galvani va trobar que dos metalls en contacte adquirien potencials diferents, fenomen que rebria el nom d'[[efecte Volta]]. Basant-se en aquesta descoberta, el [[1800]] va inventar la [[pila voltaica]]; durant la seva investigació Volta va posar en contacte diversos parells de discs alterns de [[coure]], [[plata]] i [[zinc]] separats per roba o [[cartró]] impregnats amb [[salmorra]] per incrementar la [[Conductivitat elèctrica|conductivitat]], observant que es produïa un corrent elèctric continu entre els seus extrems i d'una intensitat força més gran que la que s'obtenia amb les màquines electroestàtiques. Les piles voltaiques van suposar un abans i un després a la història de l'electricitat, se'n van construir grans piles capaces de subministrar fins a 10 amperes a 1.000 volts, un canvi radical si comparem aquests valors amb els generadors electroestàtics capaços de produir descàrregues elèctriques d'alt voltatge però d'una intensitat molt petita. La pila voltaica va ser utilitzada en nombrosos experiments: va portar a [[William Nicholson]] i [[Anthony Carlisle]] a l'[[electròlisi]] de l'aigua; [[Humphry Davy]] va demostrar que el corrent elèctric de la pila voltaica era causat per una [[reacció química]] i no per l'efecte volta; [[William Hyde Wollaston]] va demostrar que l'electricitat de la pila voltaica era idèntica a la que produïen els generadors electroestàtics.
| |||