Simònides de Ceos: diferència entre les revisions

'''Simònides de Ceos''' (versen [[grec antic]] Σιμωνίδης ὁ Κεῖος) que va viure cap el [[556 aC]]-[[468 aC]]), va ser un poeta líric [[Antiga Grècia|grec]] nascut a l'illa de [[Kéa]]. Va ser inclòs a la llista canònica dels [[nou poetes lírics]] pels estudiosos de l'[[Alexandria]] hel·lenística.

Durant la seva joventut, va ser mestre de poesia i música a la seva Kea natal, i fouva autor deescriure diverses composicions per a festivals d'[[Apol·lo]]. Va emigrar a [[Atenes]], a la cort del tirà [[Hiparc d'Atenes|Hiparc]], mecenes de la literatura. Després de l'assassinat d'Hiparc el [[514 aC]], Simònides va desplaçar-se a [[Tessàlia]] amb el seu nebot i deixeble el poeta [[Baquílides]], on va gaudir del patronatge de les famílies ScopadaeScopada i Aleuadae[[Aleuada]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Rodríguez Adrados |nom=Francisco |títol=Lírica griega arcaica |pàgines=243-246 |lloc=Madrid |editorial=Gredos |any=1980 |isbn=8424935462}}</ref>

[[Ciceró]] (''De oratore'', ii. 86) narra la història del final de les seves relacions amb els ScopadaeScopada. El seu patró, Scopas, va retreure-li durant un banquet que dediqués massa espai als [[dioscurs]] en una oda que celebrava la victòria de Scopas en una cursa de carros. Scopas va renunciar a pagar-li la totalitat dels honoraris i va dir-li a Simònides que demanés als dioscurs la resta. Poc després, van anunciar a Simònides que dos homes joves volien parlar amb ell, i just quan va deixar la sala del banquet per anar-hi a parlar, el sostre va ensorrar-se i va matar Scopas i els seus convidats.<ref>Ciceró. ''De oratore'', II, 86</ref> Aparentment, és cert que algun desastre va causar l'extinció de la família ScopadaeScopada. Va viatjar també a [[Crannon]] i a [[Farsàlia]]. Després de la [[Batalla de Marató]], que va cantar en un poema i això el va fer molt popular, Simònides va tornar a Atenes, però aviat va marxar a [[Sicília]] convidat per [[Hieró I]] de [[Siracusa]], a la cort del qual va passar la resta de la seva vida. Va ser enterrat a [[Agrigent]].

La seva reputació com a home docte ho demostra l'estesa creença que ell va introduir la distinció entre les vocals llargues i curtes (ε, η, ο, ω), que després s'adoptarien en l'[[alfabet jònic]] que es va implantar en l'ús general durant el govern de l'[[arcont]] Eucleides ([[401 aC]]). També va ser l'inventor d'un [[mnemotècnia|sistema mnemònic]].<ref>[[Quintilià]]. ''Institució oratòria'', XI, 2. n</ref> La [[Suides|Suda]] li atribueix la invenció de quatre lletres de l'alfabet grec (Quintiliàomega, eta, xi.2 i psi: ω, nη, ξ, ψ) i afirma que va compondre també [[Ditirambe|ditirambes]] i [[tragèdies]] de las que se'n sap molt poca cosa, i també [[epigrames]]. També se'l recorda per la seva afirmació: "la poesia és pintura que parla i la pintura poesia muda", frase que es considera origen del tòpic literari [[Horaci|horacià]] ''[[Ut pictura poesis]]''.

Tan gran era la seva popularitat que fins i tot tenia influència en els afers polítics. Es diu que va ser capaç de reconciliar Hieró i Thero[[Teró d'Agrigent|Teró]] a la vigília d'una batalla entre els seus exèrcits. Era amic íntim de [[Temístocles]] i dedel general l'espartà [[Pausànies (general)|Pausànies]], i els seus poemes sobre la guerra contra els perses van representar un impuls poderós al patriotisme grec.