Revisió del 11:19, 3 oct 2018 modifica 188.87.119.149 (discussió) Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils ← Edició anterior		Revisió del 11:21, 3 oct 2018 modifica desfés Docosong (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats, Buròcrates, Reversors, Administradors 79.404 edits m Revertides les edicions de 188.87.119.149. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió Edició següent →
Línia 8: :''Nota: totes les paraules del [[nàhuatl]] amb terminació ''lli'' es pronuncien "l·li" en [[català]].'' == Origen del terme == ria dels mexiques, que en el {{segle\|XIX\|s}} era la capital d'un dels quatre ''tlatoanazgos'' (senyorius) vassalls de Tula. Tres d'aquests senyorious van destruir la ciutat de Tula, on existia un barri asteca. Els asteques de Tula van retornar a Aztatlán. Així doncs, alguns historiadors han identificat aquest senyoriu de l'est, el regne astateca, amb el mític Aztlán. Segons la tradició local, seria a Mexcaltitlán, una de les illes de l'albufera, on es posaria per primera vegada l'àguila sobre el nopal, que després es convertiria en el senyal del seu déu que indicava el lloc on s'hauria de fundar llur capital, imatge que es convertiria en l'[[escut de Mèxic]].▼ :''Vegeu també: [[Toponímia de Mèxic]]'' El terme asteca en [[nàhuatl]] significa "algú que ve d'[[Aztlan]]". No obstant això, ells es deien a si mateixos ''mexiques''; després de la construcció de la ciutat de [[Tenochtitlan]] també començaren a utilitzar el gentilici ''tenochque''. L'ús del terme "asteca" per referir-se a tots els pobles units pel comerç, tradicions, religions i cultura amb els mexiques va ser suggerit pel naturalista i geògraf [[Alemanya\|alemany]] [[Alexander von Humboldt]].<ref>Miguel Leon Portilla} (2000). "Aztecas, disquisiciones sobre un gentilicio". [http://www.ejournal.unam.mx/ecn/ecnahuatl31/ECN03113.pdf Estudios de la cultura nahuatl]</ref> L'origen del mot ''mexica'' és incert. Algunes persones van suggerir que és un mot antic per referir-se al sol. Per altres es deriva de "Mexitli", el nom del déu de la guerra dels asteques,<ref>AGUILAR-MORENO M (2006) ''Handbook to Life in the Aztec World'' Facts of Life, Inc: Nova York, EUA, pàg. 19</ref> el qual es deriva de ''metztili'' (lluna) i ''xictli'' (centre, melic o probablement fill). La terminació ''-co'', significa lloc o regió.<ref>[http://www.edomexico.gob.mx/identidad/civica/htm/NomMexico.htm Nombre del Estado de México] Gobierno del Estado de México</ref> Altres propostes lingüístiques són: regió dels ungits, cara de la lluna, poble del maguei, o poble de Mexi (un altre nom pel déu principal dels asteques, [[Huitzilopotxtli]]). L'ortografia catalana del mot ''mexica'' (i per extensió de "Mèxic") prové de la transcripció del [[nàhuatl]] al [[castellà]] antic, i per tant, la pronunciació original de la ''x'' era /ʃ/. Una transcripció catalana moderna de la pronunciació nàhuatl seria ''meixica''. == Història == La majoria dels documents i còdexs originals dels mexiques van ser destruïts durant la [[Conquesta de Mèxic]]. Han sobreviscut petits fragments de manuscrits així com gravats en pedra, fusta i altres objectes de ceràmica. Els manuscrits pictogràfics dels mexiques es coneixen com a "còdexs". Existien, abans de l'arribada dels conqueridors, milers de còdexs, però la majoria van ser cremats per ordres de [[Juan de Zumárraga]] el [[1535]] al mercat de Texcoco i només n'han sobreviscut onze. No obstant això, el virrei, [[Antonio de Mendoza]] va rebre ordres des de la metròpoli de recaptar informació sobre l'organització política i tributària dels asteques (possiblement amb la intenció d'imitar-la sobre els sobrevivents). Mendoza va reunir artistes i escribes mexiques que havien estat instruïts pel col·legi franciscà de [[Tlatelolco]] per crear aquest document; la historiografia ha anomenat aquest important document el [[Còdex de Mendoza]]. A més d'aquest document, altres fonts importants, encara que possiblement esbiaixades, són les cròniques dels conqueridors que descriuen la majoria de les ciutats que visitaven, i amb gran precisió la ciutat, els costums, les robes i el menjar dels pobles indígenes que visitaven. Els sobrevivents també van començar a escriure la seva història en nàhuatl i en castellà. Aquests documents, així com la corroboració arqueològica dels relats, són les fonts principals de la història d'aquest poble. === Origen === Els mexiques van ser l'última de les set tribus [[nahues]] o ''nahuatlaques'' (''nahua'', [[nàhuatl]], ''tlaca'', home) que van emigrar del nord de Mèxic al centre. Provenien, d'acord a la llegenda, de la ciutat d'Aztlán o Aztatlán, que significa "terra d'agrons" o "terra blanca". Els historiadors no saben si aquest lloc va ser un assentament o ciutat real o una pàtria mítica dels mexiques; i fins i tot, els que creuen que va ser un lloc veritable, no han arribat a cap consens quant a la seva localització. Alguns han suggerit que Aztlán es podria haver localitzat al sud del territori actual dels [[Estats Units]], encara que altres pensen que es trobava molt més a prop de la [[vall de Mèxic]] o a la costa pacífica del [[Nayarit]]. Potser, com suggereixen altres, la història i el misticisme es van unir en la llegenda dels relats dels mexiques.<ref name=van>Van Tuerenhout, Dirk R (2005) The Astecs, New Perspectives. ABC CLIO's: Estats Units d'Amèrica</ref> ▲~~ria~~[[Fitxer:El águila y la serpiente.jpg\|thumb\|Petroglífic trobat al Nayarit amb la representació de l'àguila]] Durant el regnat de Moctezuma Ilhuicamina, un grup de ''tlamatinime'' (savis) van intentar reconstruir el passat de la tribu, a partir de la ciutat de [[Tula]], capital antiga dels [[tolteques]]. La història que van reconstruir, tanmateix, està envoltada de misticisme i màgia, en què la religió i les profecies formaven part integral del destí i del pelegrinatge asteca.<ref name=van/> Una de les hipòtesis sobre l'existència d'Aztlán suggereix que la ciutat actual de San Felipe Aztatlán, a l'estat de les costes del Pacífic de [[Nayarit]] és la ciutat originària dels mexiques, que en el {{segle\|XIX\|s}} era la capital d'un dels quatre ''tlatoanazgos'' (senyorius) vassalls de Tula. Tres d'aquests senyorious van destruir la ciutat de Tula, on existia un barri asteca. Els asteques de Tula van retornar a Aztatlán. Així doncs, alguns historiadors han identificat aquest senyoriu de l'est, el regne astateca, amb el mític Aztlán. Segons la tradició local, seria a Mexcaltitlán, una de les illes de l'albufera, on es posaria per primera vegada l'àguila sobre el nopal, que després es convertiria en el senyal del seu déu que indicava el lloc on s'hauria de fundar llur capital, imatge que es convertiria en l'[[escut de Mèxic]]. === Pelegrinatge === Després de la caiguda de la ciutat de Tula, el [[segle XII]], a la vall de Mèxic i altres valls properes, hi havia diverses ciutats-estats de pobles de parla [[nàhuatl]]: Cholula, Huexotzingo, Atzacpotzalco, Chalco, Culhuacan, Xochimilco i Tlacopan, entre altres. Cap d'aquestes era prou forta per dominar les altres. Totes, però, estaven unides per una cultura influenciada pels [[tolteques]], poble que els asteques admiraven llur cultura. Les cròniques asteques descriuen aquest temps com l'era daurada, en què la música va ser establerta, el poble va aprendre les arts i oficis dels tolteques sobrevivents, i els líders tenien competències de poesia en lloc de guerres. Alguns documents colonials relaten el pelegrinatge mexiqua cap al sud, un pelegrinatge de més d'una generació. Els emigrants eren encapçalats pels sacerdots que portaven una efígie del seu déu [[Huitzilopochtli]] (que significa "colibrí esquerrà" o "colibrí del sud" en català). Durant aquest període es van assentar al Turó de Coatepec (Turó del Serp) prop de la ciutat de Tula, la capital de la [[civilització tolteca]]. En aquest lloc van construir una presa i van començar un mercat de gambes, peixos, plantes aquàtiques i aus. Sembla que va haver una dissensió entre els líders; alguns volien romandre en aquesta ciutat permanentment una decisió a la que, suposadament, Huitzilopochtli s'hi oposava. Una nit, tots els líders que s'oposaven a les ordres de Huitzilopochtli van ser trobats morts amb els pits oberts i els cors remoguts "misteriosament".<ref name=van/> === La fundació de Tenochtitlan ===

Civilització asteca: diferència entre les revisions