Josep Torras i Bages: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 29:
Va fer els primers estudis a [[Vilafranca del Penedès|Vilafranca]] i el [[1859]] passà a [[Barcelona]], on obtingué el grau de batxiller en arts amb el treball "Dios y el alma humana". Estudià [[dret]] a la [[Universitat de Barcelona]] sota el mestratge del vilafranquí [[Manuel Milà i Fontanals]], alhora que rebia lliçons de filosofia de Francesc Xavier Llorens i Barba, de grec d'[[Antoni Bergnes de las Casas]], i de retòrica de [[Josep Coll i Vehí]]. L'any [[1868]] i durant els fets de l'anomenada "[[Revolució de 1868|Revolució de Setembre]]" fugí a França amb la seva família. Retornà a [[Barcelona]] l'any següent per a llicenciar-se i immediatament doctorar-se en [[dret]] civil i canònic amb la tesi ''El matrimonio cristiano''.
 
També aquell [[1869]] ingressà al Seminari Conciliar de [[Barcelona]] i l'any següent passà al de [[Vic]], on aprofundí en la filosofia tomista de la mà del canonge Andreu Duran. El [[1873]] hagué de tornartornà a fugir, aquest cop al [[Conflent]], comen ael conseqüènciacontext dels avalots de la [[Primera República Espanyola|Primera República]]. Durant aquest breu exili tingué l'oportunitat de viatjar a [[Roma]] amb el seu amic el canonge [[Jaume Collell i Bancells|Jaume Collell]], i allà foren rebuts personalment pel [[papa]] beat [[Pius IX]]. El [[1876]] es llicencià en [[teologia]] al Seminari Conciliar de [[València]] i l'any següent fou successivament ordenat diaca, a [[Vic]], i sacerdot, a [[Girona]].
 
Es traslladà a [[Barcelona]] i hi exercí una intensa labor tant pastoral com intel·lectual. Mentre exercia de confessor del Seminari i de les monges de Valldonzella, fou consiliari del [[Cercle Artístic de Sant Lluc]] i de la [[Unió Catalanista]] i fundà la [[Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat]]. Anà bastint la seva ideologia catalanista de profunda arrel cristiana, fins al punt d'esdevenir el màxim exponent d'aquest corrent. L'any [[1882]] l'elegiren president de la comissió encarregada de redactar les [[Bases de Manresa]]. Fou elegit membre numerari de la [[Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi]] ([[1896]]) i de la Reial [[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]] ([[1898]]).