Àcid acètic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -bacterioestàtica +bacteriostàtica |
enllaç |
||
Línia 8:
Durant l'Edat Mitjana l'alquimista persa del segle VIII [[Jàbir ibn Hayyan|Jàbir Ibn Hayyan]] (712?-815), conegut a Europa com a Geber, concentrà l'àcid acètic del vinagre mitjançant la [[destil·lació]]. Al [[Renaixement]], l'àcid acètic glacial (àcid acètic anhidre) es preparà a través de la [[destil·lació seca]] dels acetats metàl·lics. L'alquimista alemany [[Andreas Libavius]] (1546-1616), del segle XVI, descrigué aquest procediment i comparà l'àcid acètic glacial produït per aquest mitjà al vinagre. La presència d'aigua en el vinagre té un efecte tan profund sobre les propietats de l'àcid acètic que, durant segles, molts químics creien que l'àcid acètic glacial i l'àcid que es trobava en el vinagre eren dues substàncies diferents.<ref name=":1">{{Ref-web|url=http://www.scienceofcooking.com/acetic_acid.htm|títol=Molecules of Taste -- Acetic Acid|consulta=2018-01-25}}</ref>
El 1723 [[Georg Ernst Stahl]] (1659-1734), químic alemany, obtingué àcid acètic glacial a partir del tractament d'acetats amb [[àcid sulfúric]].<ref name=":0" /> El químic francès [[Antoine Lavoisier|Antoine L. Lavoisier]] (1743-1794) el 1789 demostrà que l'acetificació és l'oxidació de l'etanol, però no sospità que fos realitzat per organismes vius.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Mas|nom=A.|cognom2=Torija|nom2=M.J.|cognom3=García-Parrilla|nom3=M.C|cognom4=Troncoso|nom4=A.M.|article=Acetic Acid Bacteria and the Production and Quality of Wine Vinegar|publicació=The Scientific World Journal|llengua=en|url=http://www.hindawi.com/journals/tswj/2014/394671/|volum=2014|data=2014|pàgines=1–6|doi=10.1155/2014/394671|issn=2356-6140}}</ref> El químic francès [[Pierre Auguste Adet]] (1763-1834) demostrà que l'àcid acètic glacial i l'àcid acètic del vinagre eren idèntics. El 1847, el químic alemany [[Adolph Wilhelm Hermann Kolbe]] (1818-1884) sintetitzà per primera vegada l'àcid acètic a partir de materials inorgànics.<ref name=":1" /> Malgrat aquest descobriment l'àcid acètic se seguia produint mitjançant la fermentació del sucre a l'etanol i la seva posterior oxidació a l'àcid acètic per microorganismes. Aquest procés es complementà al segle XIX amb la destil·lació de la fusta. El 1916, s'obrí la primera planta comercial dedicada a la producció d'àcid acètic per mitjans químics i no biològics. Aquest mètode es basava en l'oxidació de l'[[Acetaldehid|etanal]] (acetaldehid) derivat de l'[[acetilè]], i marcà l'adveniment d'àcid acètic de baix cost industrial i el naixement d'una indústria viable basada en el seu ús. Els avantatges de les rutes sintètiques químiques inclouen concentracions elevades d'acetat (35-45% en massa), altes taxes de producció i àcid acètic generat en forma d'àcid lliure. Els principals desavantatges són la necessitat d'elevades temperatures, altes pressions i bona agitació, l'amenaça d'explosió, l'elevat cost dels catalitzadors i la dependència de fonts no renovables i incertes de matèries primeres (petroli).<ref>{{Ref-web|url=https://www.sciencedirect.com/science/referenceworks/9780123739445|títol=Encyclopedia of Microbiology - (Third Edition) - [[ScienceDirect]]|consulta=2018-01-26}}</ref>
== Propietats ==
| |||