Obre el menú principal

Canvis

79 octets eliminats ,  fa 1 any
m
Revertides les edicions de 85.192.104.85. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
 
== Història i literatura ==
Aquesta moda va néixer a [[Occitània]] durant el [[segle XI|segle XXX]], el primer trobador del qual es té constància va ser [[Guilhèm d'Aquitània]] ([[1071|2971]]-[[1127|3027]]), [[duc d'Aquitània]]. L'estil va florir en el [[segle XII]]. Els trobadors normalment viatjaven grans distàncies, ajudant així a la transmissió de notícies entre una regió i altra.
 
Els trobadors, personatges majoritàriament de la noblesa, sovint a mig camí entre el guerrer i el cortesà, amb les seves cançons amoroses sobretot, però també amb les seves composicions de propaganda política, els seus debats i, en definitiva, amb la seva visió del món, ens mostren l'inici d'una història cultural i política amb una varietat que no trobem en cap altre document de l'època. La seva [[literatura]], a més, serà una de les fonts bàsiques de la poesia que durant segles es conrearà en el nostre país; fins i tot en el [[segle XX]], autors com [[J. V. Foix]] no es poden explicar del tot sense conèixer allò que compongueren aquests escriptors dels [[segle XII|segles XII]] i [[segle XIII|XIII]].
Els primers estudis sobre els trobadors se centraren molt en els seus orígens, però no s'ha arribat a un acord entre els especialistes sobre aquesta qüestió. Actualment hi ha un mínim d'onze teories:
 
# '''''Aràbica o hispanoaràbica'''''. [[Lévi-Provençal|Lévi's-Provençal]] va trobar quatre versos hispanoaràbics copiats sencers o gairebé sencers en els manuscrits de [[Guillem IX d'Aquitània]].<ref>{{Ref-llibre | títol=Miscelánea de estudios árabes y hebraicos |volum=Volums 2-4 |url=https://books.google.es/books?id=X68SAAAAIAAJ&q=L%C3%A9vi-Proven%C3%A7al++Guillem+d%27Aquit%C3%A0nia&dq=L%C3%A9vi-Proven%C3%A7al++Guillem+d%27Aquit%C3%A0nia&hl=ca&sa=X&ved=0CCgQ6AEwAWoVChMIytid6_j-xwIVirYUCh2bPw9q |llengua=castellà |editorial= |data=1953 |pàgines=137 |isbn=}}</ref> Segons les fonts historiogràfiques, Guillem VIII, el pare de Guillem d'Aquitània, se'n dugué a [[Poitiers]] centenars de captius musulmans. J. B. Trend admeté que els trobadors havien pres el seu sentit de la forma, i fins i tot el tema de la seva poesia dels musulmans [[andalusí|andalusins]]. La hipòtesi que la tradició trobadoresca era una creació, en una proporció més o menys gran, de Guillem pel seu contacte amb les arts mores mentre lluitava a la [[Reconquesta]] a Espanya també fou defensada per [[Ramón Menéndez Pidal]] al principi del segle XX, però l'origen de la hipòtesi es troba en el [[Cinquecento]] i Giammaria Barbieri (mort el 1575) i Juan Andrés (mort el 1822). Meg Bogin, traductor a l'anglès de les trobadoreses va mantenir aquesta hipòtesi.
# '''''Cistercenca-mariana o cristiana'''''. Segons aquesta teoria, foren la teologia a la qual s'adherí [[Bernat de Claravall]] i la importància creixent de la [[mariologia]] el que influí més en el desenvolupament dels gèneres trobadorescs. Específicament, l'èmfasi en l'amor religiós i espiritual, el desinterès, el misticisme, i la devoció a Maria explicarien l'«amor cortès». La insistència del reformador [[Robert d'Arbrissel]] en el «matronatge» per assolir la seva fi pot explicar l'actitud trobadoresca envers la dona. Cronològicament, però, aquesta hipòtesi és difícil de mantenir (les forces que es considera que són a l'origen del fenomen arribaren més envant). Però la influència de la teologia de sant Bernat i la mariana es pot defensar independentment de la teoria dels orígens. Aquesta teoria va ser defensada primerament per Eduard Wechssler i després per Dmitri Scheludko (el qual destaca la [[reforma clunianenca]]) i Guido Errante. Mario Casella i Leo Spitzer hi afegiren la influència «[[Agustí d'Hipona|agustiniana]].
# '''''Cèltica o cavalleresca-matriarcal'''''. La conservació dels costums sexuals precristians i dels codis guerrers procedents de les societats [[matriarcal]]s, [[celtes|cèltiques]], [[Germànics|germàniques]] o [[picte]]s, en l'aristocràcia europea pot explicar la idea de l'«amor cortès». L'existència d'un matriarcat precristià s'ha vist generalment amb escepticisme com la supervivència d'un paganisme subjacent a l'alta edat mitjana europea.
Els trobadors occitans més significatius són:
* [[Aimeric de Peguilhan]]
*[[Aimeric de Peguilhan|Gonzy el Pro]]
* [[Guillem IX de Poitiers|Guilhèm de Peitieus]]
* [[Arnaut Daniel]]
300.478

modificacions