Mines de Potosí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{2L|data=febrer de 2013}}
[[Fitxer: Potosi Décembre 2007 - Entrée Mine.jpg|thumb|Mina a Potosí el desembre de 2007]]
Les '''Mines de Potosí''' van ser un important centre miner que es trobava al turó de Potosí a l'[[Alt Perú]], al sud de la ciutat de [[Potosí]], en l'actual [[Bolívia]]. Es va extreure una gran quantitat de [[plata nativa|plata]] i [[or]] del [[Cerro Rico]] a la ciutat de Potosí, al sud-oest de Bolívia, que va fer la volta al món, activant les economies d'[[Europa]] i [[Orient]] durant la [[colonització]].
 
== Història ==
[[Fitxer: Potosi Mines (71625784).jpg|thumb|Mines a Potosí.]]
Es diu que les vetes d'argent van ser descobertes de forma casual, una nit de l'any [[1545]], per un pastor [[quítxua]] anomenat Diego Huallpa, que es va perdre mentre tornava amb el seu ramat de [[Lama glama|llames]]. Va decidir acampar al peu del Cerro Rico i va encendre una gran foguera per a lluitar contra el fred. Quan es va despertar al matí, es va trobar que, entre les brases fumejants de la foguera, brillaven filets d'argent, fosos per la calor del foc. El turó, aparentment, era tan ric en vetes d'argent que aquesta es trobava a flor de terra. L'[[1 d'abril]] de [[1545]], un grup d'espanyols encapçalats pel capità Juan de Villarroel van prendre possessió del Cerro Rico, després de confirmar la troballa del pastor, i immediatament van establir un poblat.
 
Segons una altra versió, els [[inques]] ja en coneixien l'existència d'argent, però quan l'emperador inca va intentar començar l'explotació del turó, aquest el va expulsar mitjançant una estrepitosa explosió (d'on deriva el nom del lloc, " ¡''P'utuqsi ''! "), prohibint l'extracció de l'argent, que estava reservada" "per als que vinguessin després ". Els historiadors veuen en aquesta variant una deliberada influència dels espanyols en la llegenda, per legitimar les seves tasques en el turó.
 
La immensa riquesa del Cerro Rico i la intensa explotació a què el van sotmetre els espanyols van fer que la ciutat la ciutat creixés de manera sorprenent. La seva riquesa va ser tan gran que en la seva monumental obra "d'[[El Quixot|''El Quixot'']]" [[Miguel de Cervantes]] va encunyar la dita '' val un Potosí '', que significa que quelcom val una fortuna.
 
Però la població indígena, en tantcontraposició a això, patia una explotació infrahumana. Desenes de milers d'indígenes van ser sotmesos a la [[mita]], un sistema que ja era habitual a l'[[Imperi Inca]], però la seva aplicació fou intensificada pels espanyols, i va créixer encara més a instàncies del [[virrei]] [[Francisco de Toledo|Francisco Álvarez de Toledo]], davant la manca de mà d'obra per a la mineria. Als ''mitayos'' (nom donat als indis sotmesos permeti) se'ls feia treballar fins a 16 hores diàries, cavant túnels, extraient el metall manualment o a pic, etc. Eren molt freqüents les ensulsiades i altres accidents, que ocasionaven la mort de centenars de treballadors. Les rebel·lions eren ofegades a sang i foc. És probable que fins a 15.000 indígenes hagin mort en l'explotació de l'argent, entre 1545 i 1625, encara que les estimacions més alcistes parlen d'un a vuit milions de treballadors morts, tot i que aquestes xifres no són gaire acceptades en l'actualitat.<ref>[http://www.gerdbreitenbach.de/anden/bolivia_1/potosi_es.html Potosí]</ref>
 
La producció d'argent va arribar al seu punt màxim al voltant de l'any 1650, moment en el qual les vetes van començar a esgotar-se, i Potosí va entrar en un camí costacap avalla baix del qual no va poder recuperar-se mai.
 
== Quantitat extreta en temps colonials ==
[[Fitxer: Potosì 8 reales 1768 131206.jpg| thumb |Vuit [[ral]]s encunyats en [[Potosí]].]]
[[Fitxer: Potosi Real.jpg|thumb|Real encunyat en Potosí]]
És impossible calcular l'argent extretaextret del [[Cerro Rico]] de [[Potosí]]; càlculs aproximats han determinat que durant la colònia el centre miner va aportar a la corona espanyola l'equivalent a 50.000 milions de [[dòlar]]s, a costa, malauradament, de la vida de 8 milions de persones entre esclaus negres i indígenes. {{CN|data=febrer de 2016}}
 
==Monedes d'argent i or de Potosí==
A [[Àsia]] hi arribaven grans tones aquestesde monedes d'argent i or a canvi d'objectes de luxe. És curiós saber que al poble d'[[Espanya]] li va arribar només un 15 per cent de tota l'[[plata|argent]] extreta, a causa de les següents qüestions:
* Guerres mantingudes a Europa.
* Construcció d'edificis sumptuaris ([[Arxiu d'Índies]], [[Catedral de Cadis]], etc.).
* Tributs cobrats per l'Església.
* Fraus dels ''azoguers'' i autoritats.
Linha 36 ⟶ 35:
== Controvèrsia ==
{{VT|Nuestra Señora de las Mercedes|Black Swan Project}}
 
Existeix actualment la controvèrsia que, tant en aigües espanyoles com en les de molts altres països, hi ha vaixells enfonsats que transportaven monedes encunyades originàries de [[Bolívia]], a part de d'altres mercaderies. Aquestes monedes són reclamades com a pròpies per [[Espanya]] o pel país on es trobi el naufragi, Bolívia arran d'aquestes reclamacions, en veure com aquestes monedes originàries de Potosí estan sent disperses i no retornen al seu origen, està promovent la creació d'una organització que tracti amb diversos organismes internacionals per tal de reclamar el seu patrimoni.
 
== Economia actual==
[[Fitxer: Miner in a gallery Potosi (pixinn.net).jpg|thumb|Miner a la galeria d'una mina a Potosí.]]
L'economia de Potosí té com a producte nominal, tant en el passat com actualment, l'explotació dels minerals, han estat els productes més notables i coneguts. Actualment la mineria ha incrementat el seu valor d'exportacions netes en un 126 per cent, amb un lleu increment en el seu tonatge (el valor de les exportacions van augmentar per l'increment del preu, mési no així per l'increment de la quantitat).
 
Potosí és un dels majors centres explotadors d'estany i argent. Actualment es gesten grans projectes de concentració de minerals de baixa llei (sobretot deixalles d'argent, acumulats des d'èpoques colonials) i derivats, Sant Bartomeu, a càrrec de l'empresa Manquiri, i l'explotació de la part sud del país, a càrrec de l'empresa Sinchi Wayra. Potosí és conegut per les seves grans reserves mineralògiques en explotació i en reserva, el salar d'[[Uyuni]], la major reserva de liti i no-metalls del món, amb petites empreses d'explotació manual, i centres miners concentrats a la ciutat i a algunes províncies properes.