Francisco Maldonado: diferència entre les revisions

Era senyor del petit concejo d'[[El Maderal]], en l'actual [[província de Zamora]], del que rebia un tribut en diners, espècies i treball, i gaudia de la facultat de nomenar al justícia i al escribanol'escrivà, donant el vistiplau a les ordenances, i proposant al beneficiari de l'església. Alguns autors consideren que aquestes prerrogatives, encara que retallades pel que fa a un estat feudal, tenien àmplies contrapartides en benefici del [[concejo]], ja que els [[Reis Catòlics]] van defensar als concejos enfront dels senyors, donant-los opció a defensar els seus drets davant els tribunals,<ref>"La Nobleza salmantina ante la vida y la muerte (1476-1535)" Ed. Diputación de Salamanca, 1997), de Clara Isabel López Benito</ref> el que seria la causa de la implicació dels Maldonado en la revolta comunera. Uns altres consideren que tal argument ve desmentit pels fets com s'evidencia en l'aliança entre els sectors de la petita noblesa del llinatge dels Maldonado amb la incipient burgesia i les classes populars de la ciutat, en contra de la política imperial de Carles V.

Al principi va ser el seu cosí [[Pedro Maldonado Pimentel|Pedro Maldonado]] l'encarregat per la Junta a Salamanca de dirigir les milícies salmantinesde Salamanca. No obstant això, com que era gendre d'un dels més propers col·laboradors del rei Carles I, el [[Casa de Benavente|Comte de Benavente]], el seu lideratge causava algun recel als estaments populars de la ciutat, pel que va passar a capitanejar-les el seu cosí: Francisco Maldonado. Resolts aquests recels, van compartir el lideratge. Ambdós van ser fets presoners l'abril de 1521 en Villalar. Francisco Maldonado va ser executat en Villalar amb els també famosos [[Juan Bravo|Bravo]] i [[Juan de Padilla|Padilla]]. La pena de mort del seu cosí Pedro, no obstant això, no es va executar fins a un any després. El pendó dels comuners de Salamanca, únic vestigi existent de la gesta i recentment restaurat, es conserva a la capella de Talavera, de la catedral vella de Salamanca.

Carles marxa a Alemanya, deixant com regente [[Adrià d'Utrecht]], que decideix ofegar en sang la rebel·lió, però altres ciutats com [[Toledo]] i [[Madrid]] la donen suport i ha de retirar-se a [[Arévalo]], mentre els regidors de les ciutats revoltades constituïxen la [[Santa Junta]] a Àvila, que després es trasllada a [[Tordesillas]] per a aconseguir el suport de la reina Joana, el que no assoleixen perquè efectivament la troben boja. Carles aconsegueix atreure's als components de l'alta noblesa al seu bàndol, però l'incendi de [[Medina del Campo]] per part de l'exèrcit real, atreu al poble pla a la causa comunera.

[[Fitxer:House of the shells in Salamanca.jpg|thumb|dretaesquerra|200px|Casa de les Conquilles, casa pairal dels Maldonado]]

A [[Salamanca]] era regidor [[Pedro Maldonado Pimentel]], Senyor de Babilafuente, que va donar la rebel·lió des del principi. No obstant això, a causa del seu parentiu amb un dels més propers col·laboradors del rei Carlos I (era gendre del Comte de Benavente), el seu lideratge causava algun recel pel que les capitanejà el seu cosí Francisco Maldonado. Resolts aquests recels, van compartir el lideratge. Francisco va ser nomenat Capità general de les milícies salmantines i comissionat per la ciutat per a demanar l'ajuda del [[rei de [[Portugal]] a favor de l'alliberament de Joana.<ref>1521, 25 de gener. Salamanca. Instrucción y creencia que la ciudad de Salamanca dio para el señor Francisco Maldonado, Capitán general Cámara de Castilla. A l'Arxiu General de Simancas. Leg. 139, fol. 309. </ref>

La lluita va prosseguir, i Francisco Maldonado va acudir, al capdavant d'un exèrcit salmantií compost per 200 homes a cavall i 6.000 peons, a ajudar [[Juan de Padilla]] i al bisbe [[Antonio de Acuña]] a vèncer el 21 de febrer de 1521 a [[Francés de Beaumont]], realista refugiat a [[Torrelobatón]], capturant-lo però respectant la seva vida. Francisco es fa càrrec de les tropes de Juan de Ribera<ref>1521, 5 d'abril. Torrelobatón. Carta de Francisco Maldonado a los Procuradores de Cortes del Reino Comunidades de Castilla. A l'Arxiu General de Simancas. Leg. 5.</ref> Els reforços que el [[Condestable de Castella]] porta a l'exèrcit real, juntament amb errors propis, provoquen la derrota dels ''comuneros'' en Villalar el 23 d'abril. La matinada del 24, Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado són executats després d'un simulacre de judici. A continuació, s'implanta un règim de delacions contra els comuners, incitant a la denúncia als ciutadans per a així salvar-se ells mateixos. En la denúncia del Llic. Martín de la Vila contra els comuners de Salamanca, es diu textualment: