Longobards: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Es desfà la revisió 19243801. Quin és el motiu per eliminar aquest text? |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Grup humà}}
Els '''longobards''' (''longobardi'', grec: Λαγγοβάρδοι, o Λογγοβάρδοι, i també Λαγγοβάρδαι i Λογγοβάρδαι) van ser un [[poble germànic]] originat en el poble dels [[sueus]], dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones
== Orígens ==
[[Fitxer:Umbone.jpg|right|270px|thumb|Casc longobard]]
Entre els diferents pobles germànics que havien abandonat el seu antic territori per
Després, van caure sota domini del rei marcomà [[Marabodus]],{{sfn|Jarnut|2002|p=8}} del qual després es van separar i juntament amb els sèmnons es van unir a la confederació dels queruscs contra els marcomans.{{sfn|Capo|1992|p=383-384}} A la mort d'[[Armini]], el poder dels queruscs va entrar en decadència. El rei Italus fou enderrocat i expulsat, però els longobards li van donar suport, el van restaurar, i van estendre els seus territoris cap al sud (Halle, Magdeburg i Leipzig). Però després, els longobards van desaparèixer de la història durant algun temps. [[Claudi Ptolemeu]] els torna a esmentar i els situa entre el Rin i el Weser i darrere d'aquest riu fins a l'Elba, és a dir, els territoris de l'antiga confederació dels queruscs, cosa que suposaria un increment del seu poder. Però després tornen a desaparèixer dels relats històrics.<ref>
A
Cap al [[370]], dirigits per Agelmund, van avançar fins a més enllà del [[Vístula]] i van arribar al nord dels [[Càrpats]], si bé van quedar sotmesos als [[huns]].<ref>[[Origo gentis Langobardorum]] XVII</ref> Independitzats a la mort d'[[Àtila]], es van establir en les terres entre el Vístula i l'[[Oder]] sota el seu cabdill [[Gedeoc]] (cap al [[488]]), i es van convertir al [[arrians|cristianisme d'Arrià]].{{sfn|Cardini|Montesano|2006|p=81}}
No tingueren grans enfrontaments amb els [[romans]] fins a l'època de les grans migracions germanes del [[segle V]].<ref>[[Cassi Dió]], "Història Romana", LXXII, 1</ref> A
[[Justinià I]] va deixar que s'establissin en aquesta província amb l'objectiu de tenir-los com a aliats i que servissin de barrera a [[Itàlia]] contra les invasions d'altres pobles bàrbars i els va donar terres i diners. Justinià els va ajudar en la guerra contra els [[gèpides]], als quals [[Alduí (rei longobard) |Alduí]] va derrotar. Com a contrapartida, els longobards van lluitar contra els [[ostrogots]]. El rei [[Alboí]], successor d'Alduí, va acabar d'eliminar els gèpides mitjançant una aliança amb els àvars (avari). Segons el relat tradicional, l'aliança amb els àvars comportava la cessió a aquestos dels territoris longobards, i foren invitats pel general Narsès, per motius de revenja, a establir-se a Itàlia. Però fou ben segur la pressió dels [[àvars]] el fet que els van empènyer a desplaçar-se cap a [[península Itàlica|Itàlia]], sota el comandament del seu rei Alboí, l'any [[568]], quan van fundar el '''[[Regne de Llombardia]]''' o '''[[Longobardia]]'''.
Línia 34:
Després de la caiguda del Regne longobard del nord a mans de [[Carlemany]], els llombards només controlaren els territoris situats al sud dels [[Estats Pontificis]]. Els ducats del sud havien mantingut normalment un estatus semiindependent, sotmesos només nominalment al Regne longobard. L'any [[774]], el [[duc de Benevent]] Arechis II s'autoproclamà príncep.{{sfn|Rovagnati|2003|p=92-93}} Els [[imperi carolingi|carolingis]] enviaren diversos exèrcits per sotmetre els territoris, però aquests foren ''de facto'' independents. L'any [[839]], el duc Sicard fou assassinat per Radelchis, que separà el ducat. El germà de Sicard, Siconulf fou nomenat [[príncep de Salern]]. Després d'una guerra civil de deu anys, el principat longobard restà definitivament dividit.
Aquest fet inspirà Landulf el Vell a crear un nou principat, el [[principat de Càpua]] a
El principat de Salern visqué una època daurada sota els governs de Guaimar III i Guaimar IV, però sota Guisulf II el principat, el [[1078]], caigué a mans del [[normand]] [[Robert Guiscard]], que s'havia casat amb la germana de Guisulf. El [[principat de Càpua]] caigué en mans del normand [[Ricard Drengot]] el [[1058]]. Els capuans es revoltaren contra els normands el [[1091]] i expulsaren el fill de Ricard, Ricard II, i nomenaren Lando IV, però set anys més tard, el [[1098]], els normands en recuperaren el control.<ref>{{ref-llibre|cognom=Brown|nom=R. Allen|títol="The Normans"|pàgines=102–103|lloc=Woodsbridge, Suffolk|editorial=Boydell & Brewer|any=1984|isbn=0-85115-359-3}}</ref>
| |||