Àvars de Pannònia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
desambiguo |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Grup humà}}
[[Fitxer:Pontic_steppe_region_around_650_AD.png|thumb|En vermell, l'
Els '''àvars eurasiàtics''' (grec: ''Abares'', ''Abaroi'', llatí: ''Avari'', ''Avares'') eren un poble [[nòmada]]
Aquests estarien formats per dues hordes. Els ''uar'' o ''war'' (
La seva llengua, extinta, era d'arrels [[turc|túrquiques]]. Una fracció del poble va emigrar al Caucas i es troben establerts actualment al Daguestan, i el seu territori s'anomena ''[[Avaristan]]''
Diverses troballes de l'art àvar, força semblants a les trobades a l'[[Ordos]] datades de l'època dels [[xiongnu]], dels
== Història ==
Línia 13:
En el regnat de [[Justinià I]], vers el [[557]], els àvars van emigrar a Europa. [[Teofilacte]] diu que van empènyer les hordes dels Hunnougour i els Sabir. El rei dels [[alans]], Sarosios, era el seu aliat. Justinià va rebre el seu ambaixador, Kandikh, que va demanar terres i tribut. Justinià, al seu torn, va enviar un ambaixador de nom Valentinos per instigar el seu ''qaghan'' a combatre les hordes, Hunnougour i Sabir o ''Viguri'' i ''Sabiri'', i com a aliats bizantins els van eliminar, igual que després els huns Kutrigur i els huns Uturgur, descendents del poble d'[[Àtila]], que vivien, respectivament, al nord-oest de la [[mar d'Azov]] i a la desembocadura del [[riu Don|Don]], i que es van unir als àvars. El [[560]], dominaven des de la desembocadura del riu [[Volga]] a la del [[Danubi]]. Al nord d'aquest, van eliminar les tribus eslaves dels antes o ants (''antes''), eslovens i [[wendes]]; llavors, van penetrar a l'oest a [[Germània (regió)|Germània]], però finalment foren derrotats en una batalla a [[Turíngia]] pel rei franc [[Sigebert I|Sigebert I d'Austràsia]] ([[562]]), i es retiraren cap a la [[mar Negra]].
Vers el [[565]], va pujar al tron un ''qaghan'' de nom Bayan (nom mongol). El [[567]], es va aliar als [[longobards]] de [[Panònia]] i junts van destruir els [[gèpides]], poble germànic que vivia a [[Hongria]] i [[Transilvània|Transsilvània]]
Els turcs (T'ou-kiue) es van queixar de l'aliança bizantina-àvar i el ''qaghan'' turc Tardu va rebre (575-576), a l'alt Yulduz, al nord de Kutcha, l'ambaixador bizantí Valentinos, per queixar-se. Els turcs els anomenaven ''ouarkhouni'' (''varchonitae''). Els turcs van enviar a l'estepa russa ([[576]]) un contingent militar manat per un general de nom Bokhan, que, aliat al darrer cap dels huns Uturgur, Anagaï, van atacar la ciutat bizantina de ''Bosporos'' o ''Panticapea'', prop de la moderna [[Kertx]], a [[Crimea]].
El [[582]], el ''qaghan'' Bayan va començar la guerra contra Bizanci, i conquerí [[Sirmium]] (Mitrovitsa), cap de pont sobre el [[Save]]. Sota pressió dels àvars, el poble dels búlgars, probablement d'ètnia turca i descendents dels huns Kutrigur, es van establir a [[Bessaràbia]] i a [[Valàquia]], des d'on, a l'arribada dels magiars, van emigrar després a [[Mèsia]] (que va esdevenir part del país dels búlgars o Bulgària). Bayan va conquerir ''Singidum'' ([[Belgrad]]) i va saquejar la Mèsia fins a [[Anquialos]] (prop de [[Burgàs]]). El [[587]], fou derrotat pels bizantins prop d'[[Adrianòpolis]], i per un temps va restar quiet, però el [[592]] tornava a l'atac ocupant Anquialos i assolant Tràcia fins a Tzurulu (Tchorlu). El general bizantí [[Prisc]] va derrotar altre cop els àvars, va creuar el Danubi i va atacar el cor de l'imperi a la moderna Hongria, derrotant l'enemic completament a la vora del [[Theiss]] o Tisza, matant quatre dels fills del ''qaghan'' ([[601]]). Bayan va morir a l'any següent ([[602]]).
| |||