Cinisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
El '''cinisme''' o '''escola cínica''' és un corrent filosòfic que es desenvolupà a l'[[antiga Grècia]] al [[segle IV aC]]. L'escola cínica (del grec ''κυων kyon'', gos) rep aquesta denominació despectiva pel tipus de vida frugal que defensaven els seus seguidors, i per la seva actitud sovint anticonvencionalanti-convencional i extravagant.
 
[[Antístenes d'Atenes]] fou el fundador de l'escola cínica i [[Diògenes de Sínope]] un dels representants més coneguts. Altres filòsofs cínics rellevants foren [[Crates de Tebes]], la seva esposa [[Hipàrquia]], [[Metrocles]] (germà d'aquesta) i [[Mènip de Gadara]]. [[Diògenes Laerci]] fa memòria d'alguns altres filòsofs cínics, dels quals recorda alguns aspectes de la seva biografia i de la seva obra escrita (avui, almenys en gran part, perduda).<ref>{{Ref-llibre |títol = Diccionario de Filosofía|edició = 1a|llengua = castellà|data = 2003|editorial = SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales)|lloc = Barcelona|pàgines = 43|isbn = 84-8332-398-2|col·lecció = Biblioteca de Consulta Larousse}}</ref>
 
== Característiques Pensament==
L'escola cínica és una [[escola socràtica menor]]; els seus seguidors consideraven que per aconseguir la [[felicitat]] s'havia de viure segons la natura, per això rebutjaven la [[civilització]] com a perniciosa. Consideraven que l'home té tot el necessari per conquerir la felicitat, la seva [[autonomia]] és, de fet, el vertader bé al que s'ha d'aspirar, d'aquí el seu rebuig de les riqueses i de qualsevol preocupació material. L'home serà més feliç com menys necessitats materials tingui, per això predicaven una vida extremament austera. La vida senzilla i d'acord amb la naturalesa és el que pot retornar als homes la serenitat d'ànim, per això aspiraven a l'l’''[[ataràxia]]'' (literalment "no pertorbació"). Així els cínics defensen la pobresa i la [[ascetisme|vida ascètica]] allunyada de la civilització.
 
També cal no oblidar la crítica dels filòsofs cínics contra la religió, i sobretot contra el [[politeisme]] grec, si bé hi ha qui diu que els filòsofs cínics predicaven una classe curiosa de religió monoteista, de la qual poc se'n sap.
Línia 12:
L'actitud dels cínics es preocupa poc de la política (a diferència de [[Sòcrates]] i [[Plató]]). Els individualistes radicals, no es cansaven de dir (com [[Epicur]]) que el seu objectiu no era ''pas'' una transformació de la societat, sinó només oferir una tranquil·litat individual a tot el qui, voluntàriament, s'unís a les seves doctrines.
 
Certs aspectes de la [[moral]] cínica influïren en [[estoïcisme|l'estoïcisme]], i posteriorment en el [[cristianisme]].
 
== Referències ==
Línia 22:
* [[Carlos García Gual]]: ''La secta del perro''.
* Peter Sloterdijk: ''Crítica de la raó cínica''.
* {{citar ref
| tipus = llibre
| cognom1 = De Crescenzo
| nom1 = Luciano
 
 
| editor = Seix Barral
| títol = Historia de la filosofia griega (Segunda parte)
| data = 1992
| consulta = 7 de octubre de 2018
| pàgines = 48-57
| edició =5a
 
| llengua = castellà
 
| isbn =84-322-4592-5
 
}}
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
* [http://www.alcoberro.info/planes/cinics.htm Article de Ramon Alcoberro sobre el moviment cínic.]
 
[http://www.alcoberro.info/planes/cinics.htm Article de Ramon Alcoberro sobre el moviment cínic.]