Diferència entre revisions de la pàgina «Maurice Emmanuel»

m
Robot substitueix 'IBSN' per 'ISBN'
m (Robot substitueix 'IBSN' per 'ISBN')
[[Mestre de capella]] a l'església de Santa Clotilde de París -càrrec que també havia acupat [[César Franck]]- de 1904 a 1906, tres anys més tard és nomenat professor d'Història General de la Música al [[Conservatori de París]], on succeeix al seu mestre Bourgault-Ducoudray, càrrec que exercirà fins al seu retir el 1936.
 
Al llarg d'una vida fecunda i generosa, Emmanuel comptarà amb infinitat d'amics, francesos i estrangers, a més de nombrosos alumnes i deixebles: entre els primers, [[Dukas]], [[Pierné]], [[Tournemire]], [[Louis Aubert|Aubert]], [[Marcel Dupré|Dupré]], [[Paul Ladmirault|Ladmirault]], [[Koechlin]] (a qui tant l'uneix), [[Le Flem]], [[Busoni]], entre els segons, [[Gaston Litaize]],<ref name= "SARPE vol. II"> Edita [[SARPE]], Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 722. (IBSNISBN 84-7291-2281-2)</ref> [[Ibert]], [[Roland-Manuel]], [[Georges Migot|Migot]], [[Robert Casadesus|Casadesus]], [[Lefébure]] i [[Messiaen]]. Apassionat per la [[música modal]] i la mètrica grega antiga, Emmanuel escriu nombrosos assajos, entre ells una ''Història de la llengua musical'' (1911), llibre fonamental que testimonia el seu profund coneixement de les fonts populars i la música antiga, un ''Tractat de l'acompanyament modal dels salms'' (1913); sengles biografies de [[César Franck]] (1930) -la figura del qual va contribuir a reivindicar- i [[Anton Reicha]] (1936) i un transcendental estudi sobre ''[[Pelléas et Mélisande (Debussy)|Pelléas et Mélisande]]'' (1926).
 
== Obres ==
1.284.731

modificacions