San Salvador de Lourenzá: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 21:
El catàleg dels seus abats, encara inèdit, té individus insignes durant l'època val·lisoletana. Com: Mauro Villarroel (dues vegades, 1613/17 i 1621/25) després general de la Congregació (1631), bisbe de Jaca (1636) i arquebisbe electe de Saragossa (m. el 1646); Manuel de Villarroel (1709/13 i 1721/25), escriptor eclesiàstic: Anselmo Rodriguez (1769), després general (1773) i bisbe d'Almeria(1780/98), i Anselmo Peláez (1785), també general (1814/18).
A Lorenzana també hi professà Benito Marin, doctor i catedràtic de Salamanca, abat d'aquell col·legi i del Montserratí de Madrid, Bisbe de Barbastre (1748) i de Jaén, on morí el 1769. L'últim superior que tingueren els benedictins exclaustrats fou Juan Manuel García de Lorenzana, el més jove dels definidors elegits el 1832. Havent restat molts anys desemparat, els benedictins tornaren a Lorenzana el 1910, procedents del [[Monestir de San Xulián de Samos]]. El govern espanyol els hi va reconèixer la restauració el 1915. Hi actualment menys l'església és la seu de l'Ajuntament.
Declarat monument històric-artístic l'any 1974.
| |||