Dòric: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m He afegit l'única obra lexicogràfica avalada pel Termcat.
m He corregit alguns errors i afegit informació i alguns metaenllaços.
Línia 1:
{{polisèmia|grec dòric|dòric}}
[[Fitxer:Doric.JPG|thumb|1. [[Timpà (arquitectura)|Timpà]]. 2. [[Acroteri]]. 3. [[Cimaci]]. 4. [[Cornisa]]. 5. Mútul. 7. [[Fris]]. 8. [[Tríglif]]. 9. [[Mètopa]]. 10. Règula. 11. Gota. 12. Tènia o filet. 13. [[Arquitrau]]. 14. [[Capitell]]. 15. [[àbac (arquitectura)|Àbac]]. 16. Equí. 17. [[Fust]]. 18. [[Estria|Estries]] o canaletes. 19. [[EstilòbatEstilòbata]].]]
L'estil '''dòric''' és un dels tres [[ordres clàssics]] de l'[[arquitectura grega clàssica|arquitectura grega]], junt al [[jònic]] i al [[corinti]]. És el més primitiu i simple; és l'ordre grec per excel·lència. Com més antic, arcaic, més maldestre, fa més sensació de robustesa; com més tardà, més esvelt i proporcionat és; aconseguint així l'harmonia i bellesa clàssica. Es va utilitzar en la [[Grècia]] continental des del segle VII aC i al sud d'[[Itàlia]] i el seu referent més immediat el trobem en les columnes troncocòniques del palau de [[Cnossos]]. El [[Partenó]], temple dedicat a [[Atenea]] Parthenos a l'[[Acròpoli d'Atenes]], és sens dubte el màxim exponent d'aquest estil arquitectònic. Simbolitza força, heroïcitat, fou utilitzat sobretot amb aquest simbolisme en el [[Renaixement]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.180|llengua=castellà|consulta=30 de novembre de 2014}}</ref>
 
== Característiques ==
Es caracteritza per les següents peculiaritats:
* No utilitza [[base (arquitectura) |base]], el [[fust]] (també anomenat [[canya]]) de la [[columna]] descansa directament sobre l'[[estilòbata]], que és el graó superior de l'[[estereòbata]], una plataforma amb graons. La voraL'estereòbata de l'estereòbatatres graons es coneix com a ''[[crepidoma]]''.
* El [[fust]] és de secció circular, curt i poc esvelt. La mida total de la columna mai sobrepassa els setze mòduls, i normalment la mida del fust és de vuit a tretze mòduls. Està estriat per 20vint estries juxtaposades formant arestes vives. El seu diàmetre no és constant, sinó que va disminuint amb l'alçada més acusadament com més amunt, ''[[èntasi]]'', que produeix la sensació d'un lleuger bombament a la part central.
* Les dimensions de les [[columna|columnes]] es refereixen al '''mòdul''', que és la mesura del [[radi (geometria)|radi]] a la base de la columna (on és més gran).
* El [[capitell]] està integrat per tres peces:
Línia 15:
* L'[[entaulament]] està compost per:
** L'[[arquitrau]], una espècie de biga grossa i llisa que recorre tota l'alineació de columnes.
** El [[fris]] decorat per una alternança de [[tríglif]]s i [[Mètopa|mètopes]]. Els [[Tríglif|tríglifs]] poden ser una reminiscència dels caps de les bigues de fusta de similar escairada que, carregant sobre l'arquitrau (en el seu origen també de fusta) en formarien l'entramat estructural de cobriment. La seva aparença és estriada en vertical. Les [[Mètopa|mètopes]] exhibeixen baixos relleus de variats temes ornamentals.
** La [[cornisa]] remata l'ordre formant una volada que, generalment, té una [[motllura]] de tipus cimaci.