Entomofília: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
ref |
mCap resum de modificació |
||
Línia 2:
L{{'}}'''entomofília''' o '''entomogàmia''' és el procés de [[pol·linització]] en què el [[pol·len]] es transmet per [[insectes]].<ref>{{GEC|0103123}}</ref> En alguns casos hi ha una relació tan estreta entre la planta i el pol·linitzador que es considera el resultat d'una [[coevolució]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Aguilella Palasi|nom=Antoni|cognom2=Puche Pinazo|nom2=Felisa|capítol=1976: entomofília|títol=Diccionari de botànica|data=2011|editorial=Universitat de València|lloc=València|pàgines=154|isbn=9788437086392}}</ref>
Dintre de les plantes entomòfiles (les que presenten entomofília) es parla de plantes entomòfiles «cantaròfiles» si són visitades per [[coleòpters]]; «miòfiles» si ho són pels [[dípter]]s; «melitòfiles», per les [[Abella de la mel|abelles]]; i
Moltes plantes o flors es van «especialitzar» en funció de l'insecte que «volen» atreure com vector de pol·linització:<ref>{{Ref-llibre|cognom=Guinjuan|nom=Jordi Recasens|títol=Estructura i organització de plantes superiors|data=2010|editorial=Universitat de Lleida|lloc=Lleida|pàgines=137|isbn=9788484093404}}</ref>
*
*
* '''Miofília i sapromiofilia'''. Flors que emeten olors de podrit o fecals i atreuen mosques de la carn o altres similars buscant dipositar els seus ous. És també un cas d'engany.
▲**'''Psicofília'''. Els vectors són ropalòcers ([[papallona|papallones]] diürnes) que, en la fase adulta, s'alimenten quasi exclusivament de nèctar; les flors són molt evolucionades, petites i agrupades en umbel·les o corimbs, o bé són grans i amb llargs tubs o [[esperó (botànica)|esperons]] al fons del qual només les papallones, amb la seva espiritrompa, poden accedir.
▲**'''Falenofília''' i '''esfingofília''' amb a pol·linització per papallones nocturnes i [[apoïdeus |borinots]] respectivament; les flors són freqüentment de color crema o groc pàl·lid intensament oloroses quan s'obren a la nit, com gessamins, lligaboscs i dondiegos.
*'''Coleopterofilia''' o '''cantarofília'''. Els vectors són [[coleòpter]]s i les plantes produeixen flors actinoformes (de simetria radial) amb pol·len abundant i pètals de color normalment blanc, crema, groc o vermell. Es tracta del tipus de zoofília més antic (es troba en les famílies més antigues amb [[poliàndria]] primària o secundària) i pot trobar-se fora de les [[angiosperma|angiospermes]], ja que apareix també en algunes [[gimnosperma|gimnospermes]] del grup de les [[Cycadophyta|cicadals]] que són pol·linitzades per petits [[morrut]]s. Les magnòlies i roselles són exemples de pol·linització per [[coleòpter]]s.
==Nèctars sacarosos i hexosos==
Les abelles i vespes preferixen el [[nèctar]] de les plantes altes en [[sacarosa]] mentre que els [[sírfid]]s, [[antòmid]]s, [[dípter]]s i [[coleòpter]]s recerquen més els nèctars alts en [[hexosa]]. Els [[lepidòpter]]s predomininen en les plantes baixes en sacarosa comparat amb els àpids. Hi ha una alta correlació entre les plantes de [[corol·la]] tubular i la riquesa en sacarosa mentre les corol·les obertes i més fàcilment accessibles tendeixen a ser riques en hexosa.<ref>{{ref-publicació|nom=Theodora |cognom=Petanidou |article=Sugars in Mediterranean Floral Nectars: an Ecological and Evolutionary Approach|publicació=
Journal of Chemical Ecology|volum=Vol. 31|exemplar= 5|data = maig 2005}}
|