Entomofília: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
ref
mCap resum de modificació
Línia 2:
L{{'}}'''entomofília''' o '''entomogàmia''' és el procés de [[pol·linització]] en què el [[pol·len]] es transmet per [[insectes]].<ref>{{GEC|0103123}}</ref> En alguns casos hi ha una relació tan estreta entre la planta i el pol·linitzador que es considera el resultat d'una [[coevolució]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Aguilella Palasi|nom=Antoni|cognom2=Puche Pinazo|nom2=Felisa|capítol=1976: entomofília|títol=Diccionari de botànica|data=2011|editorial=Universitat de València|lloc=València|pàgines=154|isbn=9788437086392}}</ref>
 
Dintre de les plantes entomòfiles (les que presenten entomofília) es parla de plantes entomòfiles «cantaròfiles» si són visitades per [[coleòpters]]; «miòfiles» si ho són pels [[dípter]]s; «melitòfiles», per les [[Abella de la mel|abelles]]; i '''psicòfiles''', per les [[papallones]]. Les plantes entomòfiles estan finament adaptades per tal d'atreure les espècies d'insectes amb flors vistoses que presenten gran part de les [[angiospermes]] (l'exemple paradigmàtic de les [[rosàcies]] o [[cistàcies]] amb flor ben esteses i rodones amb un botó central rodejat per una corol·la de colors contrastats). Tanmateix a banda de la vista moltes plantes usen aromes per atreure els seus pol·linitzadors com ara ''[[Rafflesia arnoldii]]''.
 
Moltes plantes o flors es van «especialitzar» en funció de l'insecte que «volen» atreure com vector de pol·linització:<ref>{{Ref-llibre|cognom=Guinjuan|nom=Jordi Recasens|títol=Estructura i organització de plantes superiors|data=2010|editorial=Universitat de Lleida|lloc=Lleida|pàgines=137|isbn=9788484093404}}</ref>
Hi ha diverses tipologies en funció de l'insecte que actua de vector:
 
* '''Pol·linització per [[Hymenoptera|himenòptersMelitofília]],''' anomenada [[melitofília]],: el que vol dir flors que estimenatreuen les[[Hymenoptera|himenòpters]], (abelles i bombus). Aquests insectes tenen tendència a una espècie vegetal determinada i són pol·linitzadors molt eficaços i estesos, sobretot els de tipus social com les [[abella|abelles]], que mengen pol·len i nèctar. Les florsFlors melitófiles solen ser [[actinomorfa|actinomorfes]] (de simetria radial), amb senyals de mel o guies de nèctar en l'ungla del pètal, grogues o blaves, que són els colors que les abelles poden veure bé, amb abundant néctar. Unes altres, en canvi, són [[zigomorfa|zigomorfes]] (simetria bilateral) com els llegums (''[[Fabaceae]]'') i les mentes (''[[Lamiaceae]]''). De vegades agrupades en penjolls que es presten bé al treball metòdic de les abelles.
* En altres tipus de pol·linització per himenòpters algunesAlgunes [[orquídia|orquídies]] [[mimetisme|mimetitzen]] una femella de [[apoïdeus |borinot]] o [[vespa]] en aspecte i olor i són pol·linitzats quan aconsegueixen ''enganyar''per un mascle de«enganyat» la respectiva espècie i aquestque tracta d'apariar-se amb elles. AquestEn ésaquest un dels casos de pol·linització en el qualcas el vector no obté cap benefici en canvi de la seva acció.
* '''Miofília i sapromiofilia'''. Flors que emeten olors de podrit o fecals i atreuen mosques de la carn o altres similars buscant dipositar els seus ous. És també un cas d'engany.
**'''Psicofília'''. Els vectors són ropalòcers ([[papallona|papallones]] diürnes) que, en la fase adulta, s'alimenten quasi exclusivament de nèctar; les flors són molt evolucionades, petites i agrupades en umbel·les o corimbs, o bé són grans i amb llargs tubs o [[esperó (botànica)|esperons]] al fons del qual només les papallones, amb la seva espiritrompa, poden accedir.
* '''Pol·linització per [[lepidoptera|lepidòpters]]''' (papallones i arnes).
**'''Falenofília''' i '''esfingofília''' amb a pol·linització per papallones nocturnes i [[apoïdeus |borinots]] respectivament; les flors són freqüentment de color crema o groc pàl·lid intensament oloroses quan s'obren a la nit, com gessamins, lligaboscs i dondiegos.
**'''Psicofília'''. Els vectors són ropalòcers ([[papallona|papallones]] diürnes) que, en la fase adulta, s'alimenten quasi exclusivament de nèctar; les flors són molt evolucionades, petites i agrupades en umbel·les o corimbs, o bé són grans i amb llargs tubs o [[esperó (botànica)|esperons]] al fons del qual només les papallones, amb la seva espiritrompa, poden accedir.
**'''Falenofília''' i '''esfingofília''' amb a pol·linització per papallones nocturnes i [[apoïdeus |borinots]] respectivament; les flors són freqüentment de color crema o groc pàl·lid intensament oloroses quan s'obren a la nit, com gessamins, lligaboscs i dondiegos.
*'''Coleopterofilia''' o '''cantarofília'''. Els vectors són [[coleòpter]]s i les plantes produeixen flors actinoformes (de simetria radial) amb pol·len abundant i pètals de color normalment blanc, crema, groc o vermell. Es tracta del tipus de zoofília més antic (es troba en les famílies més antigues amb [[poliàndria]] primària o secundària) i pot trobar-se fora de les [[angiosperma|angiospermes]], ja que apareix també en algunes [[gimnosperma|gimnospermes]] del grup de les [[Cycadophyta|cicadals]] que són pol·linitzades per petits [[morrut]]s. Les magnòlies i roselles són exemples de pol·linització per [[coleòpter]]s.
 
==Nèctars sacarosos i hexosos==
==La pol·linització i el nèctar==
Les abelles i vespes preferixen el [[nèctar]] de les plantes altes en [[sacarosa]] mentre que els [[sírfid]]s, [[antòmid]]s, [[dípter]]s i [[coleòpter]]s recerquen més els nèctars alts en [[hexosa]]. Els [[lepidòpter]]s predomininen en les plantes baixes en sacarosa comparat amb els àpids. Hi ha una alta correlació entre les plantes de [[corol·la]] tubular i la riquesa en sacarosa mentre les corol·les obertes i més fàcilment accessibles tendeixen a ser riques en hexosa.<ref>{{ref-publicació|nom=Theodora |cognom=Petanidou |article=Sugars in Mediterranean Floral Nectars: an Ecological and Evolutionary Approach|publicació=
Journal of Chemical Ecology|volum=Vol. 31|exemplar= 5|data = maig 2005}}