Michelangelo Buonarroti: diferència entre les revisions

 

=== Aprenentatge ===

Des de molt jove, va manifestar els seus dots artístics per a l'escultura, disciplina en què va començar a excel·lir. L'abril del [[1488]], amb només dotze anys i gràcies al consell de [[Francesco Granacci]], un altre noi que es dedicava a la pintura, va entrar al taller dels famosos germans [[Ghirlandaio]]; la seva família i els Ghirlandaio van formalitzar un contracte d'estudi de tres anys:<ref>[[Giorgio Vasari]], a ''[[Le Vite|Le Vite de' più eccellenti architetti, pittori, et scultori italiani, da Cimabue insino a' tempi nostri: descritte in lingua Toscana]], da Giorgio Vasari pittore aretino, Firenze 1550'', ho afirma tot contradient Condivi a ''Vita di Michelangelo Buonarroti raccolta per Ascanio Condivi da La Ripa Transone, Roma 1553.'' La permanència de Miquel Àngel al taller dels Ghirlandaio ha estat força debatuda tot i la seva poca transcendència artística, que no biogràfica.</ref> {{cita|1488. Jo, Ludovico di Lionardo Buonarota, en aquest primer dia d'abril, inscric el meu fill Michelangelo com aprenent de Domenico i Davide di Tommaso di Currado, durant els pròxims tres anys, sota les condicions següents: que el susdit Michelangelo ha de romandre durant el temps convingut amb els anteriorment citats per aprendre i practicar l'art de la pintura i que ha d'obeir les seves instruccions, i que els esmentats Domenico i Davide hauran de pagar-li en aquests anys la suma de vint-i-quatre florins de pes exacte: sis durant el primer any, vuit el segon any i deu el tercer, en total una suma de noranta-sis lires.<ref>[[#Hod00|Hodson 2000]], pàg. 14</ref>}}

Allà va romandre com a aprenent durant un any, passat el qual, sota la tutela de Bertoldo di Giovanni, va començar a freqüentar el jardí de San Marco dels [[Mèdici]], on va estudiar les escultures antigues que hi havia allà reunides. Les seves primeres obres artístiques susciten l'admiració de [[Llorenç el Magnífic]], que l'acull al seu palau de la Via Longa, on Miquel Àngel es trobarà amb [[Angelo Poliziano]] i altres humanistes del cercle dels Mèdici, com [[Giovanni Pico della Mirandola|Pico della Mirandola]] i [[Marsilio Ficino]].<ref name="Tolnay1819">Ch. de Tolnay, ''The Youth of Michelangelo'', pàg. 18–19</ref> Aquestes relacions el van posar en contacte amb les teories idealistes de [[Plató]], idees que van acabar convertint-se en un dels pilars fonamentals de la seva vida i que va plasmar tant en les seves obres plàstiques com en la producció poètica.