Diferència entre revisions de la pàgina «Desastre d'Oroquieta»

cap resum d'edició
m (Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN)
{{MT|data=febrer de 2013}}
{{FixHTML|begin}}
{{Infotaula conflicte militar
{{Tercera guerra carlina}}
{{FixHTML|end}}
El '''Desastre d'Oroquieta''' és la victòria assolida pel [[Domingo Moriones i Murillo|general Moriones]] sobre les tropes de [[Carles de Borbó i Austria-Este|Carles VII de Borbó]] en la [[Tercera guerra carlina]], el [[4 de maig]] del [[1872]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Clemente |nom=José Carlos |cognom2=Polo |nom2=Juan Francisco |títol=La prensa humanitaria en la España contemporánea: (1870-1989) |url= http://books.google.cat/books?id=NVCf_vZ6OckC&pg=PA42&dq=Desastre+d'Oroquieta&hl=ca&sa=X&ei=QbjkUIW_Fo26hAe47YDIBg&ved=0CDsQ6AEwAQ#v=onepage&q=Desastre%20d'Oroquieta&f=false |llengua= castellà | editorial=Editorial Fundamentos |data=2003 |pàgines=p.42 |isbn=8424509552}}</ref>
 
El [[duc de la Torre]], encarregat de la direcció de l'[[exèrcit del Nord]] l'abril de [[1872]], confià el comandament de la columna, que havia de maniobrar en l'extrema esquerra del teatre d'operacions, al general [[Domingo Moriones i Murillo|Domingo Moriones]], el qual, marxant a l'encontre dels carlins capitanejats per [[Fulgencio de Carasa|Carasa]], s'assabentà el [[2 de maig]], en arribar vers [[Etxarri-Aranatz]] practicant un reconeixement, que aquell cap es trobava als voltants de [[Madoz]] i [[Astiz]], ocupant posicions molt avantatjades. En vista d'això pernoctà a [[Lekunberri]], des d'on cobria perfectament l'esquerra de l'exèrcit i estava en condicions de perseguir l'enemic anant al seu abast. El dia 3 va saber que Carasa esperava passar de [[Saldias]] a [[Ezcurra]], i, cobrint sempre l'esquerra, anà a ocupar aquest últim poble, retrocedint el general carlí vers [[Aranaz]] en assabentar-se del moviment del seu enemic.
 
Assabentat Moriones quèque Carles havia entrat a [[Espanya]], per [[Vera de Bidasoa|Vera]], el 2 de maig, comprengué que Carasa tractaria d'unir-se als seus, al cap del qual si trobava Carles, per a internar-se tots a [[Navarra]], i en comptes de marxar vers [[Zubieta]] per Saldias, com havia pensat, s'aturà a [[Eratsun]], rebent confidències segures vers la ubicació d'Enen Carles. elEl [[4 de maig]] arribà a [[Beintza-Labaien|Labaien]] a les poques hores d'haver sortit Enen Carles camí de [[Urroz de Santesteban|Santesteban]], vers on també es dirigia Carasa, sumant entre ambdues partides uns 3.000 homes, tots armats. Sense parar-se a Moriones verscap a [[Urroz de Santesteban|Urroz]];. allàAllà va saber que els carlistes no es trobaven a Santesteban, sinó a Oroquieta, arribant a la vista d'aquest poble a les sis de la tarda del mateix dia 4, després de passar per aspres i pendents de [[Transhumància|camins ramaders]], travessar espessosespesses [[fageda|fagedes]] i salvar el [[Congost (hidrografia)|congost]] al final del qual es troba el caseriu, més que un poble, d'[[Oroquieta]].
 
Tan aliens es trobaven els carlins, soldats i mossos que acudien al clam de Carles, de l'apropament de Moriones, que ni tan sols havia col·locat llocs avançats que impedissin qualsevol sorpresa, i aquest oblit de les més elementals nocions de l'art militar, unit a la rapidesa amb què operà Moriones, feu que el desastre dels carlistes fos complet. La presència de les tres columnes d'atac del general Moriones produí un gran pànic i confusió entre les forces carlines, que, apressadament, tractaren d'organitzar-se. Després d'un intent de resistència per part d'un petit grup, comandat per un sergent, que s'avançà a l'encontre dels liberals, totes les forces carlistes es refugiaren en el caseriu. Moriones feu avançar l'[[artilleria]], i al tercer [[tret]] Carles, acompanyat d'un reduït seguici, abandonà el poble en precipitada fuga cap a [[Ilarregui]].
 
Les forces carlines resistiren inicialment, obligant Moriones a atacar dues vegades per aconseguir la victòria, que fou completa, perquè els carlins escaparen desordenadament envers els turons d'Ilarregui i [[Alcoz]], deixant 38 morts i 749 presoners en el camp. Carles, no tan solsnomés abandonà precipitadament Oroquieta als primers trets, sinó que, per camins dolents, entrà a França l'endemà.
 
Aquesta acció va tenir gran importància, perquè desmoralitzà els carlins i inicià el fracàs de la seva causa a Navarra.
336

modificacions