Viquipèdia

Ildefons Cerdà i Sunyer: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Etiquetes: Substitució editor visual
Línia 1:
{{Infotaula de persona}}pechos grandes
 
[[Fitxer:El Cerdà.jpg|thumb|300px|[[El Cerdà de la Garga|Mas Cerdà de la Garga]], a [[Centelles]], lloc de naixement d'Ildefons Cerdà]]
'''Ildefons Cerdà i Sunyer''' ([[Centelles]], [[Osona]], [[23 de desembre]] de [[1815]] – [[Caldas de Besaya]], [[Cantàbria]], [[21 d'agost]] de [[1876]]) fou un [[enginyeria|enginyer]], [[urbanista]], [[dret|jurista]], [[economista]] i [[polític]] [[Catalunya|català]], un home polifacètic que va escriure la ''Teoría general de la urbanización'', obra pionera de l'especialitat, que el fa ser considerat un dels fundadors de l'urbanisme modern.<ref>«Mentre que el mot ''urbanisme'' no apareix en francès fins al 1910 i els seus equivalents en alemany i anglès, ''städtebau'' i ''city planning'', es remunten a la fi del segle XIX, el mot ''urbanització'' –de fet ''urbanización''– i els seus derivats són explícitament proposats per Cerdà ja el 1867. Això demostra clarament el paper de precursor d'aquest, qui s'avança uns quants decennis a formulacions equivalents i amb iguals implicacions científiques.» [http://www.naciodigital.cat/opinionacional/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=272 Joaquim Torrent a www.naciodigital.com]</ref> El seu projecte més important va ser la reforma [[urbanisme|urbanística]] de la [[Barcelona]] del [[segle XIX]], coneguda com el [[Pla Cerdà]], i que va crear l'actual barri de l'[[Eixample de Barcelona|Eixample]].<ref name="ICerda">[http://www.icerda.es/index.php?subj=14&lang=1 Biografia a l'Institut Cerdà]</ref> Amb tot, Cerdà no va ser un triomfador; concentrat meticulosament en el seu treball, va tenir problemes familiars, el seu projecte d'eixample mai va ser ben vist pels estaments locals i va acabar arruïnat pels honoraris que l'Estat espanyol i [[Ajuntament de Barcelona|l'Ajuntament de Barcelona]] li devien. Va haver de passar un segle fins que no es va començar a reconèixer el seu llegat.<ref name="ICC"/>
 
==Biografia==
Va néixer al mas [[El Cerdà de la Garga|Cerdà de la Garga]],<ref>En algunes publicacions figura com a «mas El Serdà»</ref> una propietat que la seva família posseïa des del [[segle XIV]], a [[Centelles]] ([[Osona]]).<ref name="gencat">[http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_23739348_1.pdf Turisme de Catalunya: Exposició Cerdà]</ref> Va ser el quart fill –tercer dels nois– de sis germans, al si d'una família amb arrels documentades a la [[Plana de Vic]] des del [[1440]].<ref name="permanyer">Permanyer, Lluís: ''L'Eixample: 150 anys d'història''. Barcelona: Viena Edicions / Ajuntament de Barcelona, 2008. {{ISBN|978-84-8330-508-9}}</ref> Malgrat el seu ascendent rural, els Cerdà eren gent de món que havien lligat els seus interessos al comerç americà, un fet que sens dubte va estimular l'esperit obert i les inquietuds del jove Ildefons juntament amb la seva fe en el progrés.<ref name="gencat"></ref>
 
Destinat pel seu pare a la carrera eclesiàstica, va cursar estudis de llatí i filosofia al seminari de [[Vic]], ciutat on la seva família, de tradició liberal, s'hi va refugiar durant la [[Guerra dels Malcontents]] el [[1827]]. Després d'enfrontar-se amb el pare per canviar la seva orientació professional, el [[1832]] es va traslladar a [[Barcelona]], on va iniciar els estudis d'arquitectura, matemàtiques, nàutica i dibuix a l'[[escola de Llotja]]. No va obtenir el títol d'arquitecte i el setembre de [[1835]] es va traslladar a [[Madrid]] per estudiar a l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, on va obtenir el títol d'enginyer l'any [[1841]], després de moltes penúries econòmiques degudes a la manca de suport familiar.<ref name="permanyer"></ref>
 
El [[20 de juny]] de [[1848]] es va casar amb la pintora Magdalena [[Clotilde Bosch i Carbonell]], filla del banquer Josep Bosch i Mustich,{{sfn|Estapé|2001|p=102}} amb qui va tenir quatre filles: Pepita (1849), Rosita (1850), Sol (1851) i [[Clotilde Cerdà i Bosch|Clotilde]] (1861),<ref name="ICC">[http://icc.cat/index.php/content/download/49257/346939/file/viladevall_cerda.pdf Inventari de la documentació personal de Cerdà lliurada a l'[[Institut Cartogràfic de Catalunya]]]</ref> que va ser una coneguda instrumentista d'arpa.<ref>Simón Palmer, María del Carmen ([[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]]): [http://cvc.cervantes.es/obref/aih/pdf/09/aih_09_2_011.pdf ''Actas del IX Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas''] [[Instituto Cervantes]], agost de 1986</ref> La relació matrimonial no va funcionar bé i Clotilde, la filla menor, podria haver estat fruit de les relacions adúlteres de la seva esposa i Cerdà va excloure-la del testament. El [[1862]] el matrimoni es va separar com a conseqüència del naixement de [[Clotilde Cerdà i Bosch|Clotilde]] i el [[1864]] la seva esposa va marxar a Madrid.<ref name="ICC"/>
 
Amb la mort prematura dels seus dos germans, Ramon ([[1808]]-[[1837]]) i Josep ([[1806]]-[[1848]]), i del seu pare ([[1787]]-[[1844]]), va heretar un patrimoni molt important que li va permetre renunciar, el [[1849]], al seu càrrec oficial en Obres Públiques, reorientar la seva professió, entrar en política i dedicar «''mi fortuna toda entera, todo mi crédito, todo mi tiempo, todas mis comodidades, todas mis afecciones, y hasta mi consideración personal en la sociedad, a la idea urbanizadora''», com ell mateix descrigué.<ref name="permanyer"></ref>
 
Els últims dies de la seva vida, malalt i semiarruïnat perquè el govern li devia els honoraris de moltes de les feines realitzades, es va traslladar al balneari de [[Caldas de Besaya]], a [[Cantàbria]], on va morir el [[21 d'agost]] del [[1876]].<ref name="ICerda"></ref> El dia [[23 d'agost]] el diari ''La Imprenta'' va publicar una nota necrològica amb les paraules següents: «''El señor Cerdà era liberal y tenía talento, dos circunstancias que en el estado español perjudican y suelen crear muchos enemigos...''»<ref name="rueda"></ref> big dick
 
L'any [[1971]], coincidint amb la reimpressió de la seva ''Teoría general de la urbanización'', les seves despulles foren traslladades i enterrades al [[Cementiri del Sud-oest|Cementiri Nou]] de Barcelona.<ref name="enciclopedia">[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0017038 Biografia a [[Enciclopèdia Catalana]]]</ref>
 
==El polític==
Interessat per l'estudi de l'urbanisme, a [[Barcelona]] va entrar en contacte amb les doctrines del [[socialisme utòpic]] d'[[Étienne Cabet]] i del món utòpic del seu ''Voyage en Icarie'' ([[1840]]) i es va relacionar amb [[Narcís Monturiol]] i [[Ramon Martí i Alsina]].<ref name="gencat"></ref>
 
Tan bon punt va acabar els estudis, es va allistar a la milícia nacional formada per defensors dels ideals [[liberalisme|liberals]], on va arribar al grau de tinent de granaders.<ref name="enciclopedia"></ref>
 
La seva ideologia progressista el va dur a participar activament en la vida pública: va arribar a ser [[diputat a les Corts Espanyoles]] per Barcelona a les eleccions de [[1850]] –la legislatura va començar el [[18 de maig]] de [[1851]]–,<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDBuscHisDip?_piref73_1340033_73_1340032_1340032.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXDSS.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%2825080.NDIP.%29 Fitxa del Congrés dels Diputats] {{es}}</ref> formant part d'una candidatura progressista juntament amb [[Estanislau Figueras]], [[Pascual Madoz]] i [[Jacint Feliu Domènech]].
 
Durant el [[Bienni Progressista]] va esdevenir [[comandant]] del batalló de sapadors de la milícia nacional. Després d'aquest període, el [[1854]] va ingressar com a regidor a l'[[Ajuntament de Barcelona]].<ref name="enciclopedia"></ref>
 
Va ser a la [[dècada del 1850]] quan el Cerdà urbanista prengué una major consciència social i fixà les bases del seu futur [[Pla Cerdà|projecte]], en veure com la ciutat, constreta i ofegada per les muralles que l'envoltaven, no podia créixer físicament ni higiènicament.<ref name="rueda">Rueda, Salvador (Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona / [[Generalitat de Catalunya]]): [http://www.gencat.net/mediamb/revista/rev30-4.htm «Ildefons Cerdà: Personalitat i ideologia»], a ''Revista de Medi Ambient'', núm. 30, octubre del 2001</ref> Sensibilitzat per les condicions de vida a la ciutat i pels problemes de les classes obreres, va encapçalar la mobilització que va entrar a la [[Casa de la Ciutat (Barcelona)|Casa de la Ciutat]] de Barcelona, el [[3 de juliol]] de [[1855]], per recuperar la bandera que havia estat arrabassada a les ''Asociaciones Obreras'' que estaven generant una forta inestabilitat social. Aquesta actuació li va generar enemistats amb les classes dominants, però va ser motiu perquè acompanyés una delegació de treballadors barcelonins que anà a Madrid a discutir els problemes de l'associacionisme obrer amb [[Manuel Alonso Martínez]], ministre de Foment del govern [[Espartero]].<ref name="permanyer"></ref> L'any següent, [[1856]], fou destituït de l'Ajuntament barceloní pel capità general [[Juan Zapatero y Navas|Zapatero]] i va ser empresonat en dues ocasions.<ref name="rueda"></ref> Entre [[1864]] i [[1866]] va tornar a ser regidor a l'Ajuntament de Barcelona.
 
La [[revolució de 1868]] el va portar novament a la vida pública i va ingressar en el [[Partit Republicà Democràtic Federal]]. Militant del sector moderat del federalisme, fou elegit diputat per sufragi popular a les eleccions de [[1871]] pel districte electoral de [[Centelles]], del partit judicial de [[Vic]], i a la sessió de constitució de la Corporació va ser nomenat vicepresident<ref>El president de la [[Diputació de Barcelona]], [[Benet Arabio i Torres]], comptava amb [[Francesc Sunyer i Capdevila]] i Ildefons Cerdà com a vicepresidents</ref> de la [[Diputació de Barcelona]], des d'on va contribuir a proclamar la [[Primera República Espanyola|primera república]] el [[1873]].
 
El mes de maig de 1873 va dimitir el president [[Benet Arabio i Torres]], en conseqüència Cerdà va passar a ocupar la presidència de la Diputació fins al gener de [[1874]], data en què el Capità General de Catalunya va dissoldre la Corporació com a conseqüència del cop d'Estat del [[Manuel Pavía|general Pavía]]. En aquest període hi va haver un rebrot de la [[Tercera Guerra Carlina|guerra carlina]] i la «Junta de Salvació i Defensa de Catalunya» va organitzar una milícia ciutadana d'homes d'entre 20 i 40 anys. El govern de Madrid no hi va donar la seva aprovació però, amb tot, es varen organitzar quatre batallons de «Guies de la Diputació».
 
Cerdà va formar part de la Junta d'Obres del [[Port de Barcelona]] i va intervenir a la [[proclamació de l'Estat Català]] de caràcter federalista i republicà de [[1873]].<ref>[http://www.diba.es/ladiputacio/organs/historiapresidents.asp Biografia dels Presidents de la Diputació de Barcelona]</ref>
 
==Trajectòria professional==
[[Fitxer:PlaCerda1859b.jpg|250px|thumb|Plànol del projecte d'eixample (1859)]]
Va iniciar la seva vida professional com a enginyer estatal a la prefectura d'Obres Públiques i, entre [[1839]] i [[1849]], va ser destinat a realitzar treballs a [[Múrcia]], [[Terol]], [[Tarragona]], [[València]], [[Girona]] i [[Barcelona]], on participà en les obres del primer [[Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró|ferrocarril Barcelona-Mataró]]. Aquesta feina el fa interessar-se per les aplicacions de la [[màquina de vapor]] al nou i revolucionari sistema de locomoció que representava el [[ferrocarril]].<ref name="permanyer"></ref>
 
Com a [[arquitecte]], va dedicar-se, amb el seu rigor característic, a realitzar esforços analítics ingents de caràcter [[estadística|estadístic]], i síntesis gràfiques, amb propostes d'habitatges per a diverses categories socials i amb diferents graus de complexitat, des de la casa aïllada fins a la col·lectiva.
 
En el seu vessant com a [[jurista]], Cerdà, en les seves propostes per a les ciutats de [[Madrid]] i Barcelona, va propiciar una nova legislació, però es va trobar mancat de precedents, tant pel que feia a la legislació estatal com a l'estrangera. A ''Cuatro palabras sobre el Ensanche'' ([[1861]]) va desenvolupar extensament el sistema de compensació i la tècnica de reparcel·lació com a mitjà per aconseguir una justa distribució dels beneficis i de les despeses del planejament urbanístic entre els propietaris i l'obtenció de terrenys regulars i edificables en proporció a la parcel·la aportada, sistema inclòs més tard en el Projecte de llei de [[Manuel Posada Herrera|Posada Herrera]] i incorporat un segle després a la ''Ley del Suelo'' de [[1956]].
 
Com a [[economia|economista]], Cerdà va establir les normes de la infraestructura, les de la divisió de la propietat i les d'atribució de les parcel·les del terreny de la Barcelona nova.<ref name="rueda"></ref>
 
En el camp de les [[ciències socials]] va tractar de solucionar els problemes de la concentració demogràfica de les ciutats i del desenvolupament industrial en la seva obra ''Teoría general de la urbanización''. En aquest tractat va plantejar les teories que en gran part ja havia aplicat amb anterioritat al Projecte de Reforma Interior i Eixample de Barcelona. Hi inclou una valoració de les condicions de vida de les classes populars, amb una aproximació a l'estudi de les desigualtats socials en la salut, on mesura les diferències d'esperança de vida segons la classe social. Idelfons Cerdà va desenvolupar un autèntic estudi [[sociologia|sociològic]] com apèndix a la seva ''Teoría general de la Urbanización'', ja que va considerar els obrers planificables com el seu projecte d'eixample de Barcelona, i solament ens va llegar xifres, deixant enrere els batecs del cor de la massa obrera, que forçosament hagué de recollir en les seves recerques socials.<ref>Vicens i Vives, Jaume i Llorens, Montserrat. "Industrials i polítics (segle XIX)", Barcelona, 1991, volum 11 de la col·lecció Història de Catalunya. Biografies catalanes.</ref>
 
Segons les seves xifres podem comptabilitzar el nombre d'[[obrer]]s que existien a Barcelona en aquell temps: dels 54.000 obrers, uns 6.500 podien considerar-se "distingits", això és, que podien vestir-se i educar-se bé. Els altres eren jornalers de torn. Cerdà va establir que els dies de jornal a Barcelona eren, anualment, de 269, i que el sou mitjà diari de l'obrer era de 8,55 rals. Només els més destres, generalment casats, superaven aquestes xifres salarials. Comparant els ingressos i les despeses, resulta que només un obrer col·locat en una fàbrica tèxtil, com a teixidor de primera o segona categoria, podia atendre les despeses del seu matrimoni. Però immediatament que sobrevenia la quitxalla amenaçava el dèficit, i amb ell els neguits i les preocupacions. Tot això sense comptar amb les malalties o l'accident imprevist. L'atur forçós per malaltia o accident imprevist significava la paralització dels afers i la desatenció de les despeses del matrimoni.<ref>Ildefons Cerdà. "Monografía estadística de la clase obrera de Barcelona en 1856", Madrid, 1867, segon volum de la ''Teoría general de la urbanización''.</ref>
 
==El Pla Cerdà==
{{principal|Pla Cerdà}}
L'obra més important i la més reconeguda internacionalment és el seu pla d'eixample per a la ciutat de Barcelona. Nascut enmig de la polèmica per la seva imposició des del govern d'Espanya en contra de la voluntat del consistori municipal, va ser aprovat el juny de [[1859]] i es va començar a desplegar un any més tard.
 
===El nou llenguatge de Cerdà===
El pla va aportar la classificació primària del territori: les «vies» i els espais «intervies». Les primeres constitueixen l'espai públic de la mobilitat, de la trobada, del suport a les xarxes de serveis ([[aigua]], [[Clavegueram|sanejament]], [[gas]]…), l'arbrat (més de 100.000 arbres al carrer), l'enllumenat i el mobiliari urbà. Els «intervies» (illa, mansana, bloc o quadra) són els espais de la vida privada, on els edificis plurifamiliars s'apleguen en dues rengleres al voltant d'un pati interior a través del qual tots els [[habitatge]]s (sense excepció) reben el sol, la llum natural, la ventilació i la ''joie de vivre'', com demanaven els [[Moviment higienista|moviments higienistes]].
 
Cerdà defensava l'equilibri entre els valors urbans i els avantatges rurals: «Ruralitzeu allò que és urbà, urbanitzeu allò que és rural» és el missatge que llança al començament de la seva ''Teoría general de la urbanización''.
 
===Estructura del Pla Cerdà===
[[Fitxer:Cerda-avantprojecteEixample-1955.jpg|thumb|Secció d'un carrer de l'eixample tal com figurava al projecte]]
Del plànol proposat per Cerdà per a la ciutat en destaca una previsió de creixement optimista i il·limitada, l'absència programada d'un centre privilegiat, el seu caràcter matemàtic, geomètric i amb una visió científica.<ref name="montaner"/> Obsessionat pels aspectes higienistes que tant havia estudiat, la seva estructura aprofita al màxim la direcció dels vents per facilitar l'oxigenació i la neteja de l'atmosfera.<ref name="vanguardia">Navarro, Núria: «L'inventor de Barcelona: 150 anys de l'Eixample», a ''El Periódico: Quadern del Diumenge'', 7-6-2009</ref>
 
A més dels aspectes higienistes, a Cerdà li preocupa la [[mobilitat]]. Defineix una amplària de carrers absolutament inusitada, en part per fugir de la densitat inhumana en què vivia la ciutat, però també pensant en un futur motoritzat, amb uns espais propis separats dels de convivència social, que reservava per a les zones interiors.<ref>Bohigas, Oriol: «[http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/108802/170606 En el centenario de Cerdà]», a ''Cuadernos de Arquitectura'', núm. 34, 1958</ref>
 
Incorpora el traçat de les [[ferrocarril|línies ferroviàries]] que tant l'havien influït en la seva visió de futur quan va visitar [[França]], si bé és conscient que han d'anar soterrades, i es preocupa que cada barri tingui una zona dedicada a edificis públics.<ref name="montaner">Montaner, Josep Maria: «[http://www.raco.cat/index.php/Catalonia/article/view/92714 Ildefons Cerdà y la Barcelona moderna]», a ''Catalònia Cultura'', núm. 3, 1978, pàgs. 44-45</ref>
 
La solució formal més destacada del projecte fou la incorporació de la [[mansana]] o illa de cases; la seva forma crucial i absolutament singular respecte a les altres ciutats europees ve marcada per la seva estructura quadrada de 113,33 metres amb uns xamfrans de 45°.<ref name="montaner"/>
 
===Geometria de l'Eixample ===
[[Fitxer:CruillesCerda2.jpg|250px|thumb|dreta|Esquema del funcionament de les cruïlles inclòs al Pla Cerdà]]
La [[Pla hipodàmic|quadrícula de Cerdà]] preveia carrers de 20, 30 i 60 metres d'amplada. Les illes de cases tenien construccions en només dos dels seus quatre costats, la qual cosa donava una densitat de 800.000 persones. Amb el disseny original, l'eixample s'hauria ocupat totalment cap al [[1900]],<ref>Bohigas, Oriol: ''Barcelona entre el pla Cerdà i el barraquisme''. Barcelona: Edicions 62, 1963</ref> si bé tant el mateix Cerdà com, posteriorment, algunes accions especuladores varen densificar-lo substancialment.
Cerdà proposa l'«Eixample il·limitat», una quadrícula regular i impertorbable al llarg de tot el traçat urbà. A diferència d'altres propostes que trencaven el seu ritme repetitiu per encabir-hi espais verds o serveis, la proposta de Cerdà els engloba internament, cosa que li permet fixar una repetició contínua en el pla amb la capacitat d'alterar-ho quan convingui.<ref>Babiano i Sànchez, Eloi: ''Antoni Rovira i Trias: Arquitecte de Barcelona''. Barcelona: Viena Edicions / Ajuntament de Barcelona, 2007. {{ISBN|978-84-8330-435-8}}</ref>
 
La visió de l'enginyer era de creixement i modernitat; la seva genialitat el fa anticipar-se als futurs conflictes de circulació urbana, 30 anys abans d'inventar-se l'[[automòbil]].<ref name="vanguardia"/> Convençut de l'expansió del ferrocarril individual va escriure premonitoriament "no trobareu un sol home urbà que no volgués veure el tren funcionant per l'interior de les urbs, per tots els carrers, per davant de casa seva, per tenir-lo constantment a la seva disposició".<ref name="permanyer"/>
[[Fitxer:Eixample01-ca.jpg|172px|thumb|100px| Esquema de la llum solar de les mansanes]]
 
Cerdà desplega el traçat sobre la columna vertebral que suposa la [[Gran Via de les Corts Catalanes|Gran Via]]. Treballa amb mòduls de 10 x 10 mansanes (que Cerdà considera un districte) i que es corresponen amb les cruïlles principals ([[plaça de les Glòries Catalanes]]; plaça de Tetuan; plaça de la Universitat), amb un carrer més ample cada cinc (carrer de la Marina; la [[via Laietana]], que travessaria la ciutat vella 50 anys més tard; carrer d'Urgell). Amb aquestes proporcions, així com la resultant de la mida de la mansana, Cerdà aconsegueix ubicar un dels carrers amples que baixen de mar a muntanya a cada banda de la ciutat vella (carrer d'Urgell i [[passeig de Sant Joan]]) amb 15 mansanes al mig.
===Excepcions a la regularitat===
[[Fitxer:Cerda-quadricula_eixample_compara.jpg|thumb|esquerra|250px|Projecció del mòdul 10 fet servir per Cerdà per al traçat de les vies principals i diagonals; en vermell, antics camins que han sobreviscut a la trama Cerdà]]
Cal esmentar especialment el disseny del [[passeig de Gràcia]] i de la [[rambla de Catalunya]], on a fi de respectar l'antic camí de [[Gràcia]] i el vessant natural de les aigües –d'aquí el nom de [[rambla]]– va traçar només dues vies consecutives d'amplada especial on en realitat, atenent al tramat de 113,3 m, hi hauria d'haver tres carrers. A més, el passeig de Gràcia, per tal de respectar l'antic traçat, no és exactament paral·lel a la resta dels carrers, per la qual cosa les mansanes existents entre les dues vies esmentades, si bé són de disseny ortogonal amb xamfrans, presenten irregularitats que els donen forma de [[trapezi]].
 
A tot això cal afegir la presència d'algunes vies de caràcter especial que no segueixen el traçat reticular sinó que el travessen en diagonal, com ara la mateixa [[avinguda Diagonal]], la [[avinguda Meridiana|Meridiana]] o el [[avinguda del Paral·lel|Paral·lel]], i altres que van ser traçades respectant l'existència d'antigues vies de comunicació amb els pobles veïns.
 
===L'oposició al Pla Cerdà i el menyspreu a l'autor===
Ja abans de la seva aprovació va comptar amb l'oposició municipalista. El grup dominant de Barcelona va actuar en contra del pla de la mateixa manera que ho va fer contra les creixents protestes populars. El caràcter antiautoritari, antijeràrquic, igualitari i racionalista del pla topava directament amb la visió de la burgesia, que preferia tenir com a referent de nova ciutat [[París]] o [[Washington D.C.|Washington]], amb una arquitectura de caràcter més particularista.<ref name="cirici">{{ref-publicació |cognom=Cirici Pellicer |nom=Alexandre |article=Significación del Plan Cerdá |llengua=castellà |consulta= 27 març 2011 |publicació=Cuadernos de Arquitectura |exemplar=núm. 35 |data=1959}}</ref>
 
La figura de Cerdà també va generar antipaties entre els arquitectes, ja que no podien perdonar l'afront que havia significat adjudicar una responsabilitat urbanística a un enginyer. Cerdà va patir una campanya de desprestigi personal farcida de llegendes i mentides. No va servir de res que fos d'una nissaga catalana originària del [[segle XV]], ni que hagués proclamat la república federal catalana des del balcó de la [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]], perquè s'acabés difonent que «no era català».<ref name=monument>{{ref-publicació |cognom=Permanyer i Llagós |nom=Lluís |enllaçautor=Lluís Permanyer i Llagós |article=Cerdà se quedó sin este monumento |url=http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2009/06/04/pagina-10/78121030/pdf.html?search=El%20fracasado%20monumento%20a%20Cerd%C3%A0 |llengua=castellà |consulta= 27 març 2011 |publicació=La Vanguardia |data=28-05-2009 |pàgines=Vivir, pàg.10 }}</ref>
 
Institucionalment també va ser menyspreat. El concurs de l'eixample fixava l'adjudicació del nom del guanyador a un carrer principal de la trama. A Cerdà li va estar negat fins a la [[dècada del 1960]], en què la plaça Cerdà pren el seu nom. Es tracta d'una plaça fora de la trama cerdaniana, amb una marginalitat urbanística destacada fins fa poc temps i recordada pel constants problemes d'inundacions per un mal disseny del clavegueram, curiosament una de les màximes preocupacions d'Ildefons Cerdà. De la mateixa manera, li va estar negat un monument dissenyat el [[1889]] per [[Pere Falqués]] i que l'alcalde [[Francesc de Paula Rius i Taulet|Rius i Taulet]] no va voler tirar endavant.<ref name=monument/>
 
==Principals obres==
*1859 – ''Teoría de la construcción de las ciudades'', vol. 1. Barcelona, 1859. Reeditat el 1991 pel Ministerio para las Administraciones Públicas, l'Ajuntament de Barcelona i l'Ayuntamiento de Madrid. {{ISBN|84-7088-583-9}}.
*1861 – ''Teoría de la construcción de las ciudades'', vol. 2. Madrid, 1861. Reeditat el 1991 pel Ministerio para las Administraciones Públicas, l'Ajuntament de Barcelona i l'Ayuntamiento de Madrid. {{ISBN|84-7088-586-3}}.
*1863 – ''Teoría del enlace del movimiento de las vías marítimas y terrestres.''
*1867 – ''Teoría general de la urbanización y aplicación de sus principios y doctrinas a la reforma y ensanche de Barcelona''. Madrid: Imprenta Española, 1867. Reeditat per l'Instituto de Estudios Fiscales, 1968-1971.
*1867 – ''Monografía estadística de la clase obrera en Barcelona, en 1856: Espécimen de una estadística funcional de la vida urbana, con aplicación concreta a dicha clase''. Es va publicar com un apèndix de la ''Teoría general de la urbanización''.<ref>Carrasco, Cristina: ''Tiempos, trabajos y género''. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2001. {{ISBN|84-475-2646-1}}</ref>
*? – ''Teoría general de la rurización''.
 
==Fons personal==
La documentació personal i cartogràfica d’Ildefons Cerdà, conservada a l’[[Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona]] (AHCB), procedeix del donatiu que el Col·legi d’Enginyers, Canals i Ports va fer a l’Ajuntament de Barcelona, el 27 de setembre de 1979.
 
La col·lecció cartogràfica del Llegat Cerdà, dipositada a la secció de Gràfics de l’AHCB, és una font insubstituïble per aprofundir en el coneixement sistemàtic d'algunes de les característiques del territori del Pla de Barcelona. Consisteix en un conjunt de 56 plànols originals de gran format que abasten el territori a urbanitzar i que proporcionen una informació detallada sobre l'espai situat entre el recinte emmurallat de Barcelona, la muntanya de Montjuïc i els nuclis suburbans del Pla.
La sèrie de documentació personal la integren un total de 32 textos, catorze autobiogràfics i divuit urbanístics. Aquesta documentació abasta un període cronològic que s’estén entre 1841 i 1876.
 
== Any Cerdà ==
Una de les fites en la recuperació i la recerca de la figura d'Ilfefons Cerdà fou l'exposició celebrada l'any 1976 amb motiu del centenari de la seva mort l'any 1976 a la Universitat de Barcelona, per Arturo Soria i Salvador Tarragó.
 
L'Any Cerdà es va inaugurar l'11 de juny de 2009, data en què es van complir els 150 anys de l'aprovació inicial del Pla Cerdà, per part del Ministerio de Fomento. La conferència dels urbanistes [[Manuel de Solà-Morales]] i [[Peter Hall]] al Saló de Cent de l'[[Ajuntament de Barcelona]], va donar el tret de sortida oficial a aquesta celebració.
 
El gruix del programa es va posar en marxa a la tardor amb la inauguració de dues de les exposicions principals del programa: ''Cerdà i la Barcelona del futur'' al [[CCCB]] comissariada per Joan Busquets y Miquel Coromines, ''L'Eixample Cerdà, 150 anys de modernitat'' a les [[Drassanes]], organitzada per la Fundació Urbs i Territori Ildefons Cerdà (FUTIC) i l'exposició ''Cerdà i Barcelona. La primera metròpoli 1853-1897'', al [[Museu d'Història de Barcelona]]. També a la tardor es va dur a terme la campanya de comunicació "Barcelona 2159" per tal de donar a conèixer a un públic més ampli l'efemèride i especialment els continguts del programa Any Cerdà.
 
L'exposició Mostra Cerdà. Urbs i territori celebrada del setembre del 1994 al gener de 1995 agluttinava els principals especialistes sobre Cerdà. Fou comissariada per l'enginyer [[Albert Serratosa i Palet|Albert Serratosa]], i dirigida per l'arquitecte [[Salvador Tarragó i Cid|Salvador Tarragó]] amb el patrocini del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.
 
En el desenvolupament d'aquest any temàtic van merèixer una atenció especial, a més a més dels actes i exposicions previstos i programats fins al juny de 2010, la posada en marxa d'un programa educatiu i la difusió de l'Any Cerdà a través del web.<ref name="icub09">{{citar ref |cognom = |nom = |títol =Memòria ICUB 2009 |editorial =Ajuntament de Barcelona |lloc =Barcelona |data =2010 |pàgines = |url = |consulta = 13 gener 2013 |isbn = }}</ref>
 
== Vegeu també ==
* [[Urbanisme de Barcelona]]
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Bibliografia ==
{{refbegin}}
* {{ref-llibre|cognom=Babiano i Sànchez|nom=Eloi|títol=Antoni Rovira i Trias: arquitecte de Barcelona|lloc=Barcelona|editorial=Viena : Ajuntament de Barcelona|any=2007|isbn=9788483304358}}
* Bassols, M.: «Ildefons Cerdà davant l'ordenació jurídica de l'urbanisme: Aportacions i anticipacions», dins les actes de les I Jornades Internacionals «Cerdà, urbs i territori», 1995.
* {{ref-llibre|cognom=Bohigas|nom=Oriol|enllaçautor=Oriol Bohigas i Guardiola|títol=Barcelona: entre el pla Cerdà i el barraquisme|lloc=Barcelona|editorial=Edicions 62|any=1963}}
* {{ref-llibre|cognom=Cerdà|nom=Ildefons|enllaçautor=Oriol Bohigas i Guardiola|títol=Cerdà: urbs i territori: una visió de futur: catàleg de la mostra Cerdà, urbs i territori : setembre 1994-gener 1995 : Barcelona|lloc=Barcelona|editorial=Fundació Catalana per a la Recerca ; Madrid : Electa|any=1994|isbn=8481560677}}
* {{ref-llibre|cognom=Estapé|nom=Fabià|enllaçautor=Fabià Estapé|títol=Vida y Obra de Ildefonso Cerdá|lloc=Barcelona|editorial=Península|any=2001|isbn=9788483073605|url=https://books.google.cat/books?hl=ca&id=kFPaAAAAMAAJ}}
* {{ref-llibre|cognom=Fabre|nom=Jaume|títol=Burgesa i revolucionària : la Barcelona del segle XX|lloc=Barcelona|editorial=Flor del Vent|any=2000|isbn=8489644489|cognom2=Huertas|nom2=Josep Maria}}
* Grau, Ramon i Montaner, Carme (editors): ''Estudis sobre la cartografia de Barcelona, del segle XVIII al XXI: Els mapes d'una ciutat en expansió''. Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2014. {{ISBN|978-84-9850-603-7}}
* Soria, Arturo: «Actualidad de la Teoría de Cerdà», dins les actes de les I Jornades Internacionals «Cerdà, urbs i territori», 1995.
* [[Lluís Permanyer|Permanyer, Lluís]]. ''L'Eixample: 150 anys d'història''. Barcelona: Viena Edicions / Ajuntament de Barcelona, 2008. {{ISBN|978-84-8330-508-9}}.
{{refend}}
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://w151.bcn.cat/opac/doc?q=%28+%2BIldefons+%2BCerd%C3%A0+%2Bi+%2BSunyer+%29+&start=0&rows=1&sort=msstored_fld81%20asc&fq=mssearch_archive&fv=Arxiu+Hist%C3%B2ric+de+la+Ciutat+de+Barcelona Fons Ildefons Cerdà de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona]. Catàleg en línia
*[http://w110.bcn.cat/ArxiuHistoric/Continguts/Documents/Fitxers/Cerd%C3%A0%20i%20Sunyer,%20Ildefons%20%285D.18%29.pdf Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona]. Fons documentals: inventaris en format pdf. Fons privats
*[http://web.archive.org/20090501062202/www.geocities.com/medit1976b/cerda.htm Arquitectura Barcelona] Biografia, articles i notícies d'actualitat sobre Cerdà
*[http://www.anycerda.com Web de l'any Cerdà (2009-2010)]
*[http://www.barcelonametropolis.cat/ca/page.asp?id=33&tagId=166 Quinze articles sobre Ildefons Cerdà, la seva feina i el seu patrimoni a la ciutat de Barcelona], [[Barcelona Metròpolis]], tardor 2009.
* [https://casescerda.wordpress.com Estudi històric de les Cases Cerdà. 2015 © Elena Moral i Cynthia Emmi]
 
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions
|títol=President de la [[Diputació de Barcelona]]<br />[[Fitxer:Escudo de la provincia de Barcelona.svg|40px|Escut de la província de Barcelona]]
|abans=[[Benet Arabio i Torres]]
|després=[[Melcior Ferrer i Bruguera]]
|anys=[[1873]] – [[1874]]}}
{{Finalitza taula}}
 
{{Article de qualitat}}
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Cerda Sunyer, Ildefons}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Ildefons_Cerdà_i_Sunyer»