Saltiri (llibre): diferència entre les revisions

[[Fitxer:Saltiri anglocatalà f93r.jpg|miniatura| Pàgina del ''[[Saltiri anglocatalà]]'']]A partir del [[segle VII]] van proliferar els saltiris o [[breviari]]s com a exemple de devoció entre les classes altes, al mateix temps que guiaven les oracions familiars. Els llibres, en llatí, estaven extensament il·luminats amb miniatures i podien contenir, a part dels [[salm]]s, altres aspectes de la fe cristiana com a complement.<ref>{{GEC|0236037|saltiri 2}}</ref> Entre els més antics, hi ha el saltiri d'[[Ingeborg de Dinamarca (reina de França)|Ingeborg]] (1157-1237), l'esposa del rei francès [[Felip II de França|Felip August]] o el de [[Blanca de Castella i d'Anglaterra|Blanca de Castella]], cap a l'any 1235.<ref>{{Ref-llibre|cognom=García Marsilla|nom=Juan Vicente García|capítol=El naixement del gòtic|títol=Història de l'art medieval|data=2002|editorial=Universitat de València|lloc=València|pàgines=267|isbn=9788437054803}}</ref> Al principi del {{Segle|XIV}} la nissaga dels Bassa va introduir a Catalunya la pintura italogòtica i va realitzar el llibre d'hores de [[Maria de Navarra]] i acabar les miniatures de l'anomenat ''[[Saltiri anglocatalà]]'', inacabat des del {{segle|XIII}}.{{Sfn|Marsilla|2002|p=289}}<ref>{{Ref-publicació|cognom=Alcoy|nom=Rosa|article=El 'Saltiri anglocatalà de París' (6/14 Tresors pintura gòtica)|publicació=Grup Enciclopèdia Catalana|url=http://grupenciclopedia.cat/blog/saltiri-anglocatala-paris-614-tresors-pintura-gotica/|data=2017-10-25}}</ref> De la mateixa època data el saltiri de fra [[Romeu Sabruguera]], un dels primers traduït al català des de l'occità i que va influenciar altres saltiris medievals.<ref>{{Ref-publicació|url=http://www.visat.cat/literatura-universal-catala/cat/autor/142/0/-/la-biblia.html|article=Història de la traducció bíblica al català|consulta=2018-10-11|nom=Armand|cognom=Puig i Tàrrech|enllaçautor=Armand Puig i Tàrrech|publicació=Visat|data=octubre 2008}}</ref>