Viquipèdia

Henri Philippe Pétain: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Correcció de maltraduccions.
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula de polític}}
'''Henri Philippe Benoni Omer Joseph Pétain''' ([[Cauchy-a-la-Tour]], [[Pas de Calais]], [[24 d'abril]] de [[1856]] – [[L'Île-d'Yeu]], [[23 de juliol]] de [[1951]]), generalment conegut com a '''Philippe Pétain''' o '''Mariscal Pétain''', fou un general i heroi de guerra [[França|francès]] durant la primera guerra mundial, més tard [[Cap d'Estat]] de la [[França de Vichy]], del [[1940]] al [[1944]].<ref name="gec">{{GEC|0050570|Henri-Philippe-Omer Pétain}}</ref> A causa del seu lideratge militar durant la [[Primera Guerra Mundial]], fou considerat com a un heroi a França, però les seves accions durant la [[Segona Guerra Mundial]] provocaren que fos jutjat i sentenciat a mort per [[traïció]], que li fou commutada per cadena perpètua per [[Charles de Gaulle]]. En la França actual, és considerat, generalment com a, un traïdor, i el ''pétainisme'' és un terme pejoratiu per a determinades polítiques [[reaccionari|reaccionàries]]. Durant la seva etapa com a cap d'estat francès també ostentà el càrrec de [[copríncep d'Andorra|copríncep]] d'[[Andorra]].
 
== Biografia==
Fill d'una família de camperols catòlics, el [[1876]] ingressà a l'[[Acadèmia Militar de Saint-Cyr]] i el [[1887]] a l{{'}}''École Supérieure de Guerre'' de [[París]], on hiva donariarebre classes des del [[1906]]. En les seves lliçons es mostrava favorable als desplegaments tàctics defensius i al desenvolupament de les línies fortificades. El [[1912]] assolí la graduació de [[coronel]].
 
===Primera Guerra Mundial ===
En esclatar la Primera Guerra Mundial el [[1914]] estava pendent de retirar-se, però l'ascendiren a general, i, amb el comandament del II Exèrcit francès, va intervenir en la victòria de Xampanya, el setembre de 1915, i l'any següent en la defensa de Verdun, on comptà en les seves files amb el futur general [[Charles de Gaulle]].<ref name="gec"/>
 
La forma en què dirigí les operacions militars d'aquesta batalla, que va durar deu mesos, li van fer guanyar el respecte i l'admiració dels francesos. Gràcies a això, quan mesos més tard el descontentament i desencoratgement de les tropes provocà una sèrie d'amotinaments, fou nomenat comandant en cap de l'exèrcit en substitució de [[Robert-Georges Nivelle]], que havia fracassat en l'ofensiva del ''Chemin des Dames''. Va millorar les condicions de vida dels soldats, encara que reprimí amb duresa els amotinats, reorganitzà la institució i tornà la confiança a les tropes.
Línia 14:
===Guerra del Rif===
[[Fitxer:Philippe Pétain (en civil, autour de 1930).jpg|200px|thumb|Henri Philippe Pétain vers el 1930]]
No tornà a entrar en acció fins al [[1925]], quan fou enviat al [[Marroc]] per a combatre en la [[Guerra del Rif]] al [[rif]]eny [[Abd el-Krim]], a qui va sotmetre el 1926.<ref name="gec"/> Posteriorment fou inspector general de l'Exèrcit, ministre de Guerra en el govern de [[Gaston Doumergue]] i, el 1939, ambaixador en l'[[Espanya]] de [[Francisco Franco|Franco]].
 
===Segona Guerra Mundial ===
Després de la [[Batalla de França|derrota del maig de 1940]] de l'exèrcit francès davant de l'alemany, fou nomenat ministre d'Estat i vicepresident del consell de ministres del govern de [[Paul Reynaud]]. Quan aquest va dimitir, es va fer càrrec de la presidència i hagué de negociar l'[[Armistici del 22 de juny de 1940|armistici amb els alemanys]] a [[Compiègne]].<ref name="gec"/>
 
Més tard es va reunir amb [[Adolf Hitler]] a [[Montoire]], iamb pactàqui ambva ellpactar un règim de [[col·laboració]].<ref name="gec"/> Va traslladar la capital del nou estat a [[Vichèi|Vichy]] (la [[França de Vichy]]), adoptà el títol de Cap d'Estat (i no pas el de [[President de la República francesa]]), i l'Assemblea li va donar poders plens per a governar la França no ocupada. Arribat aquest punt, el llavors Cap d'Estat va començar una "Revolució nacional" sota el lema «Treball, família, pàtria»,<ref name="gec"/> semblant en molts aspectes al govern autoritari, catòlic i tradicionalista del general Franco a Espanya i de Salazar a Portugal. Durant la seva estada com a ambaixador davant el govern de Franco a Espanya en 1939-1940, el mateix Pétain va admirar el seu règim.
 
Durant l'estiu de 1940, Pétain comptava amb el suport de bona part de la població francesa, convençuda que havia salvat França de la destrucció total. Tanmateix, restà en evidència quan [[Charles de Gaulle]] inicià les crides a la [[Resistència francesa|Resistència]] des de Londres i quan els alemanys ocuparen, de fet, tota França.
 
AcceptàVa acceptar convertir-se en [[policia]] dels invasors, adoptàadoptant una actitud passiva (o sovint activa) davant les deportacions de jueus i donàdonant suport al reclutament de soldats francesos per a combatre amb uniforme alemany en el front rus ([[Divisió Carlemany]]).
 
===Caiguda i condemna ===
El [[desembarcament de Normandia]] el [[1944]] i l'ofensiva posterior provocaren el col·lapse del seu règim. Presoner dels alemanys, va ser conduït al castell de [[Sigmaringen]] a Alemanya amb [[Pierre Laval]] i d'altres col·laboradors. Quan va caure el [[Tercer Reich]], es va refugiar a [[Suïssa]] abans d'entregar-se a les autoritats franceses. Fou jutjat sota acusació d'alta traïció i condemnat a mort. NogensmenysNo obstant, [[Charles de Gaulle]] li va commutar per cadena perpètua,<ref name="gec"/> en atenció als seus serveis durant la [[Primera Guerra Mundial]] i a la seva edat (89 anys el 1945). Fou confinat a [[l'Île-d'Yeu]], on va morir el [[1951]].
 
== Llista dels governs de Pétain fins al 1942 ==
{{MT|data=febrer de 2013}}
===Primer govern de Pétain, 16 de juny - 12 de juliol de 1940===
[[Fitxer:VichyFlag.svg|dreta|200px|thumb|[[Estendard]] presidencial de la [[França de Vichy]].]]
 
* '''Philippe Pétain''' - [[Cap d'estat]] i [[President]] del [[consell de ministres|Consell]].
* [[Camille Chautemps]] - Vicepresident del Consell .
* [[Paul Baudoin]] - Ministre d'Afers Exteriors.
* [[Maxime Weygand]] - Ministre de Defensa Nacional.
* [[Louis Colson]] - Ministre de la Guerra.
* [[Charles Pomaret]] - Ministre d'Interior.
* [[Yves Bouthillier]] - Ministre de Finances i Comerç.
* [[André Février]] - Ministre de Treball.
* [[Charles Frémicourt]] - Ministre de Justícia.
* [[François Darlan]] - Ministre de Marina Mercant i Militar.
* [[Bertrand Pujo]] - Ministre de l'Aire.
* [[Albert Rivaud]] - Ministre d'Educació.
* [[Jean Ybarnegaray]] - Ministre de Família i Veterans Francesos.
* [[Albert Chichery]] - Ministre de d'Agricultura i Subministrament.
* [[Albert Rivière]] - Ministre de Colònies.
* [[Ludovic-Oscar Frossard]] - Ministre de Treball Públic i Transmissions.
 
'''Canvis'''
* [[23 June|23 de juny]] - [[Adrien Marquet]] i [[Pierre Laval]] accedeixen al Gabinet com a Ministres d'Estat.
* [[27 June|27 de juny]] [[1940]] - [[Adrien Marquet]] succeeix Pomaret al Ministeri de l'Interior. [[André Février]] succeeix Frossard al Ministeri de Transmissions. Frossard reté el Ministeri de Treball Públic. [[Charles Pomaret]] succeeix Février al Ministeri de Treball.
 
===Segon govern de Pétain, 12 de juliol - 6 de setembre de 1940===
* '''Philippe Pétain''' - [[Cap d'estat]] i [[President]] del [[consell de ministres|Consell]].
* [[Pierre Laval]] - [[vicepresidentVicepresident]] del Consell.
* [[Paul Baudoin]] - [[Ministre d'Afers Exteriors]].
* [[Maxime Weygand]] - Ministre de Defensa Nacional.
* [[Louis Colson]] - Ministre de Guerra.
* [[Adrien Marquet]] - Ministre de l'Interior.
* [[Yves Bouthillier]] - Ministre de Finances.
* [[René Belin]] - Ministre de Producció Industrial i Treball .
* [[Raphaël Alibert]] - Ministre de Justícia .
* [[François Darlan]] - Ministre de Marina.
* [[Bertrand Pujo]] - Ministre d'Aviació.
* [[Émile Miraud]] - Ministre d'Instrucció Pública.
* [[Pierre Caziot]] - Ministre d'agricultura i recursos.
* [[Henry Lémery]] - Ministre de Colònies.
* [[Jean Ybarnegaray]] - Ministre de Joventut i Família.
* [[François Piétri]] - Ministre de Comunicació.
 
===Tercer govern de Pétain, 6 de setembre de 1940 - 25 de febrer de 1941===
* Philippe Pétain - Cap d'estat i President del [[consell de ministres|Consell]].
* [[Pierre Laval]] - vicepresidentVicepresident del Consell.
* [[Paul Baudoin]] - Ministre de d'Afers Exteriors.
* [[Charles Huntziger]] - Ministre de Defensa.
* [[Marcel Peyrouton]] - Ministre de l'Interior.
* [[Yves Bouthillier]] - Ministre de Finances.
* [[René Belin]] - Ministre d'Industria, Producció i Treball.
* [[Raphaël Alibert]] - Ministre de Justícia.
* [[François Darlan]] - Ministre de Marina.
* [[Jean Bergeret]] - Ministre d'Aviació.
* [[Georges Ripert]] - Ministre d'Instrucció Pública i Joventut.
* [[Pierre Caziot]] - Ministre d'Agricultura i Subministraments.
* [[Charles Platon]] - Ministre de les Colònies.
* [[Jean Berthelot]] - Ministre de Comunicacions.
 
'''Canvis'''
* [[28 d'octubre]] [[1940]] - [[Pierre Laval]] succeeix Baudoin com a Ministre d'Afers Exteriors.
* [[13 de desembre]] [[1940]] - Pierre Laval perd els seus càrrecs. [[Pierre Étienne Flandin]] succeeix Laval com a Ministre de d'Afers Exteriors. A més, [[Jacques Chevalier]] succeeix Ripert com a Ministre d'Instrucció Pública i Joventut. [[Paul Baudoin]] esdevé Ministre d'Informació.
 
. [[Jacques Chevalier]] succeeix Ripert com a Ministre d'Instrucció Pública i Joventut. [[Paul Baudoin]] esdevé Ministre d'Informació.
* [[2 de gener]] [[1941]] - Paul Baudoin és cessat com a Ministre d'Informació i la institució és abolida.
* [[27 de gener]] [[1941]] - [[Joseph Barthélemy]] succeeix Alibert com a Ministre de Justícia.
Linha 97 ⟶ 96:
 
===Quart govern de Pétain, 25 de febrer - 12 d'agost de 1941===
* '''Philippe Pétain''' - Cap d'Estat i President del Consell.
* [[François Darlan]] - Vicepresident del Consell, Ministre d'Afers Exteriors, d'Interior i de Marina.
* [[Charles Huntziger]] - Ministre de Defensa Nacional.
* [[Yves Bouthillier]] - Ministre de Finances i Economia Nacional.
* [[Pierre Pucheu]] - Ministre de Producció Industrial.
* [[René Belin]] - Ministre de Treball.
* [[Joseph Barthélemy]] - Ministre de Justícia.
* [[Jean Bergeret]] - Ministre d'Aviació.
* [[Jérôme Carcopino]] - Ministre d'Educació Nacional i Joventut.
* [[Pierre Caziot]] - Ministre d'Agricultura.
* [[Jean-Louis Achard]] - Ministre de Subministrament.
* [[Charles Platon]] - Ministre de Colònies.
* [[Jacques Chevalier]] - Ministre de Família i Sanitat.
* [[Jean Berthelot]] - Ministre de Comunicació.
* [[Henri Moysset]] - Ministre d'Informació.
 
'''Canvis'''
Linha 118 ⟶ 117:
===Cinquè govern de Pétain, 12 d'agost de 1941 - 18 d'abril de 1942===
* Philippe Pétain - Cap d'Estat i President del Consell.
* [[François Darlan]] - Vicepresident del Consell, Ministre d'Afers Exteriors, Ministre de Defensa Nacional, i Ministre de Marina.
* [[Pierre Pucheu]] - Ministre d'Interior.
* [[Yves Bouthillier]] - Ministre de Finances i Economia Nacional.
* [[François Lehideux]] - Ministre de Producció Industrial.
* [[René Belin]] - Ministre de Treball.
* [[Joseph Barthélemy]] - Ministre de Justícia.
* [[Jean Bergeret]] - Ministre d'Aviació.
* [[Jérôme Carcopino]] - Ministre d'Educació Nacional i Joventut.
* [[Pierre Caziot]] - Ministre d'Agricultura.
* [[Paul Charbin]] - Ministre de Subministrament.
* [[Charles Platon]] - Ministre de Colònies.
* [[Serge Huard]] - Ministre de Família i Sanitat.
* [[Jean Berthelot]] - Ministre de Comunicació.
* [[Paul Marion]] - Ministre d'Informació i Propaganda.
* [[Henri Moysset]] - Ministre d'Estat.
* [[Lucien Romier]] - Ministre d'Estat.
 
== Referències ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Henri_Philippe_Pétain»