Alfabet ciríl·lic: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Birch bark alphabet of Novgorod.jpg|thumb|right|250px|Alfabet ciríl·lic: document d'escorça de [[bedoll]] №núm. 591<ref>{{ref-web|url = http://gramoty.ru/index.php?no=591&act=full&key=bb|títol = Древнерусские берестяные грамоты Грамота №591|llengua = rus}}</ref> de [[Nóvgorod]] ([[1025|1025-]]—[[1050]])]]

L{{'}}'''alfabet ciríl·lic''' és un [[alfabet]] utilitzat per a escriure sis [[llengües eslaves]] ([[rus]], [[ucraïnès]], [[bielorús]], [[Serbocroat|serbi]], [[macedònic]] i [[búlgar]]), així com altres llengües parlades a [[Rússia]] i en altres païsosestats de l'antiga [[Unió Soviètica]], com ara el [[tàtar]] (una llengua [[llengües turqueses|turquesa]]) i l'[[udmurt]] (una llengua [[llengües finoúgriques|finoúgrica]]), l'[[abkhaz]], l'[[àzeri]], el [[bosnià]], el [[txetxè]], el [[kazakh]], el [[komi]], el [[moldau]], el [[mongol]], el [[tadjik]], l'[[uzbek]] i el [[iacut]]. Algunes repúbliques exsoviètiques que utilitzaven l'alfabet ciríl·lic per a escriure les seves llengües han canviat a l'alfabet llatí, com és el cas de l'[[Azerbaidjan]], el [[Turkmenistan]], l'[[Uzbekistan]] i [[Moldàvia]]. El [[Kazakhstan]] també contemplaconsidera la possibilitat de dur a terme aquest canvi en el futur pròxim.<ref name="Kazakhstan">{{ref-web|títol= Kazakhstan preveu reemplaçar l'alfabet ciríl·lic pel llatí |editor= Casa Àsia |data= 28 setembre 2007 |consulta= 6 octubre 2014 | url = http://www.casaasia.cat/noticia/detalle?id=46209}}</ref>

El fet que [[Ciril i Metodi|Ciril de Tessalònica]], anomenat «el filòsof», hagi creatcreà l'alfabet i les primeres traduccions en [[antic eslau]] és a hores d'ara incontestable.<ref name="Columbia Encyclopedia 1972, p.846">''Columbia Encyclopedia'', sisena edició. 2001-05, s.v. "Cyril and Methodius, Saints"; ''Encyclopædia Britannica'', Encyclopædia Britannica Incorporated, Warren E. Preece - 1972, p.846, s.v., "Cyril and Methodius, Saints" i "Eastern Orthodoxy, Missions ancient and modern"; ''Encyclopedia of World Cultures'', David H. Levinson, 1991, p.239, s.v., "Social Science"; Eric M. Meyers, ''The Oxford Encyclopedia of Archaeology in the Near East'', p.151, 1997; Lunt, ''Slavic Review'', juny del 1964, p. 216; Roman Jakobson, ''Crucial problems of Cyrillo-Methodian Studies''; Leonid Ivan Strakhovsky, ''A Handbook of Slavic Studies'', p.98; V. Bogdanovich, ''History of the ancient Serbian literature'', Belgrad, 1980, p.119</ref><ref name="ReferenceB">The Columbia Encyclopaedia, sisena edició. 2001-05, O.Ed. "Sants Ciril i Metodi", 869 i 884, respectivament, “Missioners grecs, germans, anomenats apòstols dels eslaus i pares de la literatura eslava."</ref><ref name=BritGlago>Encyclopædia Britannica, ''Major alphabets of the world, Cyrillic and Glagolitic alphabets'', 2008, O.Ed. "Els dos primers alfabets eslaus, el ciríl·lic i el glagolític, van ser inventats per Sant Ciril, o Constantí (c. 827-869), i Sant Metodi (c. 825-884). Aquests homes de Tessalònica que es van convertir en apòstols dels eslaus del sud, els quals es van convertir al cristianisme."</ref><ref>{{ref-llibre|cognom1= Kazhdan |nom1= Alexander P. |títol= The Oxford dictionary of Byzantium |any= 1991 |editorial= Oxford University Press |lloc= New York | isbn = 0-19-504652-8 |pàgina= 507|citació=Constantí (Ciril) i el seu germà Metodi van ser els fills del ''[[droungarios]]'' Lleó i de Maria, que podrien haver estats uns eslaus.}}</ref> Tanmateix, una de les qüestions més interessants que resta sense resposta unívoca fins i tot a hores d'ara, tracta de la creació, en un període relativament breu, de dos alfabets: l'alfabet ciríl·lic i l'[[Glagolític|alfabet glagolític]]. No hi ha una opinió unànime sobre quin dels dos va ser creat per Constantí Ciril.

D'acord amb la hipòtesi més estesa sobre la creació d'ambdós alfabets, el ciríl·lic faria la seva aparició, cronològicament, després del glagolític. Des d'un punt de vista acústic i gràfic, el ciríl·lic està basat en la [[uncial]] grega. Seria el búlgar [[Climent d'Ohrid]], un dels deixebles de Constantí (Ciril), qui l'hauria creat, i li hauria donat el nom del seu professor, en senyal de respecte. Correspon a la composició fonètica de l'antic eslau i posseeixté una grafia original; alguns caràcters indiquen que el disseny de les lletres segueix les normes de la [[secció àuria]] (la relació del costat petit i del gran respecte al conjunt són idèntiques). Si bé entre l'alfabet glagolític i l'alfabet ciríl·lic existeix una certa continuïtat, no per això hom deixa d'apreciar-hi diferències significatives. L'alfabet ciríl·lic reemplaçà ràpidament l'alfabet glagolític, primer a [[Bulgària]] oriental, i especialment en la capital de l'època, [[Preslav]]. A l'escola d'[[Ohrid]] l'alfabet glagolític estigué més estès i fou emprat durant més de temps. Hi ha alguns monestirs a la vora de la [[Marmar Adriàtica]], a Croàcia, on el glagolític fou utilitzat en criptografia fins al [[segle XIX]].

Segons la segona hipòtesi, Constantí (Ciril), seria l'autor d'ambdós alfabets, la qual cosa significaria que hauria traduït els principals llibres litúrgics dos cops. El [[855]], hauria creat l'alfabet ciríl·lic derivat de l'escriptura grega, i adaptant-lo al llenguatge eslau, i immediatament hauria traduït els llibres litúrgics per a les necessitats dels eslaus de la regió del riu [[Bregalnica]] (Macedònia del nord-oest). Més tard, el 862-863, hauria creat l'alfabet glagolític, en copiar altre cop els llibres ja traduïts, a fi i efecte de donar a la seva missió a [[Gran Moràvia|Moràvia]] una expressió cristiana universal. Les representacions (lletres) per a sons estranys al grec foren preses d'altres llocs no ben determinables.

L'obra de Ciril i Metodi fou continuada perpels llursseus deixebles [[Climent d'Ohrid|Climent]], [[Naüm d'Ohrid|Naüm]], [[Gorazd de Bulgària|Gorazd]] i [[Sant Sava|Sava]], els quals, quan va arribar a Bulgària, van rebre el suport del rei de Bulgària, [[Boris I de Bulgària|Boris I]]. Aquest va atorgar reconeixement oficial a l'alfabet ciríl·lic i l'antic búlgar,<ref name="ReferenceA">Horace G. Lunt. "On the relationship of old Church Slavonic to the written language of early Rus'"; Russian Linguistics, Volume 11, Numbers 2-3 / Gener de 1987</ref><ref>{{ref-llibre | cognom =Schenker | nom =Alexander | títol =The Dawn of Slavic | editorial =Yale University Press|any=1995 |lloc= |pàgines=185–186, 189–190 | isbn =}}</ref><ref name="cite">{{ref-llibre | cognom =Lunt | nom =Horace | títol =Old Church Slavonic Grammar | editorial =Mouton de Gruyter |pàgines=3–4 | isbn =}}</ref><ref>{{ref-llibre| cognom =Wien | nom =Lysaght | títol =Old Church Slavonic (Old Bulgarian)-Middle Greek-Modern English dictionary | editorial =Verlag Bruder Hollinek |any=1983}}</ref><ref name=fortson>Benjamin W. Fortson. ''Indo-European Language and Culture: An Introduction'', p. 374</ref> en el marc del seu imperi. La literatura produïda en l'antic idioma búlgar aviat va començar a difondre's cap al nord i es va convertir en la ''lingua franca'' de l'Europa oriental, on va arribar a ser conegut també com a antic eslau eclesiàstic.<ref name="ReferenceA"/><ref>{{ref-llibre | cognom =Schenker | nom =Alexander | títol =The Dawn of Slavic | editorial =Yale University Press |any=1995 |lloc= |pàgines=185–186, 189–190 | isbn =}}</ref><ref name="cite"/><ref>{{ref-llibre | cognom =Wien | nom =Lysaght | títol =Old Church Slavonic (Old Bulgarian)-Middle Greek-Modern English dictionary | editorial =Verlag Bruder Hollinek |any=1983}}</ref><ref name="fortson"/> L'extensió de la literatura eslava coneguda com a "edat d'or" fa referència al període en què va regnar el rei [[Simeó I el Gran|Simeó el Gran]] de Bulgària. Posteriorment, l'antic eslau eclesiàstic penetraria a [[Sèrbia]] i a finals del [[segle X]] seria la llengua de l'esglésiaEsglésia de la [[Rus de Kíev]].

EnEl [[1708]]-[[1711]] el tsar [[Pere I de Rússia|Pere I]] va emprendre la reforma de l'alfabet rus, amb l'eliminació dels [[Signe diacrític|signes diacrítics]], l'abolició d'algunes lletres i la legitimació d'altres (aproximant-se a les fonts llatines d'aquell temps). Es van introduir lletres minúscules en l'alfabet (anteriorment només hi havia majúscules).<ref name="Ivanova">{{Ref-llibre |cognom= Иванова В.Ф |nom= |enllaçautor= |coautors= |títol= Современный русский язык. Графика и орфография (La moderna llengua russa. Alfabet i ortografia) |url= http://www.hi-edu.ru/e-books/xbook107/01/part-037.htm|editorial= Просвещение |lloc= Moscou |data= 1976 |isbn= }}</ref> L'alfabet fou dotat de caràcters '"profans'" (graždanskij šrift), mentre els antics caràcters restaven com a propis de l'ús eclesiàstic. L'alfabet ciríl·lic profà, amb poques variants, és usat també peren les llengües ucraïnesa, sèrbia i búlgara i fou utilitzat pels romanesos (vegeu [[alfabet ciríl·lic romanès]]) fins al [[1862]], quan el príncep [[Alexandru Ioan Cuza]] en va decretar la seva substitució per l'[[alfabet llatí]].

Durant més de tres segles, l'alfabet rus ha experimentat diverses reformes. En general s'ha reduït el nombre de lletres, amb l'excepció de les lletres "[[Э]]" i "[[Й]]" (també usades abans, però legalitzades al [[segle XVIII]]), i l'única lletra d{{'}}"autor" -: "[[Ё]] ", proposada per la princesa [[Iekaterina Dàixkova]]. L'última gran reforma de l'alfabet rus es va produir els anys [[1917]] - 1918, (vegeu ''[[reforma ortogràfica russa en 1918|reforma ortogràfica russa del 1918]])'', com a resultat de la qual va aparèixer l'actual alfabet rus format per 33 lletres. Aquest alfabet va ser també la base del de moltes llengües no eslaves de l'antiga [[Unió Soviètica]] i [[Mongòlia]] (llengües que abans del [[segle XX]] o bé no s'escrivien, o ho feien amb altres tipus d'escriptura: [[alfabet àrab|àrab]], [[Escriptura xinesa|xinesa]], [[alfabet tradicional mongol]], etc.).

L'alfabet utilitzat per la moderna esglésiaEsglésia eslava de l'[[Església Ortodoxa|Església ortodoxa]] i l'Església Catòlicacatòlica oriental, s'assembla al ciríl·lic primerenc. Tanmateix, durant els següents deu segles, l'alfabet ciríl·lic es va adaptar als llenguatges parlats i als canvis produïts en aquests vernacles, a les variacions regionals, i a les característiques de les llengües nacionals, i va ser objecte de reformes acadèmiques i recolzat per decrets polítics. Avui en dia, dotzenes d'idiomes a d'Europa oriental i Àsia estan escrits en l'alfabet ciríl·lic.

Els caràcters de l'alfabet ciríl·lic són transliterats generalment, en els medismitjans científics, segons el sistema establert per l'Institut de Ciències Lingüístiques de l'URSS o també segons el sistema ISO.<ref name="GEC">{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0090753.xml?s.q=cir%C3%ADl.lic#.Ub2Pbue8D28| títol =ciríl·lic |consulta= 16 de juny 4 d'agost de 2009 |autor= |data= |obra= Gran Enciclopèdia Catalana|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU|arxiuurl= |arxiudata= |llengua= }}</ref>

La grafia manuscrita cursiva dels caràcters ciríl·lics difereix de la lletra d'[[impremta]] en el mateix grau que les nostres [[alfabet llatí|lletres llatines]]. A més a més, en certes edicions, la [[itàlica (tipografia)|itàlica]] impresa minúscula adopta la forma de les lletres cursives (cosa que, [[tipografia|tipogràficament]], aporta la diferència entre obliqües i itàliques). Tanmateix, algunes cursives no són idèntiques segons si són manuscrites o impreses (en la següent taula següent aquestes són senyalades pel seu color blau).

Aquesta taula mostra les lletres de l'alfabet ciríl·lic '''[[rus|RUS]]''', tot i que hi manca la Ё.

[[Fitxer:Cyrillique_serbe_russe.PNG|thumb|533px|dreta|Diferències entre el serbi i el rus. Nota: en aquestes llengües, la lletra д en minúscula romana es traça δ.]]

El desenvolupament de la [[tipografia]] ciríl·lica va passar directament de l'època medieval al [[barroc]] tardà, sense una etapa [[renaixement|renaixentista]], com a la resta d'[[Europa Occidental|Europa occidental]]. Les lletres ciríl·liques d'època medieval tardana —encara visibles en moltes [[Icona|icones]]— es caracteritzen per ser força altes i estretes, sovint compartint traços entre lletres adjacents.

Les majúscules i les minúscules ciríl·liques no són tan diferents entre ellessi com en els alfabets llatins. Les minúscules rodones ciríl·liques són essencialment [[Versaleta|versaletes]], amb algunes excepcions, com la а⟩⟨а⟩, ⟨е⟩, ⟨р⟩, i la ⟨у⟩, que han adoptat formes minúscules occidentals. La ⟨ф⟩ minúscula és típicament dissenyada sota la influència de la ⟨p⟩ llatina, i la ⟨б⟩ minúscula és una forma manuscrita tradicional, per bé que una família tipogràfica ciríl·lica de bona qualitat inclou glifs específics en [[Versaleta|versaletes]].<ref>Segons Bringhurst (2002) "in Cyrillic, the difference between normal lower case and small caps is more subtle than it is in the Latin or Greek alphabets,..." (p 32) i "in most Cyrillic faces, the lower case is close in color and shape to Latin small caps" (p 107).</ref>

[[Fitxer:Alphabets in Europe V2.svg|thumb|300px|left|Mapa de païsosd'estats europeus segons l'alfabet oficial.]]

Hi ha diversos sistemes per a la [[romanització]] del text ciríl·lic, incloent-hi la [[transliteració]] per transmetre l'ortografia ciríl·lica a l'[[alfabet llatí]], i la [[Transcripció lingüística|transcripció]] per transmetre'n la [[pronunciació]].

* El Grup de Treball sobre sistemes de romanització<ref>[http://www.eki.ee/wgrs/ ''UNGEGN Working Group on Romanization Systems'']</ref> de les [[Nacions Unides]] recomana diferents sistemes per a idiomes específics. Aquests són els més utilitzats aen tot el món.:

A vegades, l'alfabet ciríl·lic ha estat objecte de polèmica a causa de la seva forta associació amb el [[rus]] o el [[serbi]]. Després de la desintegració de la [[Unió Soviètica]] el 1991, algunes de les antigues repúbliques van deixar d'usar l'alfabet ciríl·lic per passar al llatí. La transició s'ha fet gairebé totalment a [[Moldàvia]] (excepte a la regió de [[Transnístria]]), [[Turkmenistan]] i [[Azerbaijan]], però l'[[Uzbekistan]] encara usa els dos sistemes. A [[Romania]] s'havia fet la transició a l'alfabet llatí al llarg del segle XIX i, per tant, no hi hagué canvis. A [[Croàcia]], per exemple, hi ha hagut protestes contra el projecte de posar doble senyalització en alfabet llatí i en ciríl·lic a les zones on els [[serbis]] representen un terç o més de la població, ja que reobre les ferides de la [[guerraGuerra de Iugoslàvia]]. A [[Vukovar]], uns manifestants arrancarenarrencaren senyals amb text en ciríl·lic.<ref name="RFERL">{{ref-web|títol= Protests Against Cyrillic Signs Continue In Vukovar |editor= Radio Free Europe/Radio Liberty|llengua= anglès |data= 3 setembre 2013 |consulta= 6 octubre 2014 | url = http://www.rferl.org/content/croatia-cyrillic-signs-vukovar-protests/25094642.html}}</ref>

Per indicar les vocals llargues o accentudades, es pot utilitzar una [[combinació de caràcters|combinació de caràcters diacrítics]] després de la respectiva lletra (per exemple, {{unicode|ы́ э́ ю́ я́ }}, etc.).

L'Unicode 5.1, que va sortir a la llum el 4 d'abril del 2008, va introduir canvis importants en els blocs del ciríl·lic. Les revisions dels blocs ciríl·lics anteriors, i l'addicció del ciríl·lic ampliat A (2DE0...2DFF) i el ciríl·lic ampliat B (A640... A69F), que millora significativament el suport per a l'[[alfabet ciríl·lic arcaic]], [[abkhaz]], [[aleutià]], [[txuvaix]], [[kurd]], i [[mordovià]].<ref>{{ref-web| url= http://std.dkuug.dk/jtc1/sc2/wg2/docs/n3194.pdf |títol= IOS Universal Multiple-Octet Coded Character Set|format=PDF |consulta=13-06-2012}}</ref>

* [[CP866]] - codificació de caràcters ciríl·lics DE 8 bits creada per [[Microsoft]] per al seu ús a [[MS-DOS|MS-DOS,]] també conegut com a alternativa GOST. Els caràcters ciríl·lics van en l'ordre natiunadiu, amb una "finestra" per als caràcters pseudogràfics.

* [[ISO/IEC 8859-5]] - codificació de caràcters ciríl·lics de 8 bits creada per [[Organització Internacional per a l'Estandardització]].

* [[KOI8-R]] - codificació de caràcters nadius russos de 8 bits. Inventat a l'URSS per al seu ús en els clons soviètics dels ordinadors IBM i DEC estatunidencs. Els caràcters ciríl·lics van en l'ordre dels seus homòlegs llatins, elcosa que permetia que el text romangués llegible després de la transmissió aamb través d'una línia de 7 bits que retira el [[bit més significatiu]] de cada byte -; el resultat es va convertir en una molt aspra, però llegible, transliteració llatina del ciríl·lic. Codificació estàndard de principis dels 90 per a sistemes [[Unix]] i la primera codificació d'Internet del rus.

* [[Windows 1251]] - codificació de caràcters ciríl·lics 8 bits creada per Microsoft per al seu ús a [[Microsoft Windows]]. Codificació ciríl·lica més simple en 8- bits — 32 caràcters majúsculs en ordre natiu a 0xc0–0xdf, 32 caràcters usuals a 0xe0–0xff, amb caràcters d'ús més excepcional tipus "YO" en algun altre lloc. No és pseudogràfic. Antiga codificació estàndard en algunes distribucions de [[GNU]]/[[Linux]] per al bielorús i búlgar, però actualment ha estat desplaçat per [[UTF-8]].

* [[GB 2312]] - Principalmentprincipalment és una codificació simplificada xinesa, però també hi ha les 33 lletres bàsiques del ciríl·lic rus (en majúscules i minúscules).

* [[Codificació JIS|JIS]] i [[Shift JIS]] - Principalmentprincipalment codificacions japoneses, però també hi ha les 33 lletres del ciríl·lic rus bàsiques (en majúscules i minúscules).

Cada llengua té la seva pròpia [[disposició de teclat]] estàndard, adoptat a partir de les [[Màquina d'escriure|màquines d'escriure]]. Amb la flexibilitat dels sistemes d'introducció de dades dels ordinadors, també hi ha distribucions de teclats per a transliteració o distribucions de teclat fonètia / homofònicafonètic-homofònic fetes pels mecanògrafs que estan més familiaritzats amb altres dissenys, com per exemple el teclat [[QWERTY]]. Quan no es disposa de teclats o fons en ciríl·lic, els usuaris d'ordinador de vegades utilitzen la transliteració o una mena de "[[codificació volapuk]]" per escriure les llengües que habitualment s'escriuen amben alfabet ciríl·lic.

*[[Sistema directe de transliteració de l'alfabet búlgar|Transliteració de l'alfabet búlgar]].

*[[Transliteració de l'alfabet rus]].

*[[Viquipèdia:Transcripció del rus|Viquipèdia: transcripció del rus.]]

*[[Alfabet cursiu rus]].

}}.

}}.