Alfabet ciríl·lic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
{{Alfabet ciríl·lic}} Etiqueta: editor de codi 2017 |
Cap resum de modificació |
||
Línia 16:
{{llegenda|#006400|Alfabet ciríl·lic}}
{{llegenda|#32CD32|Alfabet ciríl·lic i altres alfabets}}]]
[[Fitxer:Birch bark alphabet of Novgorod.jpg|thumb|right|250px|Alfabet ciríl·lic: document d'escorça de [[bedoll]]
L{{'}}'''alfabet ciríl·lic''' és un [[alfabet]] utilitzat per a escriure sis [[llengües eslaves]] ([[rus]], [[ucraïnès]], [[bielorús]], [[Serbocroat|serbi]], [[macedònic]] i [[búlgar]]), així com altres llengües parlades a [[Rússia]] i en altres
Aparegué cap als [[segle IX|segles IX]]-[[segle X|X]] quan fou creat a partir de l'[[alfabet grec]].<ref name="GEC"/>
Línia 27:
== Història ==
{{VT|Escriptura eslava precristiana}}
El fet que [[Ciril i Metodi|Ciril de Tessalònica]], anomenat «el filòsof»,
D'acord amb la hipòtesi més estesa sobre la creació d'ambdós alfabets, el ciríl·lic faria la seva aparició, cronològicament, després del glagolític. Des d'un punt de vista acústic i gràfic, el ciríl·lic està basat en la [[uncial]] grega. Seria el búlgar [[Climent d'Ohrid]], un dels deixebles de Constantí (Ciril), qui l'hauria creat, i li hauria donat el nom del seu professor, en senyal de respecte. Correspon a la composició fonètica de l'antic eslau i
Segons la segona hipòtesi, Constantí (Ciril)
L'obra de Ciril i Metodi fou continuada
Durant més de tres segles, l'alfabet rus ha experimentat diverses reformes. En general s'ha reduït el nombre de lletres, amb l'excepció de les lletres "[[Э]]" i "[[Й]]" (també usades abans, però legalitzades al [[segle XVIII]]), i l'única lletra d{{'}}"autor"
L'alfabet utilitzat per la moderna
Els caràcters de l'alfabet ciríl·lic són transliterats generalment, en els
== Caràcters de l'alfabet ciríl·lic rus ==
Línia 128:
== Grafia manuscrita i cursiva ==
La grafia manuscrita cursiva dels caràcters ciríl·lics difereix de la lletra d'[[impremta]] en el mateix grau que les nostres [[alfabet llatí|lletres llatines]]. A més a més, en certes edicions, la [[itàlica (tipografia)|itàlica]] impresa minúscula adopta la forma de les lletres cursives (cosa que, [[tipografia|tipogràficament]], aporta la diferència entre obliqües i itàliques). Tanmateix, algunes cursives no són idèntiques segons si són manuscrites o impreses (en la
Aquesta taula mostra les lletres de l'alfabet ciríl·lic '''[[rus
<center>[[Fitxer:Cyrillique_cursif.png|Alfabet ciríl·lic]]</center>
{{mida|1='''Llegenda'''<br />Fila 1: caràcters d'impremta en [[font romana|romanes]]; fila 2: caràcters d'impremta en itàlica; fila 3: caràcters manuscrits cursius.}}
Finalment, en [[Serbi (llengua)|serbi]] i en [[macedònic]], les itàliques cursives de les minúscules б, г, д, п, i т tenen encara una altra aparença, sovint més propera encara de la grafia manuscrita:
[[Fitxer:Cyrillique_serbe_russe.PNG|thumb|533px|dreta|Diferències entre el serbi i el rus. Nota: en aquestes llengües, la lletra д en minúscula romana es traça δ
== Tipografia ciríl·lica ==
El desenvolupament de la [[tipografia]] ciríl·lica va passar directament de l'època medieval al [[barroc]] tardà, sense una etapa [[renaixement|renaixentista]], com a la resta d'[[Europa Occidental|Europa occidental]]. Les lletres ciríl·liques d'època medieval tardana —encara visibles en moltes [[Icona|icones]]— es caracteritzen per ser força altes i estretes, sovint compartint traços entre lletres adjacents.
A principis del [[segle XVIII]], el [[tsar]] [[Pere I de Rússia]] va ordenar l'ús d'una tipografia occidentalitzada, la qual fou progressivament adoptada per altres llengües que empren aquest alfabet. A diferència de la majoria de famílies tipogràfiques gregues modernes —que per bé que per a les majúscules segueixen principis de disseny propis dels alfabets llatins, mantenen els seus propis principis pel que fa al disseny de les lletres minúscules, com l'ús de [[Serifa|serifes]], la forma dels remats de les lletres, i regles sobre el gruix dels traços—, les famílies tipogràfiques ciríl·liques modernes són molt similars a les llatines. El desenvolupament de tipografies ciríl·liques per als ordinadors, dut a terme a partir de les famílies tipogràfiques llatines, també ha contribuït a la ''llatinització'' visual de la tipografia ciríl·lica.
Les majúscules i les minúscules ciríl·liques no són tan diferents entre
== Romanització ==
[[Fitxer:Alphabets in Europe V2.svg|thumb|300px|left|Mapa
Hi ha diversos sistemes per a la [[romanització]] del text ciríl·lic, incloent-hi la [[transliteració]] per transmetre l'ortografia ciríl·lica a l'[[alfabet llatí]], i la [[Transcripció lingüística|transcripció]] per transmetre'n la [[pronunciació]].
Els sistemes de transliteració del ciríl·lic al llatí estàndard inclouen:
* [[Transliteració científica del ciríl·lic|transliteració científica]], que s'utilitza en la lingüística, es basa en l'[[alfabet txec]] llatí i parteix del principi que, si ja hi ha llengües eslaves que fan servir l'alfabet llatí, es pot utilitzar el mateix sistema per transliterar les llengües eslaves escrites en alfabet ciríl·lic.
* El Grup de Treball sobre sistemes de romanització<ref>[http://www.eki.ee/wgrs/ ''UNGEGN Working Group on Romanization Systems'']</ref> de les [[Nacions Unides]] recomana diferents sistemes per a idiomes específics. Aquests són els més utilitzats
* [[ISO 9]]: 1995, de l'Organització Internacional de Normalització.
* Associació Americana de Biblioteques i Taules de romanització dels alfabets eslaus de la Biblioteca del Congrés dels alfabets eslaus ([[romanització ALA-LC]]), que s'utilitza en les biblioteques dels Estats Units.
Línia 160:
== Controvèrsia ==
A vegades, l'alfabet ciríl·lic ha estat objecte de polèmica a causa de la seva forta associació amb el [[rus]] o el [[serbi]]. Després de la desintegració de la [[Unió Soviètica]] el 1991, algunes de les antigues repúbliques van deixar d'usar l'alfabet ciríl·lic per passar al llatí. La transició s'ha fet gairebé totalment a [[Moldàvia]] (excepte a la regió de [[Transnístria]]), [[Turkmenistan]] i [[Azerbaijan]], però l'[[Uzbekistan]] encara usa els dos sistemes. A [[Romania]] s'havia fet la transició a l'alfabet llatí al llarg del segle XIX i, per tant, no hi hagué canvis. A [[Croàcia]], per exemple, hi ha hagut protestes contra el projecte de posar doble senyalització en alfabet llatí i en ciríl·lic a les zones on els [[serbis]] representen un terç o més de la població, ja que reobre les ferides de la [[
== Codificació d'ordinador ==
Línia 179:
* Unes poques combinacions en antic i nou eslau eclesiàstic: [[Ѷ]], [[Ѿ]], [[Ѽ]].
Per indicar les vocals llargues o accentudades, es pot utilitzar una [[combinació de caràcters|combinació de caràcters diacrítics]] després de la respectiva lletra (per exemple, {{unicode|ы́ э́ ю́ я́ }}, etc.).
Alguns idiomes, inclòs l'[[eslau eclesiàstic]], encara no són suportats del tot.
L'Unicode 5.1, que va sortir a la llum el 4 d'abril del 2008, va introduir canvis importants en els blocs del ciríl·lic. Les revisions dels blocs ciríl·lics anteriors, i l'addicció del ciríl·lic ampliat A (2DE0...2DFF) i el ciríl·lic ampliat B (A640... A69F), que millora significativament el suport per a l'[[alfabet ciríl·lic arcaic]], [[abkhaz]], [[aleutià]], [[txuvaix]], [[kurd]], i [[mordovià]].<ref>{{ref-web| url= http://std.dkuug.dk/jtc1/sc2/wg2/docs/n3194.pdf |títol= IOS Universal Multiple-Octet Coded Character Set|format=PDF |consulta=13-06-2012}}</ref>
=== Altres ===
Línia 190:
Altres sistemes de [[codificació de caràcters]] per al ciríl·lic són:
* [[CP866]] - codificació de caràcters ciríl·lics DE 8 bits creada per [[Microsoft]] per al seu ús a [[MS-DOS|MS-DOS,]] també conegut com a alternativa GOST. Els caràcters ciríl·lics van en l'ordre
* [[ISO/IEC 8859-5]] - codificació de caràcters ciríl·lics de 8 bits creada per [[Organització Internacional per a l'Estandardització]].
* [[KOI8-R]] - codificació de caràcters nadius russos de 8 bits. Inventat a l'URSS per al seu ús en els clons soviètics dels ordinadors IBM i DEC estatunidencs. Els caràcters ciríl·lics van en l'ordre dels seus homòlegs llatins,
* [[KOI8-U]] - KOI8-R amb l'addició de les lletres ucraïneses.
* [[Pàgina de codis MIK|MIK]] - codificació de caràcters nadius búlgars de 8 bits per al seu ús a [[Microsoft DOS]].
* [[Windows 1251]] - codificació de caràcters ciríl·lics 8 bits creada per Microsoft per al seu ús a [[Microsoft Windows]]. Codificació ciríl·lica més simple en 8
* [[GOST-main]].
* [[GB 2312]] -
* [[Codificació JIS|JIS]] i [[Shift JIS]] -
=== Distribució als teclats ===
Cada llengua té la seva pròpia [[disposició de teclat]] estàndard, adoptat a partir de les [[Màquina d'escriure|màquines d'escriure]]. Amb la flexibilitat dels sistemes d'introducció de dades dels ordinadors, també hi ha distribucions de teclats per a transliteració o distribucions de teclat
== Referències ==
Línia 207:
== Vegeu també ==
*[[Sistema directe de transliteració de l'alfabet búlgar|Transliteració de l'alfabet búlgar]].
*[[Transliteració de l'alfabet rus]].
*[[Viquipèdia:Transcripció del rus|Viquipèdia: transcripció del rus.]]
*[[Alfabet cursiu rus]].
;Alfabets ciríl·lics
Línia 242:
|citació = citat a Šmid, 2002
|isbn =
}}.
* {{ref-llibre|títol = Verba Hispanica
|cognom = Šmid
Línia 255:
|citació = citat a Šmid, 2002
|isbn = 0353-9660.
}}.
== Enllaços externs ==
|