És una molècula altament inestable a l'aire perquè s'oxida ràpidament en presència d'[[oxigen]] convertint-se en diòxid de nitrogen, <chem>NO_2</chem>, de color marró. La seva inestabilitat és deguda al fet que és un [[radical lliure]], és a dir, té un electró desaparellat.
Compleix simultániamentsimultàniament un paper beneficiós i perjudicial en l’home. La presència d'<chem>NO</chem> a l’atmosfera per raons antropogèniques contribueix al problema de la [[pluja àcida]], la formació de pol·lució urbana i la destrucció de la [[Capa d'ozó|capa d’ozó]]. Però, en petites quantitats en el cos, l'<chem>NO</chem> actua com a [[neurotransmissor]], ajudant a dilatar els vasos sanguinis i participa en altres canvis fisiològics.<ref name=Atkins>{{ref-llibre|títol=Principios de química : los caminos del descubrimiento|lloc=Buenos Aires|editorial=Médica Panamericana|any=2006|isbn=978-950-06-0080-4|autor=ATKINS, P. W.|coautors=JONES, LORETTA|edició=3a}}</ref>
