Obre el menú principal

Canvis

4 bytes afegits, fa 10 mesos
m
cap resum d'edició
== Història ==
[[Fitxer:Armoiries Vivarais.png|200px|right|Escut]]
Avui comprèn tot el departament de l'[[Ardèche]] i el cantó de [[Pradelles]], al departament de l'[[Alt Loira]]. Els primitius habitants d'aquest país foren els [[helvis]], que prengueren part en les lluites contra els romans. Junt amb els [[arverns]] combateren en la gran batalla lliurada contra el cònsol Fabi, a la vora del [[Roine]], l'any [[121 aC]]. Aquest país és anomenat per [[Juli Cèsar]] en llurs lluites contra [[Vercingetorix]]. [[August]] embellí llur capital ''Alba Herviorum'', la moderna [[Aps]], que el [[1902]] prengué oficialment el nom d'[[Alba-la-Romaine]]. Tres rutes romanes sortien d'aquesta ciutat. A principisprincipi del {{segle |XX}} s'hi trobaren antiguitats d'època romana a [[Fonts de Rocamaure]] (abans Fontes Collarionis), a [[Baix (Llenguadoc)|Baix]] (Batiana), [[Soyons]] (Subdio) i [[Albenates]].
 
Al territori de [[Montpezat]], travessat per una via romana (el [[Camí Reial]]), s'hi trobaren medalles romanes. En molts altres punts han estat descoberts altars votius i columnes miliars que testimonien el desenvolupament de la civilització de l'època romana. Al costat d'aquest monuments ni ha un altre molt interessant, prop de la font de [[Tournes]]. En una roca existeix una resta d'escultura grollera consagrada al culte de [[Mitra (mitologia) |Mitra]]; és un testimoni de la veneració a les divinitats orientals pel paganisme agonitzant.
 
El cristianisme fou predicat a l'antiga [[Hèlvia]] per [[Andèol del Vivarès|Andèol]], deixeble de sant [[Policarp d'Esmirna]], que anà a la Gàl·lia junt amb els futurs sants [[Potí de Lió|Potí]] i [[Ireneu de Lió]]. Sofrí martiri en temps de l'emperador [[Sever II|Sever]], tres segles després de Crist. en el municipi de [[Bergoïata]] o Bergoïates, territori de [[Bourg-Saint-Andéol]]. La tradició va crear una llegenda segons la qual llurs predicacions foren continuades per altres deixebles d'Ireneu: [[Fèlix, Fortunat i Aquil·leu de Valença]], que moririen màrtirs. En l'època de les invasions el país dels helvis experimentà cruels devastacions per part dels vàndals, alans i gots. El [[405]] l'antiga ciutat d'Alba quedà totalment destruïda. Des de llavors ''Vivarium'' ([[Viviers]]), que donaria més endavant llur nom al país, constituí l'eixamplament de la plaça d'Alba, a la qual serví de port. Viviers en elal {{segle |V}}, fou seu dels bisbes i, donat el seu floriment, i hagué necessitat, per guardar-la, de fortificar les altures que dominen el Roine.
 
El Vivarès va caure en poder del [[visigots]] vers l'any [[475]], en temps d'[[Euric]]. Aquest foren substituïts pels burgundis i més tard pels francs de [[Clodoveu I]]. El país restà molt de temps incorporat al regne d'[[Austràsia]], tornant a la unitat galo-franca amb la dinastia dels [[Dinastia Carolíngia|carolingis]], no sense haver sofert abans noves devastacions per part dels sarraïns i incursions del vencedor d'aquells, [[Carles Martel]]. En temps de [[Carlemany]] es formà el ''Comitatus Vivariensis'', primer indici del comtat de Viviers. Llavors només era una divisió administrativa que més tard va comprendre les vegueries de Chalançon, Mariac, Mélas, Meyras, Pradelles, etc.
85.007

modificacions