Expedició Reial: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Desenvolupament de l'Expedició: amplio Etiqueta: editor de codi 2017 |
m bot: -creuar el riu +travessar el riu |
||
Línia 13:
{{FixHTML|end}}
[[Fitxer:Carlistas en Madrid.jpg|thumb|250px|left|Gravat amb els carlins a les portes de Madrid durant l'Expedició Reial]]
Els 16 batallons d'infanteria i els 4 esquadrons de cavalleria sortiren d'[[Estella]] el [[15 de maig]] en direcció a l'[[Alt Aragó]], amb la intenció de passar seguidament a Catalunya. El [[20 de maig]] van
Els informes que tenien de les tropes existents a Catalunya eren poc acurats, ja que en aquell moment només hi havia partides aïllades i poc disciplinades que no van poder aportar gaires tropes ni de gaire qualitat a l'Expedició. La tropa avançà, trista i desanimada per les terres de ponent del Principat fins a entrar el 14 de juny a la recent [[Setge de Solsona|recuperada]] ciutat de [[Solsona]].
Arribats a la riba esquerra de l'Ebre després d'arribar a Garcia i passar pels masos de Móra i ocupar Ginestar, les forces van arribar al punt triat per
Els carlins no van realitzar cap intent d'ocupar la capital, que restava indefensa i la indecisió de [[Carles Maria Isidre de Borbó|Carles V]], que esperava el compliment del pacte secret fet amb la reina Maria Cristina de reconèixer-lo com a rei, provocà la inacció durant més de 2 dies, cosa que va desesperar Cabrera i va impedir l'assalt, i probablement la victòria i la fi de la guerra. L'arribada dels reforços del [[Baldomero Espartero|general Espartero]], que va entrar a Madrid el dia 13 i va perseguir els carlins, que es van retirar cap al nord, derrotant-los a la [[batalla d'Aranzueque]], va provocar el retorn de l'expedició a Navarra{{sfn|Flávio|1870|p=351}} i el de Cabrera al [[Maestrat]].
|